Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Dret a l'avortament en perill per l'ascens de PP i Vox

L’avortament és una de les pedres angulars del pensament i l’acció política de l’extrema dreta espanyola. Al País Valencià i les Illes, on Vox ha donat suport a governs autonòmics i municipals del PP, s’han impulsat proposicions de llei contra la interrupció voluntària de l’embaràs i s’han finançat els grups contraris a la llei de l'avortament. El reportatge d'obertura del número 595 aborda com la irrupció institucional de Vox ha suposat una involució en drets sexuals i reproductius i igualtat de gènere

Concentració feminista contra l’oficina antiavortament aprovada pel consistori governat pel PP i Vox a Alacant, el febrer de 2024. | Eva Máñez

Malgrat que sembli que als carrers i les places el debat és encès, les dades indiquen que a l’Estat espanyol hi ha consens: les dones han de tenir dret a avortar. Segons un estudi de la consultora Ipsos, el 83% de la població està a favor de la interrupció de l’embaràs en almenys algun supòsit i set de cada deu persones creuen que ha de ser legal en tots els casos. 

Per tant, el debat sovint caïnita que hi ha al voltant d’aquesta qüestió, no reflecteix el sentir general de la societat espanyola. No obstant això, els atacs de Vox i el PP a aquest dret són constants, si bé sis de cada deu votants d’aquestes formacions estan a favor de l’avortament.

El debat sovint caïnita que hi ha al voltant del dret a l’avortament, no reflecteix el sentir general de la societat espanyola

En el reportatge que les subscriptores de la Directa podran llegir a partir d’aquest dilluns, s’aborda com, d’ençà que el PP governa al País Valencià i les Illes de la mà de Vox, els intents de minvar el dret a la interrupció de l’embaràs ja no són simples proclames sinó que s’estan duent a terme accions des de les institucions per erradicar aquest dret. Alhora el reportatge analitza com aquests atacs s’han estès contra altres drets sexuals i reproductius i contra la igualtat de gènere. 


Una qüestió ideològica central

Per entendre per què l’extrema dreta té aquesta fixació per l’avortament, cal fer-se abans una pregunta: quin és el model de família pel qual aposta l’ultraconservadurisme? Segons apunta Núria Alabao al seu llibre Las guerras de género (Katakrak, 2025), el gènere i la sexualitat són un element central en la construcció de la nació. “Els estats han intervingut activament en la planificació familiar, la creació de l’heteronormativitat i la promoció de les formes de treball basades en el gènere”, afirma. Així, les dones han estat “mobilitzades com a reproductores biològiques i culturals de la comunitat nacional i la integritat de les fronteres culturals”. Mentrestant, als homes se’ls associa a la “defensa de les fronteres de la identitat nacional, la identificació dels seus membres legítims, així com a la defensa de les seves fronteres físiques”, apunta Alabao. 

Així, la família tradicional és l’estructura central sobre la qual es construeix la visió del món de l’extrema dreta. I en aquest dispositiu social, la dona se circumscriu a la llar mentre que l’home s’ocupa de l’espai públic del treball. Alhora, explica Alabao, els “fills biològics” són indispensables per la reproducció i supervivència de l’estat. 

“Les famílies són la cèl·lula bàsica de la societat i, per això cal afegir la perspectiva de família en tota norma i acció pública”, afirma el document que Vox va fer signar a la presidenta balear, Marga Prohens

Dit tot això, no són gens estranyes les afirmacions de l’extrema dreta sobre la família. “Les famílies són la cèl·lula bàsica de la societat i, per això cal afegir la perspectiva de família en tota norma i acció pública”, afirma el document que Vox va fer signar a la presidenta balear, Marga Prohens, a canvi de rebre el suport de la formació d’extrema dreta per a la investidura. A escala internacional, el 2017, Viktor Orbán assenyalava el següent durant el Congrés Mundial de les Famílies: “En la lluita pel futur d’Europa és imperatiu aturar la migració il·legal i aquesta lluita només val la pena si podem combinar-la amb una política familiar que restauri la reproducció natural en el continent”.

En aquest sentit, la “reproducció biològica” és el mecanisme que l’extrema dreta considera legítim per a la supervivència d’una societat, mentre que altres processos com els fluxos migratoris són considerats directament il·legals. No és gens estrany, doncs, que el passat juny, Vox portés a les Corts Valencianes una llei per donar suport a la maternitat “davant l’hivern demogràfic”. El concepte al·ludeix a un teòric estancament de la natalitat que impediria la renovació generacional i posaria en risc les pensions. Aquests arguments, en realitat, volen criminalitzar la població migrada, problematitzant el fet que, segons l’extrema dreta, té més descendència que la població autòctona. “Parlar de crisis o de suïcidi demogràfic, serveix a un determinat projecte: l’etnonacionalisme”, afirma Núria Alabao.

“Parlar de crisis o de suïcidi demogràfic, serveix a un determinat projecte: l’etnonacionalisme”, afirma Núria Alabao

Alhora, tampoc és d’estranyar que Vox hagi impulsat als ajuntaments on dona suport al PP mesures contra el dret a l’avortament. El cas més clar, tal com reflecteix el reportatge que es publica dilluns, és el de l’anomenada Oficina de la Maternitat d’Alacant. L’equipament que el moviment feminista qualifica d’antiavortista, va ser una condició de Vox al PP a canvi de votar l’alcaldia conservadora i, segons queda establert en el seu propi web, té com a objectiu “respondre a les necessitats de les dones embarassades en situació de vulnerabilitat”.


Grups contraris a la llei de l’avortament

Més enllà de Vox i el PP, entitats com Pro Vida, 40 días por la vida, Fundación Madrina o Red Madre lideren des de la societat civil la lluita contra les mesures legislatives que permeten el dret a l’avortament. En el cas de 40 días por la vida, convocant oracions a les portes de les clíniques on es fan interrupcions de l’embaràs, un fet que defensores del dret a l’avortament consideren una pressió cap a les dones. Des de la Fundació Madrina, però, es desmarquen d’aquesta pràctica i asseguren que “no promouen ni organitzen pràctiques exhortatives, coactives o de pressió cap a les dones ni cap a professionals sanitaris”. 

40 días por la vida convoca oracions a les portes de les clíniques on es fan interrupcions de l’embaràs, un fet que defensores del dret a l’avortament consideren una pressió cap a les dones

Pel que fa al cas del País Valencià i les Illes, una de les entitats més destacades és Red Madre. “Té una estratègia d’incidència política molt ben trenada amb els partits polítics i està assessorada a la perfecció”, explica la coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert. Certament, d’ençà que Vox ha començat a tenir quotes de poder, les mocions en ajuntaments que la formació ha impulsat de la mà d’aquesta organització per “protegir la maternitat”, han estat freqüents. 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU