Em vaig assabentar que Elliot Page havia fet pública la seua identitat com a home per una piulada de la periodista mexicana Becka Salas. Ella es queixava del pèssim tractament que s’havia fet de la notícia a Mèxic. Vaig donar per fet que als Països Catalans no seria gaire distint. I el mateix esperava dels mitjans de l’Estat espanyol. L’endemà, la Directa em demanava que fes un article respecte a com els mitjans han tractat la notícia a la nostra terra des del punt de vista d’una activista trans. Lògicament, no podia fer-ho sense primer fer el cor fort i llegir el que s’havia publicat aquí.
Però aquest cop puc dir que he vist un clar fil d’esperança. No, no és que la major part de mitjans hagen fet un bon tractament, tant de bo. De fet, la major part de mitjans han fet tractaments plens d’errors conceptuals, confonent persones transsexuals amb transgènere o a l’inrevés.
És cert que les persones que escriuen les notícies no tenen per què saber com tractar aquestes notícies. També és cert que el tema trans no és un tema tan desconegut hui com fa vint anys. A més, s’ha d’afegir que diverses associacions, institucions o la mateixa FELGTB disposen de manuals públics sobre com tractar aquests temes. Feu una recerca ràpida a internet i ho trobareu. Si voleu fer la prova, simplement feu una cerca per saber quina és la diferència entre transsexual i transgènere. Al cap d’un parell de consultes us trobareu amb alguna pàgina d’alguna associació trans o LGTBIQ+ que us posarà sobre la pista.
En la major part de mitjans dels Països Catalans, quan es fa el tractament de la notícia, també ens trobem amb un fet molt habitual en aquests casos: fer servir el nom o pronom que la persona no desitja. Així ho veiem a mitjans molt diferents com Levante-EMV, El Món, À Punt o el 3/24. En aquests casos, trobem que es fa servir el nom antic de la persona, en un cas on simplement parlant del protagonista de pel·lícules com Juno, Hard candy o Origen ja queda clar de qui es tracta. En aquests casos, trobe que es tracta més d’un cas de falta d’experiència en tractar temes trans que de mala pràctica o mala fe; un dels motius pel qual veig esperança. Els errors deguts a falta d’informació o experiència es poden corregir. Així ho veiem en el cas d’El Periódico, que uns dies després de publicar la notícia, amb els errors de què parlem, va publicar un vídeo curt on es fa un tractament excel·lent tant de la notícia com de la temàtica trans. Un bri d’esperança. Mitjans als quals des d’associacions o administracions els podem fer arribar recomanacions sobre com tractar notícies relacionades amb el col·lectiu LGTBIQ+ i en faran cas.
Cal fer pedagogia als mitjans i a les facultats de periodisme, però, per sort, hem millorat després d’anys de lluita
També tenim casos, com el d’una publicació d’àmbit estatal, on podem trobar una columna d’opinió en què es nega a Elliot la seua capacitat per definir-se com a home pel fet que “mai ha sigut un home”; un article ple de fal·làcies i malvolença. No parlem de publicar una notícia d’agències, on depenem de la capacitat i la bona voluntat de la persona a qui li ha tocat fer-ho, sinó que parlem d’un article de fons concertat amb l’autor de forma intencional. Sí, com aquest que ara estàs llegint. I que demostra clarament la voluntat i intenció del mitjà.
Fa uns anys hauríem parlat d’un únic mitjà que en feia un tractament respectuós, i ara parlem que només als articles d’opinió trobem clars atacs trànsfobs. Un bri d’esperança més.
Anem avançant. No citaré les publicacions –com amb el cas anterior, vull fer-los el buit–, però si donem una ullada als mitjans sensacionalistes, com sempre, han cercat la morbositat de la notícia. Però, en aquest cas, han parlat de la bona relació d’Elliot amb la seua parella o del fet que seguirà interpretant alguns papers femenins. Afortunadament, molt allunyat d’aquells temps en què parlaven de la “cua” de Bibiana Fernández.
Fa uns anys hauríem parlat d’un únic mitjà que en feia un tractament respectuós, i ara parlem que només als articles d’opinió trobem clars atacs trànsfobs
I un vent fort d’esperança quan he llegit el tractament de la notícia que ha fet Segre.com, on es fa un bon tractament en un mitjà generalista. O la feina que ha fet l’observatori Mèdia.cat explicant la transfòbia inherent en moltes publicacions i com fer-ne un bon tractament. O el fet de poder publicar aquesta columna a la directa.
Hi ha esperança. Cal fer pedagogia als mitjans i a les facultats de periodisme. Però, per sort, hem millorat després d’anys de lluita. Però cal seguir lluitant. I es pot lluitar, per exemple, llegint els mitjans que fan un bon tractament de les notícies LGTBIQ+ i relegant a l’ostracisme aquells que no ho fan. És el nostre dret com a lectores.
