Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Adrian Sas, detingut en el context del primer aniversari de l'1-O i processat

"Jo vull que això m'afecti el mínim possible perquè no vull donar la raó a la repressió”

/ Joana Sadurní Martínez

El migdia del dimarts 11 de desembre del 2018, sis Mossos d’Esquadra van assaltar, a ple centre de Vilafranca, l’Adrian Sas. El jove, de 31 anys, va ser detingut acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions en el context de les mobilitzacions del primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre a Barcelona. Les protestes d’aquell dia assenyalaven la repressió que venia des del Govern espanyol i, alhora, exigia a la Generalitat la posada en pràctica del que Sas assenyala com el “mandat del poble”. Per aquests delictes, la Fiscalia li demana set anys de presó i la mateixa Generalitat, cinc i mig. El dimarts 17 de novembre l’Adrian Sas s’enfronta al judici, a l’Audiència de Barcelona i dos dies abans, el diumenge dia 15, s’ha organitzat una gran concentració a Vilafranca del Penedès per reivindicar la seva absolució.


Estem a una setmana del judici. Com estàs vivint aquests últims dies?

Les últimes setmanes estan sent una mica dures per la quantitat de reunions i entrevistes, és un no parar. Cada cop estic més nerviós, però per sort tampoc tinc temps per pensar gaire.

 

Ara ja fa gairebé dos anys de la teva detenció. T’acusen de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions, pels fets del primer aniversari de l’1-O. Pots explicar com va anar la detenció?

La detenció va ser una mica rara: normalment s’hagués enviat una citació i jo m’hagués presentat als jutjats o la comissaria. A mi em van detenir dos mesos més tard dels fets, just quan els meus pares havien arribat a Catalunya, després de dos anys fora, per celebrar el Nadal junts. Quan feia només dos dies que eren aquí, vam voler sortir amb el meu pare i, al carrer dels Ferrers, en ple centre de Vilafranca, em van assaltar. Em van barrar el pas entre sis policies i em van dir que estava detingut.

 

I no et van dir per què?

“Vam voler sortir amb el meu pare i, al carrer dels Ferrers, en ple centre de Vilafranca, em van assaltar. Em van barrar el pas entre sis policies i em van dir que estava detingut”

No, només em van dir que estava detingut i em van posar les manilles. Vaig preguntar per què, però em deien que jo ja ho sabia. A part de la meva sorpresa, el meu pare, que en aquell moment tenia 72 anys, va quedar en estat de xoc. Ell, ingenu, els demanava que ens deixessin anar a prendre alguna cosa i que després ja em portaria a la comissaria. No vaig saber per què m’havien detingut fins que va arribar la meva advocada. Mentrestant, el meu pare havia tornat plorant a casa i no sabia dir a la família on se m’havien emportat, perquè ni li van deixar gaire clar ni estava en bones condicions per explicar-ho. Finalment, les meves germanes van lligar caps i van anar a la comissaria on els van tornar a dir que ja haurien de saber per què m’havien detingut.

 

D’ençà que et van detenir fins avui, com t’ha afectat el cas pel que fa a vida personal?

És un procés molt llarg però, si em comparo amb altres casos, està funcionant molt de pressa. El cas dels nou antifeixistes de Vilafranca, que van trigar deu anys a tenir el judici. Per mi, han estat dos anys diferents, amb molta feina i treball psicològic, intentant que no m’afecti a nivell personal, sobretot quan reps els pals més forts. El que busca precisament la repressió és estigmatitzar-te i aïllar-te, fer que la por entri en tu i en la gent del teu voltant per aturar la protesta. Jo no vull donar la raó a la repressió i vull que això m’afecti el mínim possible, que ningú em vegi enfonsat.

“La repressió no ve només d’un cantó, sinó que es dirigeix a una classe social concreta”

 

Quin és aquest suport que has rebut? Quines accions heu fet per visibilitzar i donar suport al teu cas?

