El comissariat de Drets Humans de l’ONU va instar el dimarts per carta l’Estat espanyol a suspendre el desallotjament previst per demà d’una família d’Oliva, a la Safor. Malgrat això, el jutge que porta el cas ha comunicat que el procediment tira endavant i no s’ha pronunciat en absolut respecte a la carta. Tampoc ha respost cap altre estament estatal.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de La Safor-Valldigna va rebre dimarts també una carta de l’alt comissariat com a part denunciant, que va posar immediatament en mans del jutge. El col·lectiu té convocada per demà una concentració davant de l’habitatge. És el primer cas al País Valencià que aconsegueix un posicionament de les Nacions Unides i el vintè a tot l’estat.
La notificació del grup de treball del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) sol·licita a l’Estat que “prengui mesures per evitar possibles danys irreparables, mentre el cas està sent examinat pel Comitè, incloent-hi la suspensió del desallotjament, o alternativament que se’ls atorgui un habitatge alternatiu adequat”.
La família, que forma part del la PAH de La Safor-Valldigna, va demanar al Banc Mare Nostrum la seva intenció de pagar un lloguer social a canvi de poder quedar-se a l’habitatge mentre no tinguin cap alternativa on anar
La situació de vulnerabilitat de la família d’Oliva, amb menors a càrrec seu, està acreditada pels serveis socials de l’ajuntament de la població. La família, que forma part del la PAH de La Safor-Valldigna, va demanar al Banc Mare Nostrum -l’entitat que ha instat el desallotjament i el propietari legal de la casa- la seva intenció de pagar un lloguer social a canvi de poder quedar-se a l’habitatge mentre no tinguin cap alternativa on anar. La família també ha sol·licitat un habitatge social a la Generalitat Valenciana. En cap cas, han rebut resposta. Ocupen casa seva des de fa aproximadament dos anys.
La PAH de La Safor-Valldigna va posar el cas en coneixement de l’alt comissariat dels Drets Humans el passat mes de juny, després que l’any passat aquest dictaminés que els desallotjaments, de qualsevol naturalesa, representen una vulneració dels Drets Humans, sobretot si no hi ha una alternativa habitacional coneguda ni l’Estat ha esgotat tots els seus recursos per evitar-los.
