El matí d’avui 30 de maig està previst que es voti i s’aprovi definitivament la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats espanyol. Immediatament després, la norma es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat i entrarà en vigor. Segons dades publicades per Alerta Solidària, serien 419 les persones amnistiables d’un total de 1168 represaliades durant el període 2011-2023. Es dona la circumstància, doncs, que 749 persones ja han aconseguit l’absolució o l’arxivament de la causa amb antelació a l’entrada en vigor de la llei. “A dos terços de les represaliades la llei els arriba tard, ja han estat absoltes o la causa se’ls va arxivar per una feina ingent d’Alerta Solidària i altres organitzacions antirepressives. Aquesta gent, tot i haver guanyat els seus procediments penals, no s’han estalviat les penes de banqueta i l’obligatorietat de declarar sota l’amenaça d’elevades peticions de presó”, destaca Martí Majoral, portaveu de l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista.
En el seu recompte hi consten els casos dels quals en tenen coneixement per tractar-se d’activistes o manifestants, i no s’hi inclou representants polítics i membres de l’administració, que sumarien diversos centenars de persones al còmput total, entre els quals els membres del sota govern de la tardor de 2017 acusats d’organitzar el referèndum de l’1 d’octubre i que són a l’espera d’un judici datat per al pròxim mes de setembre.
Els supòsits més urgents d’aplicació de l’amnistia serien els de les persones empresonades o en perill d’ingrés imminent, així com de les que actualment es troben a l’exili
Els supòsits més urgents d’aplicació de l’amnistia serien els de les persones empresonades o en perill d’ingrés imminent, així com de les que actualment es troben a l’exili. Entre aquests hi trobem els casos de Dani Gallardo (condemnat a quatre anys de presó i sobre qui pesa una ordre internacional de detenció), Víctor Verdejo (condemnat a tres anys de presó per les protestes del Tsunami Democràtic al Camp Nou), Adrian Sas (condemnat a tres anys, sis mesos i un dia de presó a petició de l’acusació particular de la Generalitat de Catalunya), Oleksandr S. (condemnat a set anys i mig de presó per les protestes de l’octubre de 2019 a la Via Laietana), Abel (condemnat a tres anys i 9 mesos de presó per fets posteriors a la manifestació del sindicat policial Jusapol el novembre de 2018), William Aitken (jove escocès condemnat a cinc anys de presó per la seva participació en les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél), Joan (jove empordanès condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per una protesta antimonàrquica) i, finalment, un veí de Premià condemnat a tres anys de presó.
En el capítol de l’exili destaquen la situació de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira pel que fa als membres del govern i dels partits polítics acusats d’organitzar el referèndum de l’1 d’octubre, així com dels investigats per les protestes del Tsunami Democràtic que han optat per buscar justícia i altaveu fora de les fronteres de l’Estat espanyol. Comparteixen acusació de terrorisme amb els afectats per l’operació Judes, un dels il·lícits penals que corre perill de ser exclòs de l’amnistia per la lectura dels fets esbiaixada que en facin certs integrants de la cúpula judicial espanyola.
Aquest article intenta donar resposta a les principals preguntes que tothom es fa. Què passarà a partir del moment que la llei d’amnistia sigui d’obligat compliment per part dels jutges? Quin serà el seu marge d’interpretació i com pot afectar això les persones amnistiables? Ho fem en conversa amb Eva Pous, Anaïs Franquesa i Benet Salellas, advocats penalistes que n’han fet una anàlisi detallada.
1. Un cop publicada al Butlletí Oficial de l’Estat quines són les passes perquè la llei d’amnistia sigui efectiva en cada cas?
“Hi ha diferents vies. Una és que les defenses demanin l’aplicació de la llei. Una altra és que el mateix ministeri fiscal ho insti. També que el mateix jutge ho pugui acordar d’ofici donant prèviament trasllat a les parts perquè es pronunciïn”, detalla Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària. “Sabent que la Fiscalia General de l’Estat ha controlat aquests casos d’una forma centralitzada i que disposa d’una bona base de dades dels procediments susceptibles de ser mereixedors d’amnistia, seria esperable que tingués una actitud proactiva, instant a l’aplicació de la llei”, afegeix Benet Salellas. “Depèn de la fase en la qual estigui el procediment, el sobreseïment o la sentència absolutòria es dictarà per part d’un òrgan judicial o un altre. Estan obligats a fer-ho i aplicar la llei”, assevera Anaïs Franquesa del centre Irídia.
2. Quin és el termini d’aplicació de la llei?
El seu redactat és clar en aquest sentit. Els jutges tenen un termini màxim de dos mesos per aplicar de manera efectiva la llei a totes les persones amnistiables. El marge d’interpretació només es pot donar en aquells casos en què el jutge no tingui clar si una persona és o no amnistiable. “El jutge està obligat a aplicar la llei, no pot decidir si l’aplica o no aplica”, assevera Salellas. “En cas que es demani i el jutge no ho acordi, entraríem dintre del circuit de recursos ordinaris. Tot això sense comptar amb les possibles maniobres que pugui fer la judicatura que no vol aplicar la llei d’amnistia”, alerta Pous.
