Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

[MAPA] Les acampades propalestines a les universitats dels Països Catalans

Al llarg de les últimes setmanes, les acampades universitàries en solidaritat amb Palestina s'han estès amb força arreu dels Països Catalans. A la 'Directa', elaborem un mapa interactiu i col·laboratiu per localitzar cada acampada, explicar-ne l'evolució i fer-ne un balanç repressiu

| Maria Conill

Al llarg de les últimes setmanes, les acampades universitàries en solidaritat amb Palestina s’han estès amb força arreu dels Països Catalans. Les protestes arrencaren a mitjan abril a les universitats estatunidenques, i arribaren a l’Estat espanyol el passat 29 d’abril, amb el campament d’estudiants convocat a la Universitat de València. Les demandes són comunes a tots els campus. Als rectorats de les universitats els reclamen “un compromís clar i ferm, per escrit, de no signar cap acord ni conveni amb institucions israelianes”, així com “la fi de les col·laboracions i contractes amb les empreses còmplices”, com HP, Banco Santander, l’asseguradora Axa o l’empresa d’aigua Edén; i la signatura de programes de col·laboració amb les universitats i centres de formació i investigació palestins.

També s’adrecen al govern espanyol, al qual demanen, en primer lloc, “la fi de la compravenda d’armes i les relacions amb Israel”. En segon lloc, exigeixen “sumar-se a la iniciativa sud-africana”, en referència al fet que Sud-àfrica ha interposat una querella contra l’Estat d’Israel davant el Tribunal Penal Internacional per un presumpte delicte de genocidi. En tercer lloc, “recuperar la jurisdicció universal”, el dret dels tribunals a investigar un delicte independentment del país en què s’haja comès. I, en últim lloc, “posar fi a la persecució i criminalització de la solidaritat amb Palestina”.

En data de 30 de maig de 2024, són tres les acampades actives als Països Catalans, dues les desconvocades sense haver aconseguit el compromís del campus per complir amb les reivindicacions i dues altres les que han conclòs amb èxit perquè l’estudiantat ha assolit les seues demandes. A la Directa, elaborem un mapa interactiu i col·laboratiu per localitzar cada acampada, explicar-ne la seua evolució i fer-ne un balanç repressiu.

 

 

Plaça Universitat de Barcelona

El que va començar com una cassolada contra el genocidi a dos quarts de vuit del 13 de juny a la plaça Catalunya ha acabat amb una acampada a la plaça Universitat, però ha durat poc. Passades les tres de la matinada, la Guàrdia Urbana ha desallotjat la protesta i ha denunciat i multat una quinzena de persones.

Impulsada per estudiants de la Universitat de Barcelona i una vintena de col·lectius, han llançat les següents demandes: la fi definitiva de l'ofensiva militar i colonial de l'Estat d'Israel; la garantia del dret al retorn a les palestines expulsades del seu territori; l'aplicació de desinversions, sancions i el tall de tota mena de relacions de la Generalitat i l'Estat espanyol amb Israel; el cessament immediat de la repressió cap al moviment de solidaritat amb el poble palestí; i el reconeixement del fet que l'única solució real és aquella que advoca per un sol Estat palestí en la seva completa integritat.

A través d'un manifest, han convocat una manifestació avui, divendres 14 de juny, a les sis de la tarda a la plaça Universitat per denunciar-ho. La intenció és arribar fins a la plaça Sant Jaume per exigir al govern municipal que aturi la "complicitat amb el genocidi palestí".


