Desenes d’organitzacions als Països Catalans, i més de dues-centes al conjunt de l’Estat espanyol, criden a fer vaga i mobilitzar-se aquest divendres, 27 de setembre, per reclamar als governs autonòmics i a l’estatal que trenquin les relacions comercials i polítiques amb l’Estat d’Israel. Els sindicats CGT i Solidaritat Obrera donen cobertura a l’aturada laboral de 24 hores, que plantegen com una resposta social “més contundent” contra la massacre indiscriminada a Gaza i les polítiques d’apartheid; “un pas més”, diuen, dins de les nombroses i diverses accions sostingudes pel moviment solidari amb el poble palestí en el darrer any.
“La vaga general és una eina popular per pressionar els governs a prendre mesures davant el que és, no un any de genocidi, sinó un any més dels 76 anys de neteja ètnica, en mans d’un estat que rep el suport de la majoria dels governs europeus i dels Estats Units; que té acords comercials preferents, que continua participant del comerç d’armes i de petroli, malgrat que és investigat per genocidi”, exposa Saif Abukeshec, part de l’associació Comunitat Palestina a Catalunya.
“La vaga general és una eina popular per pressionar els governs a prendre mesures davant un estat que continua participant del comerç d’armes, malgrat està sent investigat per genocidi”, exposa Saif Abukeshec, membre de Comunitat Palestina a Catalunya
Els sindicats convocants de la vaga general afirmen ser conscients que per a moltes treballadores serà difícil secundar-la i no anar a treballar, i animen a participar-hi “com es pugui i fins on es pugui”, assistint a les convocatòries i manifestacions organitzades en nombrosos municipis.
Entre les demandes de la protesta, es manté a primera línia que el govern espanyol cessi el comerç d’armes amb l’Estat israelià, i que compleixi, així, amb el Tractat de Comerç d’Armes. Ratificat el 2014, prohibeix la venda d’armes quan poden ser utilitzades per cometre crims contra la humanitat o crims de guerra. Un recent estudi del Centre Delàs detecta que les relacions militars entre Espanya i Israel s’han mantingut com abans del 7 d’octubre de 2023.
De cara al govern català, entre les peticions hi ha tancar la seu a Tel-Aviv de l’agència encarregada de promoure la internacionalització de les empreses, ACCIÓ. “L’economia d’Israel està en bona part sostinguda per una economia basada en la guerra, i volem que la Generalitat deixi d’alimentar-la, així que posem l’eina de la vaga a disposició de les persones que es mobilitzen en solidaritat amb el poble palestí, com un element més de pressió i perquè no arribi a normalitzar-se l’extermini que està patint”, plantegen des de la CGT.
Entre les demandes de la protesta, es manté a primera línia que govern espanyol compleixi amb el Tractat de Comerç d’Armes, que en prohibeix la venda quan poden ser usades per cometre crims contra la humanitat o crims de guerra
Toni, estudiant a la Universitat de Barcelona (UB), va ser un dels joves acampats durant prop de tres setmanes al campus central de la universitat, fins que van aconseguir que la institució es comprometés a trencar relacions amb l’Estat d’Israel.
L’activitat de pressió de l’estudiantat, però, no va aturar-se, sinó que es va redirigir perquè, remarca Toni, tot i el precedent aconseguit, la demanda “d’aïllar políticament i econòmicament l’Estat d’Israel es manté cap a les institucions, incloses les universitats”.
Entre les denúncies apuntades pel moviment solidari amb Palestina, hi ha els acords universitaris mantinguts amb l’empresa tecnològica HP, responsable del programari d’identificació i control biomètric en els territoris ocupats. Critiquen que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ofereixi una càtedra d’aeronàutica de la mà d’aquesta tecnològica. També, que la mateixa universitat organitzi una càtedra de “mineria sostenible” de la mà la multinacional Israel Chemicals Ltd. (ICL). Coneguda com a ICL Iberia Iberpotash a l’estat espanyol, explota les mines de sal i potassa del Bages i organitzacions defensores de drets humans l’han identificat com a proveïdora de fòsfor blanc per a projectils fets als Estats Units, exportats a Israel i utilitzats contra la població a la franja de Gaza.
CGT critica la falta de suport dels sindicats majoritaris, “amb una capacitat de mobilització bastant més gran, que podria fer més gran l’impacte de la vaga en el govern espanyol”
“Ens posicionem amb la justícia, amb el drets humans, amb els drets de la classe treballadora global, i és el que en essència justifica la jornada de lluita, perquè les treballadores no només estem interessades en les millores de les nostres condicions laborals, sinó en què la riquesa del que produïm es posi a treballar per un món millor, no per militaritzar, no per l’acumulació de capital, de mort i desvalorització de la vida”, plantegen des del sindicat Solidaritat Obrera.
La CGT, en la roda de premsa de presentació de la convocatòria de vaga, ha criticat la falta de suport dels sindicats majoritaris, “amb una capacitat de mobilització bastant més gran, que podria fer més gran l’impacte de la vaga en el govern espanyol”.