3. Com pot un jutge incrementar aquest termini de dos mesos sense aplicar la llei d’amnistia?
Ho podria fer per tres vies diferents. Si parteix de la convicció que la llei no s’ha d’aplicar en un cas concret, la defensa de la persona amnistiable es veuria obligada a presentar un recurs per vulneració de drets fonamentals. La resposta es podria demorar mesos i previsiblement acabaria en mans del Tribunal Constitucional. Però encara serien possibles altres dues fórmules. “Si el jutge creu que la llei pot tenir problemes de constitucionalitat podria elevar al Tribunal Constitucional (TC) una qüestió d’inconstitucionalitat. Quan això passa, el que fa el jutge és aturar el procediment i l’aplicació de l’amnistia a l’espera de la resolució del TC. Un altre mecanisme és la possibilitat d’elevar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), això només és possible en aquells casos en els quals hi hagi dubtes d’interpretació d’una norma europea o de si la norma espanyola s’adequa a l’europea”, conclou Salellas.
4. Si l’amnistia és una decisió interna d’un estat, per què pot acabar en mans de la justícia europea?
“No tenim un Codi Penal ni una Llei Processal europea, però tenim algunes directives i reglaments que aborden qüestions parcials, tant procedimentals com substantives, especialment en matèria de terrorisme o de delictes de corrupció. Probablement, aquest serà un camp en el qual alguns jutges es plantegin elevar, amb relació a aquests delictes, qüestions prejudicials al TJUE, perquè és un mecanisme que atura l’aplicació de la llei mentre s’està a l’espera d’aquesta resolució”, explica Salellas.
5. La demora en l’aplicació de la llei d’amnistia suposarà que es mantinguin vigents les ordres internacionals de detenció o les presons preventives?
“Si es presentés una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’hauria d’esperar la resposta per conèixer el desenllaç final, que pot trigar mesos. Però la llei assenyala que les ordres de detenció i les presons preventives han de decaure durant el temps d’espera”, assevera Franquesa. En aquest punt, totes les expertes consultades són molt prudents, ja que, malgrat el redactat de la llei, tractant-se d’un escenari jurídic del tot nou no es poden descartar interpretacions sui generis per part dels magistrats del Tribunal Suprem.
6. Manifestants condemnats en el context d’una protesta antimonàrquica entraran en el paraigua de l’amnistia? Es podrà batallar?
“És molt difícil concloure que una protesta antimonàrquica o contra l’extrema dreta no sigui una protesta independentista, o que una protesta per la llibertat de Pablo Hasél no s’hagi produït en la lògica d’impugnació del règim que ha tingut l’independentisme en el període 2017-2023, un període temporal que abasta l’amnistia”, considera Salellas. En el mateix sentit, Eva Pous creu que “dins del marc dels Països Catalans, la lluita contra la imposició de la simbologia espanyola i de la monarquia com a element polític i simbòlic d’opressió nacional, estarien completament encabides dins de la llei d’amnistia”.
7. L’Audiència Nacional espanyola i el Tribunal Suprem poden descafeïnar l’amnistia?
“Els tribunals centrals de l’Estat seran els més refractaris a l’aplicació de l’amnistia, perquè els travessa un biaix més activista en aquesta matèria, i batallaran la no aplicació. És possible que aquelles decisions que s’adoptin a jutjats de Catalunya via recurs de cassació puguin ser unificades al Tribunal Suprem. Es poden presentar dificultats per part d’aquests actors, que voldran construir una agenda antiamnistia”, alerta Salellas. “En última instància, el TJUE unificarà criteri, però després ens podem trobar amb la sorpresa que el Tribunal Suprem ho reinterpreti, no seria el primer cop que passa”, recorda Pous.
8. En els casos de l’operació Judes i del Tsunami Democràtic, on pesen acusacions de terrorisme, quin és el recorregut previst de la llei?
“La judicatura, de la mà de l’extrema dreta, s’hi oposarà i veurem quines peces es mouran en l’àmbit de recursos i qüestions prejudicials, en aquest cas no serà tant l’aplicació com en quin moment es fa efectiva l’aplicació. Hem rebut diversos avisos de que no serà pacífica en aquests casos”, revela Pous. Seguint el redactat estricte de la llei, Anaïs Franquesa manté que en el cas del Tsunami “el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional espanyola haurien d’aplicar l’amnistia de manera immediata, perquè les protestes es van fer com a resposta a la sentència del procés”. Tot i això, reconeix que “no es pot saber què passarà a la pràctica”.
9. El Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional espanyola poden tenir criteris contradictoris?
En la causa del Tsunami les defenses demanaran l’aplicació de la llei d’amnistia a tots dos tribunals i, segons Franquesa, és possible que el jutge Manuel García-Castellón, titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola, esperi a veure quin criteri imposa el Tribunal Suprem. “Si la magistrada Susana Polo i els jutges de sala del Tribunal Suprem consideressin no amnistiables les acusacions de terrorisme s’hauria de recórrer per vulneració de drets fonamentals davant del Tribunal Constitucional”, conclou. Per contra, “si el Suprem aplica l’amnistia o retira les mesures cautelars, tots els jutjats que estan per sota es veuran obligats a fer-ho”. Cal recordar que la composició actual del Tribunal Constitucional és de majoria progressista, és a dir, de jutges proposats pel govern de Pedro Sánchez.
10. Quan podran tornar les persones exiliades a Catalunya sense risc de ser detingudes?
Totes les veus consultades consideren que per fer-ho amb garanties s’hauria de donar, com a mínim, un d’aquests tres supòsits: que la causa judicial quedés paralitzada, que decaiguessin les mesures cautelars o que se’ls hagués aplicat de manera definitiva l’amnistia. Un dels escenaris que no es pot descartar, és que decaiguessin les mesures cautelars provisionalment, a l’espera que a un any vista el TJUE o el Tribunal Constitucional prenguessin una decisió. Posteriorment, amb un desenllaç desfavorable de la prejudicial o del recurs s’incrementaria de nou el risc de detenció de les persones encausades o, per contra, quedarien sense càrrecs i serien definitivament amnistiades.