Universitat Jaume I de Castelló (UJI)

Després de dues setmanes d’acampada, l’Assemblea d’Estudiants per Palestina de l’UJI va decidir intensificar la pressió contra el rectorat. El dilluns 27 de maig, una quinzena d’estudiants va irrompre en l’edifici del rectorat per a intentar impedir la celebració del consell rector, protestar contra la “passivitat” de la universitat i exigir una nova reunió de negociació. Gràcies a la pressió exercida amb el bloqueig del consell, van aconseguir celebrar una reunió on es va acordar que la universitat crearà un grup de treball per a avançar en la inclusió de clàusules socials a l’hora de publicar nous concursos públics que excloguen la participació en la universitat d’entitats financeres que inverteixen en armament. No obstant això, no ha mostrat cap voluntat de promoure la cooperació amb el sistema científic i acadèmic palestí ni s’ha compromès amb la resta de les demandes. És per això que l’estudiantat ha decidit alçar el campament, però continuar organitzat per estudiar futures accions. 

En una nota de premsa, l’acampada estudiantil de l'UJI ha denunciat haver “patit repressió” per part dels membres de seguretat de l’UJI, que els haurien propinat “empentes i colps” quan volien accedir de manera no violenta al rectorat el 27 de maig.


Universitat de València (UV)

L’acampada a la Universitat de València, la primera organitzada a l’Estat espanyol, va arrencar el passat 29 d’abril i va arribar a reunir un centenar d’estudiants. Després de 19 dies d’acampada i de paralitzar l’activitat docent de la facultat de Filosofia durant dos dies com a mesura d’escalada de la pressió, l’estudiantat va decidir desconvocar-la el 17 de maig i anunciar noves accions de protesta, així com donar suport a la resta d’acampades actives al territori.

Durant el temps que va estar activa, l’alumnat va denunciar amenaces per part de rectorat, que “pretenia cridar” a la policia espanyola per desallotjar-les; i l’entrada d’agents a la facultat de Filosofia per a identificar el grup d’estudiants que van intentar okupar l’edifici del rectorat. 

Acampada a la Universitat de València en solidaritat amb el poble palestí, iniciada a finals d'abril |Lucas Guerra

 

Els diversos intents de negociar les demandes amb la rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre, van donar el seu fruit el 28 de maig. El consell de govern de la universitat (amb 46 vots a favor, cap en contra i cap abstenció) va acordar la revisió de “possibles relacions” amb entitats o empreses que no complisquen amb el Dret Internacional Humanitari, així com incorporar clàusules de caràcter social que limiten la signatura de convenis amb empreses que “violen els drets humans”.

La UV també va reclamar a la Unió Europea que no permeta l’accés israelià al finançament d’I+D de programes europeus i es va comprometre a intensificar la cooperació amb el sistema científic i d’educació superior palestí amb l’aprovació de tres convenis amb universitats palestines. Per acabar, va recordar que la UV no manté acords amb universitats o centres d’investigació israelians i es va comprometre a no fer-ho “fins que no acaben els crims de lesa humanitat” a Palestina. Des del BDS País Valencià i Estudiants per Palestina han celebrat els acords i donat les gràcies a la "solidaritat valenciana amb el poble palestí". 


Universitat Politècnica de València (UPV)

El passat 3 de juny, després de vint dies d'acampada, l'estudiantat va decidir desconvocar la protesta "per donar pas a noves formes organitzatives i de pressió". Per ara, la Universitat Politècnica de València continua sense donar resposta a les demandes de l’acampada, que impliquen el compromís de no signar cap acord amb universitats israelianes, la fi de totes les col·laboracions i contractes amb empreses còmplices amb el genocidi i signar nous convenis amb universitats i centres formatius palestins. Fins ara les estudiants han mantingut almenys tres reunions amb l’equip rectoral, en les quals només han aconseguit que la universitat acceptara aprovar programes de col·laboració amb estudiants palestins.