186.000 morts pel cap baix segons ‘The Lancet’
La jornada de mobilització tindrà lloc a les portes de complir-se un any de foc i fam indiscriminats damunt de Gaza. Un pic de violència disparat arran dels atacs de Hamas del passat 7 d’octubre, en què milicians de l’organització van assassinar 1.200 persones israelianes i van segrestar-ne prop de 300. Des de llavors, l’ONU ha comptabilitzat més de 40.000 persones assassinades a Gaza. Un estudi publicat a la revista científica The Lancet , a inicis de juliol, estima que són com a mínim 186.000 les mortes, no només directament pels bombardejos, sinó principalment, segons la investigació, per la manca d’aliments, d’aigua i per malalties en un context sense pràcticament possibilitat d’assistència sanitària.
Organitzacions en defensa dels drets humans, com Human Rights Watch (HRW), qualifiquen l’actuació de l’Estat israelià com a “política criminal”, tant pel foc inecessant —de què no s’han salvat ni tan sols hospitals i escoles— com pel bloqueig a l’ajuda humanitària més bàsica. L’organització ha denunciat l’impacte especialment en infants. Assegura HRW que estan morint per complicacions lligades a la fam, utilitzada pel govern de Netanyahu com a arma de guerra. En la sol·licitud d’ordres de detenció emeses per la Fiscalia de la Cort Penal Internacional (CPI), contra el primer ministre israelià i el ministre de Defensa, Yoav Gallant, s’hi al·leguen crims de guerra. Entre els quals, causar inanició a la població civil i atacar-la directament. També, crims de lesa humanitat d’extermini i persecució, com a mínim, des del 8 d’octubre de 2023.
Organitzacions en defensa dels drets humans qualifiquen l’actuació de l’Estat israelià com a “política criminal”, no només pels bombardejos, sinó pel bloqueig a l’ajuda humanitària més bàsica per la supervivència de la població a Gaza
“Palestina ens posa al davant la pregunta de si volem viure en un món en què quan hi hagi poblacions que no interessen als imperis poden ser totalment exterminades i no passarà res”, planteja Nour Torelló, membre de la Comunitat Palestina a Catalunya.
La jornada de lluita del 27S arriba pocs dies després que l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovés una resolució en què demana que acabi l’ocupació israeliana de Palestina, en el termini de dotze mesos. La resolució, del 18 de setembre, arriba arran que, el mes de juliol, la Cort Internacional de Justícia emetés una opinió consultiva en què indica que la presència continuada és il·legal i que els assentaments israelians han de retirar-se amb la màxima rapidesa.
“El que passa a Palestina no comença el passat 7 d’octubre, comença amb el protectorat britànic i les revoltes camperoles contra els colonitzadors; amb el sionisme com a moviment polític supremacista; amb la Nakba, el 1948, per nosaltres, la gran desgràcia; amb l’espoli i l’expulsió de palestines de la seva terra; comença amb els més de setze anys de bloqueig que pateix la Franja de Gaza per terra, mar i aire; comença amb els fallits Acords d’Oslo, que deixen el camí clar a l’Estat d’Israel per consolidar el seu projecte colonial genocida, tot això és el que duu al 7 d’octubre, que el que fa és intensificar moltíssim la violència”, exposa Torelló, alhora que crida a “no normalitzar la barbàrie”.
Mobilitzacions el 6 d’octubre
El dia 6 d’octubre, a punt de complir-se un any dels atacs de Hamas que van obrir l’escalada de la violència de les forces israelianes tant a Gaza com a Cisjordània, tindrà lloc una altra jornada de manifestacions per denunciar-ho.
Manifestacions, acampades universitàries, vagues de fam, assenyalament d’empreses, crides al boicot. La solidaritat amb el poble palestí s’ha articulat en formes diverses en el darrer any amb objectius bàsics a la capçalera de qualsevol de les accions. Objectius intactes fins avui: aconseguir un alto el foc i posar fi a l’apartheid i l’ocupació. El 7 de febrer, a Catalunya, el sindicalisme ja va entrar en joc en les accions del moviment solidari amb Palestina, en convocar una aturada laboral de dues hores.
“Palestina ens posa al davant la pregunta de si volem viure en un món en què, quan hi hagi poblacions que no interessen als imperis, poden ser totalment exterminades i no passarà res”, planteja Nour Torelló, membre de Comunitat Palestina a Catalunya
Des dels atacs del 7 d’octubre a mans de Hamas —davant dels quals la Fiscalia de la CPI també ha sol·licitat ordres de detenció contra els seus dirigents— el govern d’Israel ha bloquejat deliberadament el lliurament d’ajuda, aliments i combustibles a Gaza, hi ha impedit l’assistència humanitària i ha privat la població de mitjans per sobreviure. HRW reclama que els governs “preocupats” imposin sancions selectives i suspenguin les exportacions d’armes per “pressionar el govern israelià a assegurar l’accés a l’ajuda humanitària i els serveis bàsics a Gaza” i respondre amb les obligacions internacionals i l’ordre de la Cort Internacional de Justícia d’adoptar totes les mesures per “prevenir” el genocidi contra palestines a Gaza.
També Amnistia Internacional reclama que mentre no acabi l’ocupació israeliana, els estats “aturin immediatament tota forma d’ajuda o assistència que ajudi a mantenir l’ocupació il·legal”, cosa que, especifica l’organització, inclou cessar les transferències d’armes a Israel i el comerç amb els assentaments il·legals. “Fa 76 anys que l’Estat israelià confisca terres, bombardeja, assassina, i no hi ha cap mesura que s’hagi aplicat per impedir que faci el que vulgui; així que el que aquest darrer any hem vist és la vertadera cara del govern d’Israel i dels governs que permeten que faci el que està fent”, denuncia Abukeshec.
