La casualitat ha volgut que avui, 14 de novembre de 2017, tot just el dia que es compleixen 5 anys des que una bala de goma disparada per un agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra buidés l’ull d’Ester Quintana durant una vaga general, Roger Español (Barcelona, 1979) trenqui el seu silenci després de perdre la visió de l’ull dret durant la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya del passat 1 d’octubre.
L’episodi va succeir a l’escola Ramon Llull de Barcelona, on un ampli dispositiu d’agents del Cos Nacional de Policia va irrompre per decomissar urnes i paperetes i torpedinar la votació
L’episodi va succeir a l’escola Ramon Llull del barri de la Sagrada Família de Barcelona, on un ampli dispositiu de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia (CNP) va irrompre en aquest col·legi electoral per decomissar urnes i paperetes i torpedinar la votació. Minuts després de la intervenció dels agents, quan aquests es disposaven a abandonar el lloc dels fets, una bala de goma va impactar al seu rostre i el va deixar estès a terra abans de ser traslladat a l’hospital de Sant Pau, on va quedar ingressat durant més d’una setmana per guarir les seves ferides. La prohibició d’aquesta munició –fruit de la pressió popular– per part del Parlament de Catalunya a partir del 30 d’abril de 2014, no va evitar que el CNP l’utilitzés aquell dia, ja que el veto només afecta el cos de Mossos d’Esquadra.
Passat un mes i mig, la Directa ha pogut parlar en exclusiva amb en Roger, que ha presentat en roda de premsa la querella que interposaran contra els agents responsables de les seves lesions. L’han acompanyat Anaïs Franquesa, advocada de l’acusació particular, Laia Serra, lletrada de l’acusació popular, Thais Bonilla, membre de Novact i de la xarxa #SomDefensores i Jaume Asens, quart tinent d’alcaldia de Barcelona. Paral·lelament a aquesta entrevista, publiquem en primícia un vídeo del Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia i la cooperativa audiovisual Metromuster, on el mateix Roger completa el seu testimoni amb un relat més vivencial d’un dia que quedarà gravat per sempre en la memòria de centenars de milers de persones.
Què et va impulsar a anar a l’escola Ramon Llull el dia 1 d’octubre?
Vaig voler estar allà perquè havia vist tot el camí del govern espanyol respecte a Catalunya i creia que el dret a vot i a reunió era inviolable i que la meva presència podia ser útil. Jo estic a favor de la democràcia i per mi la democràcia és la llibertat de vot i de reunió, que cadascú digui el que pensa de la millor manera que sigui possible. En aquell moment, la millor manera era votant per expressar cadascú el que volia, la seva preferència, i jo vaig anar allà bàsicament a defensar el dret a vot, crec que el primer era poder votar i decidir.
En general, no en el teu cas en particular, imaginaves que pogués succeir el que finalment va passar?
“Mai vaig pensar que la Policia arribés a carregar d’aquella manera, no com a resposta a una altra violència que no va existir, sinó com a forma de repressió contra la gent que volia votar”
En cap moment vaig pensar que la Policia arribés a carregar d’aquella manera, no com a resposta a una altra violència que no va existir, sinó com a forma de repressió contra la gent que volia anar a votar. Mai vaig arribar a imaginar-me que les coses arribarien a aquest nivell de violència i de repressió.
Com has viscut durant aquests anys tot el procés independentista, com pensava el Roger fa uns anys i què pensa ara?
Sempre, des de molt jove, mai he cregut en les banderes, ni en les fronteres, ni en posar-ne de més, però tot ha canviat veient durant aquests anys la mala política que s’ha fet amb Catalunya i també en l’àmbit espanyol, perquè penso que les decisions que s’han pres des de la transició han estat bastant dolentes. Fins fa un parell d’anys no era partidari ni de la independència ni del contrari, més aviat, per les meves vivències d’adolescència i posteriors, tirava més cap a un pensament anarquista, però amb el pas del temps, com que no veia una sortida lògica ni consensuada amb l’Estat espanyol per poder arribar de cap de les maneres a un acord, he anat veient que l’única manera de treure el cap fora d’aquesta manera de fer política és marxar, buscar la independència i tirar per altres camins.
En tot cas, no et mou cap tipus d’animadversió cap a la gent espanyola.