La nit del 28 de maig, vigília de la celebració del Fòrum d’Ocupació de la UPV, que reuneix empreses que col·laboren amb la universitat; membres de seguretat del campus i un dispositiu de la Policia Nacional espanyola van intentar, sense èxit, desallotjar l’acampada. La universitat va comunciar que cancel·lava, finalment, el fòrum per no poder garantir la seguretat dels assistents "per l’acampada". En un comunicat publicat a les onze de la nit del dia 28 de maig, el centre acadèmic assegura que en els últims dies han observat un “preocupant increment en actes violents, vandalisme i agressions al patrimoni”. Des de l'acampada, en canvi, asseguren que "no se'ls pot imputar cap acte violent o vandàlic" i que es tracta "d'un intent de desligimitatzió" de la protesta"


Universitat d’Alacant

L’Assemblea Universitària per Palestina d’Alacant (AUPA) va decidir posar punt final al campament el 17 de maig, després de deu dies d’acampada. L’estudiantat continua organitzat en l’assemblea amb l’objectiu de convocar altres accions i continuar exercint pressió contra la universitat fins a aconseguir les seues demandes. 


Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

El 22 de maig, estudiants del Campus del Baix Llobregat de la UPC, a Castelldefels, van acampar per exigir una "resposta davant el genocidi", que entenen que passa per tallar les relacions de la Universitat amb institucions israelianes. Denuncien que la UPC manté convenis que aporten "molt coneixement" a l'Estat d'Israel i que pot repercutir en la seva activitat militar contra la població palestina. Aquesta forma de protesta només va tenir lloc durant una nit. Un delegat del rector acompanyat de personal de seguretat del campus s'hi va personar i estudiants que participaven en la protesta expliquen que van decidir aturar l'acampada "per les coaccions". "Ens van dir que tenien identificades les impulsores, que ens obririen expedient i trucarien els Mossos", detalla un dels estudiants afectat.

"Per una protesta pacífica ens vam sentir uns criminals, i és greu que qualsevol estudiant rebi amenaces, però potser encara ho és una mica més que la rebem representants universitaris", afegeix. Destaquen, però, que l'acció d'estudiants per condemnar l'ocupació i massacre de l'Estat d'Israel no s'han aturat, sinó que han guanyat força amb l'extensió a altres campus de la UPC, repartits en diverses ciutats catalanes.

"El Claustre va rebutjar la moció en suport de Palestina que s'ha aprovat en altres universitats com la UB, i el Consell de direcció va fer una altra proposta, per intentar que no fos tombada, però el que nosaltres volem no és un posicionament, sinó que el Consell de Govern prengui les mesures per tallar les relacions acadèmiques i institucionals vinculades a l'Estat israelià", exposen portaveus de l'acampada. 


Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

L’acampada s'ha instal·lat a la Plaça Cívica de la UAB, el dia 28 de maig, dos dies abans que el Claustre, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, votés la moció en solidaritat amb Palestina. Ha estat aprovada per una àmplia majoria. Tot i això, les estudiants mantenen la protesta per tal de pressionar i que, després del posicionament, la Universitat faci efectives les mesures per tallar les relacions amb institucions israelianes i empreses assenyalades com a "còmplices" del "genocidi" i l'ocupació. Impulsores de l'acampada valoren que la UAB s'ha mostrat oberta al diàleg en les primeres hores de la mobilització al campus de Bellaterra.


Universitat de Lleida (UdL)

Desenes d'estudiants estan acampades al Rectorat de la UdL des del dia 15 de maig. El divendres 31 de maig s'ha reunit el Consell de Govern de la Universitat i ha rebutjat trencar les relacions amb institucions israelianes.

Les estudiants acampades reclamen tallar els vincles acadèmics i institucionals, renunciar a nous acords i projectes amb institucions israelianes, demanar a la Unió Europea que els impedeixi l'accés a fons econòmics i negar-se a participar en esdeveniments en què hi hagi institucions israelianes implicades, així com crear una comissió d'investigació sobre les possibles relacions institucionals entre la UdL i entitats que incompleixen amb el Dret Internacional Humanitari. És a dir, que miri no exclusivament les polítiques de l'Estat israelià.

En paral·lel a les peticions al Consell de Govern, també reclamen la celebració d'un claustre extraordinari, com ja s'ha fet en altres universitats, i que el màxim òrgan representatiu de la Universitat es pronunciï sobre les relacions que manté la UdL amb centres d'educació superior i de recerca d'Israel.

