Les economies comunitàries estan emergint com una força transformadora en l’àmbit de l’economia social i solidària, un moviment que s’articula al voltant de dues dimensions: la socioempresarial i la sociocomunitària. Dins d’aquesta última dimensió, trobem les economies comunitàries, que es defineixen com a formes de cooperació socioeconòmica amb l’objectiu principal de millorar la societat i l’entorn, generant impactes socials positius.
Aquestes iniciatives es caracteritzen per tenir una organització democràtica de base assembleària o una forma jurídica d’associació o cooperativa de consum d’iniciativa social. Les economies comunitàries estan profundament enraonades en els seus entorns socials i busquen reforçar els vincles solidaris i de suport mutu així com generar impactes socials, culturals i ambientals positius en les seves comunitats.
Un element central en la gestió de les economies comunitàries és la participació activa de la comunitat. Aquest model es basa en el treball no remunerat i voluntari com a eix fonamental de la gestió col·lectiva. La comunitat no només exerceix un rol en la presa de decisions sinó que també contribueix a la creació i enfortiment de la xarxa veïnal mitjançant dinàmiques de suport mutu.
Aquesta gestió comunitària pot prendre diverses formes: projectes autònoms, gestió comunitària d’espais i recursos de titularitat privada o pública, cooperatives de consum, economies col·laboratives procomunes, empreses d’economia social i solidària amb un compromís comunitari, i més.
En alguns casos, aquesta gestió comunitària es produeix en col·laboració amb l’administració pública, creant un model de col·laboració públic-comunitària. Aquesta col·laboració implica la gestió comunitària de serveis o recursos de titularitat pública, amb la comunitat assumint un paper actiu en la governança i la gestió.
Malgrat els beneficis potencials d’aquesta pràctica, encara hi ha resistències i desafiaments. Algunes persones poden veure-la com una externalització de serveis públics, en lloc de reconèixer la legitimitat de la comunitat en la gestió dels recursos comuns.
Per consolidar la gestió comunitària, cal un canvi en la cultura política que reconegui la sobirania i la capacitat de les comunitats per gestionar el que és públic. Això implica superar la relació estat-mercat i fomentar una democràcia comunal més activa.
A més, és necessari desenvolupar un marc normatiu que reconegui la gestió comunitària i la legitimi. Això es pot aconseguir mitjançant la revisió de la legislació actual i la incorporació de principis de gestió comunitària.
En resum, les economies comunitàries tenen el potencial de transformar la gestió pública, involucrant activament la comunitat en la presa de decisions i la gestió de recursos. Però això requereix canvis culturals i normatius per reconèixer plenament el paper de les comunitats en la construcció d’una societat més inclusiva i participativa.