Que va! Al contrari, jo l’única animadversió que tinc és contra el govern espanyol, contra la gent i el poble en cap cas. Jo he viatjat molt, estic tocant en grups i hem voltat per tota Espanya i per tot arreu. He tingut família que ha vingut de fora, tota la família de la meva parella és andalusa i són encantadors, no tinc res en contra d’Espanya, a mi m’agrada sortir a fora a tocar, anar a Madrid i veure com reacciona la gent, passar-m’ho bé. Tot això no és contra el poble espanyol, és contra la política espanyola.
Com han estat les reaccions al que t’ha passat, què t’ha ajudat i donat força i què t’ha pogut fer sentir malament?
“A l’hospital, els primers dies que estava ingressat, va intentar colar-se algun periodista, i això va fer que m’aïllessin una mica de tot”
Cap al meu entorn només tinc paraules positives. Tothom ha estat molt a sobre meu, m’han preguntat, jo inclús m’atabalava perquè tenia molta gent a contestar, ho volia fer, però de vegades m’estressava una mica. S’ha portat tothom molt bé amb mi, disposats a ajudar-me d’alguna manera. Pel que fa als mitjans de comunicació, sí que he pogut veure que hi ha les dues cares: la del periodisme respectuós de denúncia i la més caníbal, que passa per sobre de tot i només vol la fotografia, sensacionalisme. A mi i inclús a la meva parella l’han estat trucant molt. A l’hospital, els primers dies que estava ingressat, va intentar colar-se algun periodista, i això va fer que m’aïllessin una mica de tot, fet que vaig agrair.
Has rebut suport polític, s’ha posat algú en contacte amb tu?
A l’hospital vaig rebre la visita de l’Ada Colau, que va venir a veure’m per saber com estava i per explicar-me que des de l’Ajuntament de Barcelona se sumarien al procés judicial. També es va acostar a visitar-me el conseller Toni Comín, de sanitat, per preocupar-se pel meu estat i oferir-se per si podia ajudar d’alguna manera… ara desgraciadament no podria. ANC i Òmnium també em van contactar, així com Stop Bales de Goma i l’Ester Quintana, que va ser important per explicar-me la seva vivència i preparar-me el camí tal com serà d’ara endavant. Després del que va passar, veure la força que té ara em va donar ànims.
Quina esperança tens i què pretens amb aquest procés judicial que ara comença?
El primer que pretenc, el que vull i desitjo, és que es prohibeixin les bales de goma per tothom, no només pels Mossos d’Esquadra i a Catalunya. També posar un punt de denúncia sobre tot l’operatiu policial de l’1 d’Octubre, que va venir donat per un govern que ho va dictar. El que vull és visibilitzar el malament que es va fer, que pensin una mica fins a quin nivell poden arribar abans de prendre aquestes decisions, perquè ho fan des d’un despatx i tot els queda molt lluny, però les conseqüències que poden tenir les decisions que prenen els polítics arriben a nivells que fan mal a les persones. Allà érem molts, el que em va passar a mi li podria haver passat a qualsevol altre, fins i tot a molta més gent, perquè es van disparar moltes bales a l’escola Ramon Llull i això no pot ser, no podem seguir per aquest camí.
Què ha canviat en el teu pensament després d’aquell dia?
“A partir de l’1 d’Octubre s’han de mirar les coses d’una altra manera, no vull formar part de tot això ni vull que Catalunya torni a formar part de tota aquesta merda”
Personalment han canviat moltes coses. Ara potser és molt d’hora i ho veig tot molt negre, però he de començar a viure d’una altra manera, segurament m’acostumaré i pel que em va dir l’Ester Quintana tot tornarà a la normalitat. De moment no ha tornat, i en això estic, però el que més ha canviat ha estat la meva percepció sobre la manera de fer política d’aquest país, que no m’agrada gens. Crec que després de l’1 d’Octubre es va creuar una línia vermella i ja no hi ha marxa enrere. Posteriorment, també se n’han passat d’altres, amb l’empresonament dels ‘Jordis’ i de part del Govern, però almenys per mi, aquell dia, es va passar una línia i evidentment no es pot tornar a repetir, a partir d’aquí s’han de mirar les coses d’una altra manera, no vull formar part de tot això ni vull que Catalunya torni a formar part de tota aquesta merda.
Si tenien un objectiu polític darrere de tot això, almenys amb tu no ho han aconseguit.
No, amb mi han fet tot el contrari. Parlant clar, jo abans no estava per la independència. Ara,