El Consell de direcció de la Universitat va emetre un comunicat, el 8 d'abril, en què es comprometia a "revisar les relacions acadèmiques que manté la UdL amb institucions públiques o privades israelianes que puguin anar en contra del que estableixen els Estatuts de la UdL, que obliguen a la promoció de la solidaritat i la cultura de la pau".

Estudiants de la UdL remarquen que el precedent aconseguit amb l'acampada per Palestina a la Universitat de Barcelona és un "pas molt important", perquè perceben que pot "obrir el camí en altres universitats catalanes".


Universitat de Barcelona (UB)

L'acampada està desconvocada per les impulsores des del divendres 24 de maig, arran d’aconseguir que el Consell de Govern de la Universitat aprovés fer efectiu el trencament de relacions amb institucions israelianes i amb empreses assenyalades de tenir vincles amb les polítiques d’ocupació i massacre a Gaza. Això, fins que no s’hi garanteixi “una situació de pau absoluta i respecte als drets humans”. L’acampada ha durat 18 dies a l’edifici històric de la UB. Va ser la primera a dur l’onada internacional de mobilitzacions universitàries fins a un campus de Catalunya.

Acampada propalestina a la UB |Meritxell Rigol

 

Entre els compromisos, una mesura que les estudiants remarquen com a pionera és la d’exigir a la Unió Europea que exclogui universitats israelianes de l’accés a projectes amb fons europeus, a més de la decisió de no participar en esdeveniment en què hi hagi institucions israelianes. A partir d’ara, un grup de seguiment, format per membres del Consell de Govern i del comitè en solidaritat amb Palestina, estarà a càrrec de vetllar pel compliment dels compromisos. Les estudiants han exigit que la meitat d’aquest comitè, quatre persones, siguin membres del moviment que ha liderat l’acampada.

Arran d'aconseguir el compromís del Consell de Govern, el vespre del 22 de maig (amb 28 dels vots favorables, cinc en contra i tres abstencions), les estudiants han decidit donar suport a altres acampades universitàries i treballen en accions per dirigir la pressió als governs català i estatal, amb l’objectiu que també tallin relacions amb l’Estat d’Israel. Per ara, han avançat que de la mà d’organitzacions sindicals treballen per convocar una jornada de vaga general durant el mes de juny.   


Universitat de les Illes Balears (UIB)

Desenes d'estudiants estan acampats al campus de la UIB des del 16 de maig. Demanen al consell de govern de la UIB que condemne "públicament" el genocidi palestí, tallen les relacions acadèmiques amb les institucions israelianes, poder acollir estudiantat i professorat d'universitats palestines, desinvertisquen en qualsevol empresa "que, d'una manera o altra, col·labora amb les polítiques d'apartheid", "no cedisquen a les pressions del lobby sionista" i desmilitaritze la universitat, impedint que l'exèrcit puga celebrar actes al campus.

Tot i que han intentat negociar amb rectorat en diverses ocasions, l'acampada denuncia que el rector Jaume Carot a fet cas omís a les seues demandes i s'ha mantingut en una postura "equidistant". És per això que el 29 de maig van decidir ocupar el rectorat i dos estudiants es van encadenar a les portes de l'edifici de Son Lledó. Algunes persones van instal·lar tendes de campanya al hall, així com cartells amb cosignes en solidaritat amb Palestina. El seu objectiu era poder reunir-se de nou amb el rector, però no van poder mantindre cap conversa. Finalment, el rector va cridar la policia per desallotjar l'alumnat.

L'acampada de la UIB ha denunciat agressions per part d'individus d'extrema dreta. Segons va manifestar en un comunicat, un grup de neonazis vinculats a Identitas i Supporters, grups ultres del RCD Mallorca, van "atacar" l'acampada i "amenaçarem" de tornar-hi.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!