La reobertura del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors (València), custodiat per la Policia Nacional espanyola i depenent del Ministeri d’Interior, ha suposat, fins al moment, l’ingrés d’almenys 18 persones migrades en situació administrativa irregular procedents del CIE de Sangonera (Múrcia), segons han confirmat fonts policials. Tal com va avançar el diari Levante, l’equip d’assessorament jurídic del CIE va rebre prèviament una circular on s’indicava que l’obertura oficial del centre s’efectuaria el dimecres 7 de juliol, posant fi a més d’un any i escaig de tancament a causa de la situació d’emergència sanitària i de les obres en el complex de Sapadors. “La reobertura del CIE ha estat una oportunitat perduda per a començar a fer un gir a les polítiques migratòries”, ha declarat el portaveu de la Campanya “CIE NO València”, Adrián Vives.
Segons les fonts consultades per aquest mitjà, l’internament de les 18 persones migrades, privades de llibertat arran de la llei d’estrangeria, va realitzar-se al llarg del dijous 8 de juliol. Des de Conviure Sense Racisme Múrcia, asseguren que la gran part d’aquestes persones feia al voltant de cinquanta dies que estaven tancades en el CIE de Múrcia. “Ens sembla absurd que es reobri el CIE de València, i més encara que es traslladen quinze xavals que feia més de cinquanta dies que estaven tancats ací, quan el període màxim de privació de llibertat en un CIE és de seixanta dies”, denuncia Juan Guirado, portaveu de l’entitat. Des de “CIE NO València”, assenyalen que si en un període de huit o nou dies no aconsegueixen executar les deportacions, els haurien de deixar en llibertat. Vives puntualitza que ja han començat a visitar els interns “per establir contacte”.
Tal com ha pogut confirmar la Directa a través del gabinet de premsa de l’assessor parlamentari de la Secretaria d’Estat de Seguretat, Eliseu López, les obres al complex de Sapadors “han tingut problemes” i no s’han pogut acabar
Les obres que s’han dut a terme en el CIE de València responen a un nou model de centres que, des de l’any 2019, el Ministeri d’Interior espanyol pretén instaurar en tot l’Estat. Es tracta d’una iniciativa que ha començat en el CIE d’Algesires com a projecte pilot, i on també està integrada la reforma del CIE de Sapadors. De fet, ara, aquestes obres començaran al CIE de Múrcia, la qual cosa ha propiciat el trasllat a València de les persones que hi romanien privades de llibertat.
Tal com ha pogut confirmar la Directa a través del gabinet de premsa de l’assessor parlamentari de la Secretaria d’Estat de Seguretat, Eliseu López, les obres al complex de Sapadors “han tingut problemes” i no s’han pogut acabar, tot i la seua reobertura. El centre continuarà amb una capacitat de 150 persones i sense un mòdul específic de dones, segons han assegurat. A més a més, aquest mitjà ha preguntat la policia espanyola sobre l’existència d’un protocol antisuïcidis, arran de la mort del jove Marouane Abouobaida; la seua resposta ha sigut afirmativa, però no han donat cap detall.
Pel que fa a les condicions en què es troben les persones privades de llibertat, per a Vives, després de la reforma, algunes qüestions relacionades amb l’habilitat de l’espai podrien canviar. En el centre de València, durant molts anys, “s’ha denunciat molta calor a l’estiu, molt de fred a l’hivern, aigua gelada que no es podia regular, no hi havia vàters, sinó latrines; no hi havia intimitat a les dutxes”, subratlla Vives. Tot i que aquestes qüestions podria ser que se solucionaren, Vives reflexiona: “Tampoc sabem si aquestes reformes són mínimes en comparació amb les vulneracions que es produeixen”, és a dir, “un canvi en l’estructura –continua– no posarà fi al tancament de menors o de sol·licitats d’asil, a les agressions policials, tant físiques com verbals…”. “Són tot un seguit de qüestions que no desapareixeran amb una reforma. I per això mateix, estem en contra de reobrir el CIE, perquè un nou model pot posar un pegat a allò que succeïa, però és una problemàtica estructural; qualsevol model serà un fracàs”, rebla amb rotunditat.
Amb motiu de la reobertura del CIE, el dia 7 de juliol, la Campanya “CIE NO València” va organitzar una convocatòria d’urgència davant la porta blava d’entrada, per exigir el tancament definitiu i la fi de les deportacions des dels centres d’internament d’estrangers
Les obres de remodelació del CIE de València, que suposaven la posada en marxa de millores en l’edifici i que venien justificades com a un procediment per a complir amb les demandes del defensor del poble i dels moviments socials en matèria de drets humans, han estat adjudicades a l’empresa Construcciones y Obras Llorente SA (Collosa SA), amb un pressupost inicial de més de 600.000 euros. Aquesta empresa, propietat de Patricio Llorente Muñoz i amb seu a Valladolid, es dedica a la construcció de parcs eòlics, línies elèctriques de mitjana i alta tensió, autovies i altres infraestructures per al transport i ferrocarrils en l’àmbit internacional, entre d’altres.