A part de la família, un dels grans pilars per aguantar aquests dos anys ha estat el Grup de Suport. La Baula, l’organització antirepressiva del Penedès, ens va donar aquesta idea, a la que fàcilment s’hi van unir amics, familiars i coneguts que ho havien vist per xarxes socials. A la primera reunió, al Casal Popular de Vilafranca La Gueralda, hi van assistir unes 50 persones. Després el grup es va anar reduint, però hem tingut el suport de moltes entitats i persones de la vila. El Grup de Suport també és molt important per arribar a cobrir les despeses judicials, que són molt elevades. Primer vam elaborar un calendari molt organitzat, però l’esclat de la crisi del coronavirus ho vam haver d’aturar tot. En veure que anava per llarg vam començar a reactivar-nos telemàticament i ens hem hagut de repensar. Per sort, vam poder fer un dinar popular a l’estiu, amb un projecte que complia totes les mesures de seguretat, i hi van participar més de 100 persones. També hem encetat un projecte a la plataforma Goteo. Al principi alguns projectes de crowdfunding no anaven gaire amb els meus ideals, però vam trobar aquesta plataforma on hi ha projectes més socials i amb un objectiu no capitalista. Estem a uns quinze dies perquè s’acabi i volem recollir un mínim, que és pel que tinc el compte del banc embargat pel cost mínim judicial i l’òptim és la suma de totes les possibles despeses.

 

Una de les accions del Grup de Suport ha sigut presentar una moció a diversos municipis de la vegueria del Penedès demanant, entre altres coses, que la Generalitat retiri l’acusació particular. En alguns llocs, amb el vot a favor de partits que actualment governen a la Generalitat. Quina explicació té això?

“Sobta que la mateixa Generalitat que ens demanava que sortíssim als carrers en defensa de la República ens envien els Mossos a atonyinar-nos i després ens reprimeixen judicialment”

Això posa de manifest la gran diferència entre els partits municipals i els de l’àmbit nacional. Jo no sé si és perquè hi ha molta diferència entre aquests dos aspectes i realment creuen en el que nosaltres estem demanant, o si ho fan per tenir la foto fàcil i rentar-se’n les mans, perquè la moció no té cap valor judicial. Agraïm molt als ajuntaments que han votat a favor de la moció, que ara ja són més de vint, però ens hem d’assegurar que acabi arribant “a dalt” per pressió dels municipis, que no són pocs.

 

La Fiscalia et demana 7 anys de presó i la Generalitat 5 i mig. Com t’expliques que es presenti la Generalitat com a acusació particular en un cas tan vinculat amb l’1 d’octubre?

És una pràctica que s’està portant en molts casos. Ara mateix som 26 els encausats independentistes en què la Generalitat es presenta com a acusadora particular. Sobta perquè la mateixa Generalitat que ens demanava que sortíssim als carrers en defensa de la República ens envien els Mossos a atonyinar-nos i després ens reprimeixen judicialment. Fa poc hem vist el cas del Dani Gallardo, que va sortir a Madrid a defensar el poble català l’octubre passat i porta més d’un any en presó preventiva. La setmana passada va sortir Junts per Catalunya i Esquerra assenyalant el Govern espanyol per la repressió, però ells mateixos fan el mateix aquí, segueixen la mateixa política repressiva. Al final la repressió no és una cosa que vingui només d’un cantó, sino que es dirigeix a una classe social concreta i és el que estem veient.

“La repressió no ve només d’un cantó, sinó que es dirigeix a una classe social concreta”

 

Estem normalitzant la repressió policial i judicial?

A Catalunya els últims anys hem viscut un moment històric on el poble es va organitzar, va votar en un referèndum que Espanya deia que no seria vinculant, però sabien que si la gent votava serviria per fer pressió. A canvi d’això ens està venint la repressió. Perquè sinó serien molts els pobles d’Espanya que ens prenguessin exemple no només per temes independentistes sinó qualsevol tema social o polític.

 

Com encares el judici?

Fins que no arribem allà i veiem què presenten els Mossos no tinc gaire clar com anirà. No vull pensar en l’opció més dolenta, però he de ser just amb mi mateix i intento contemplar totes les opcions. Com qualsevol persona no vull que acabi en presó, però si ha d’acabar així, seguirem lluitant i alçant la veu.