En el seu historial, destaca la vinculació d’aquest grup empresarial amb el cas Martínez-Pujalte – Vicente Martínez-Pujalte, exdiputat en el Congrés espanyol pel Partit Popular, està sent investigat per presumptes delictes de falsedat documental i suborn per la seua activitat en la consultora Sirga i per, presumptament, facturar a empresaris del PP per treballs inexistents–, així com amb la Trama Eòlica, sobre el procediment d’adjudicació i implantació de parcs eòlics en Castella i Lleó i que ha suposat l’acusació de fins a dèsset persones, entre elles antics càrrecs del govern autonòmic. Segons informava eldiario.es, només en treballs per a les conselleries i organismes de la Junta de Castella i Lleó, entre 2006 i 2013, Collosa SA hauria facturat 134 milions d’euros, una xifra que ascendeix a més de 438 milions d’euros si es tenen en compte les filials i Unió Temporal d’Empreses (UTE) que conformen el Grupo Collosa.
Protestes pel tancament immediat dels CIE
Amb motiu de la reobertura del CIE, el dia 7 de juliol, la Campanya “CIE NO València” va organitzar una convocatòria d’urgència davant la porta blava d’entrada, per exigir el tancament definitiu i la fi de les deportacions des dels centres d’internament d’estrangers. Tot i que en un primer moment la delegació del govern espanyol a València no va autoritzar la convocatòria, segons han publicat diversos mitjans locals, a causa de “l’error d’un tècnic” que presumptament no va considerar la urgència de la convocatòria malgrat l’excepcionalitat dels fets, finalment van rectificar. Des de “CIE NO” expliquen que “sempre hem estat en contra de qualsevol centre d’estrangers”, i no pensen que el nou model siga el problema, sinó que es tracta de la mateixa idea d’aquests centres, dissenyats per privar de llibertat a persones que no han comès cap delicte mentre es tramita la seua deportació. “És una qüestió estructural”, reblen.
Amb motiu de la reobertura del CIE, el dia 7 de juliol, la Campanya “CIEs NO València” va organitzar una convocatòria d’urgència davant la porta blava d’entrada, per exigir el tancament definitiu i la fi de les deportacions des dels centres d’internament d’estrangers
En aquesta ocasió, la convocatòria va rebre el suport de diferents càrrecs polítics i personalitats institucionals per refermar el seu compromís en el tancament d’aquests centres, considerant-los espais de no-dret i on es vulneren sistemàticament els drets humans. A l’acte s’hi van sumar càrrecs com Rosa Pérez, consellera de Transparència del govern valencià; Sergi Campillo, vicealcalde de València; Pilar Lima, síndica d’Unides Podem a les Corts; o Ivan Castañón, secretari autonòmic de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat, per mostrar el seu rebuig a la reobertura dels CIE i exigir el seu tancament definitiu.
Després que la situació d’emergència sanitària derivada de la COVID-19 posara damunt la taula la importància de la preservació de la vida i, al mateix temps, marcara un nou punt d’inflexió per a la lliure mobilitat de les persones, el control de les fronteres i les polítiques de deportació; la reobertura dels centres d’internament d’estrangers ha provocat el rebuig total dels moviments socials i dels col·lectius antiracistes i en defensa dels drets de les persones migrades.
L’octubre de 2020, alguns centres de l’Estat espanyol tornaven a obrir i reprenien el seu funcionament com a espais de privació de llibertat per a les persones migrants en situació irregular. En el cas de Barcelona, la reobertura del CIE de la Zona Franca, amb un mòdul per a dones, va provocar la mobilització dels moviments socials, que van bloquejar els accessos al centre per a reclamar el seu tancament “immediat”.
“Els CIE han estat tancats durant mesos. No s’han dut a terme internaments ni expulsions, per tant, s’ha demostrat clarament que una altra gestió de la migració és possible”, apuntaven llavors des de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), que no sols mostrava el seu rebuig a la reobertura del CIE d’Algesires, sinó que també reclamava la paralització de les obres de construcció “d’un dels majors centres de detenció de persones migrants de tota la Unió Europea”, situat en aquesta ciutat i amb un pressupost que supera els vint milions d’euros.
Malgrat les declaracions d’intencions, la realitat és que les vulneracions dels drets humans continuen repetint-se en aquests espais, on la violència i la criminalització de la migració semblen crònics. La recent publicació del defensor del poble, l’Informe Anual Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, apunta que, en 2020, un total de 1.244 persones van ser internades i repatriades des dels CIE, en els quals també es va identificar 44 menors que havien estat privats de llibertat en aquests espais.
També en el CIE d’Aluche, a Madrid, les organitzacions socials alçaven la veu a principis d’aquest mes de juliol per denunciar, davant les autoritats judicials, “un preocupant augment de la violència cap a les persones migrants, amb la presentació formal davant la Fiscalia d’Estrangeria i Delictes d’Odi, de fins a set queixes per presumptes agressions físiques i verbals per part dels funcionaris de la policia espanyola en els últims nou mesos.
