“M’han suspès dotze concerts i dues masterclass, que era amb el que comptava per pagar el lloguer i totes les despeses el pròxim més. Realment no tindre cap font d’ingressos fins que no s’acabi tot això i de moment tinc una miqueta de reserva, però no sé fins quan durarà”. Irene Reig és saxofonista de jazz i abans de la irrupció del coronavirus, estava “immersa” treballant en els projectes que lidera, The Bop Collective i Irene Reig VIEWS quintet. La seva realitat no és única: les mesures de confinament i l’aprovació de l’Estat d’alarma han suposat la cancel·lació de concerts i esdeveniments que posen en escac les persones que viuen de la música, un sector ja molt vulnerable abans de la propagació del virus.
Natxo Jiménez és trompetista fix amb la cobla Ciutat de Terrassa i també forma part d’un duo d’orgue i trompeta, a més de les feines que fa com a freelance que li sorgeixen en diferents formacions: orquestres, cobles, quintets… “He perdut tots els bolos que tenia des del dia 14 de març fins a l’1 de maig, de moment. En total 17 bolos, el que suposa deixar de percebre uns 1.800 euros”, explica.
“El confinament ens ha agafat a mitjan gira de presentació del nostre quart i últim disc, Translúcid a les sales de concert”, comenta Josep Bolufer, bateria de Smoking Souls. En total els han cancel·lat quinze actuacions i estan pendents de reprogramar dues o tres més. Com molts dels seus companys de professió, el cent per cent dels seus ingressos provenen de la música: a més del grup, treballa com a professor de percussió a Pego (Marina Alta). “Amb les meues dues fonts d’ingressos congelades, la situació és complicada, insostenible si no es prenen mesures”, postil·la.
“En els primers quinze dies de confinament, s’han cancel·lat més de 340 concerts en les 80 sales que tenim associades”, però si el confinament durés un mes “es pot multiplicar directament per dos perquè és una de les èpoques de més programació abans dels festivals”, explica Carmen Zapata, gerent de l’Associació de sales de concerts de Catalunya.
Segons les dades de l’Acadèmia Catalana de la Música “les pèrdues en ingressos pels músics per les actuacions anul·lades durant el període entre el 15 de març i el 31 de maig són d’aproximadament cinc milions”
Segons les dades de l’Acadèmia Catalana de la Música “les pèrdues en ingressos pels músics per les actuacions anul·lades durant el període entre el 15 de març i el 31 de maig són d’aproximadament cinc milions d’euros, si tenim en compte la comparativa d’ingressos de les cooperatives i empreses de facturació de músics durant el mateix període del 2019”. Des de la Valencian Music Association, que aglutina empreses del sector al País Valencià, assenyalen per la seva banda que “la indústria musical valenciana s’enfronta a possibles pèrdues de més de 8,5 milions en els pròxims dos mesos” i afegeixen que “al voltant de 30.000 professionals es veuran profundament afectats per la crisi sanitària” entre artistes, promotores, mànagers, productores, sales, tècnics i ocupacions auxiliars.
Un sector “desemparat”
“La realitat és molt pitjor”, puntualitza la secretaria del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC) Tori Sparks. “És difícil calcular quin és l’impacte econòmic en conjunt, ja que malauradament, moltes de les feines es paguen en negre”. Tot i que hi ha alguns músics que estan contractats pels seus ocupadors -com és el cas dels membres de les orquestres públiques-, la majoria de treballs es facturen com autònoms o a través de les anomenades “falses cooperatives”, però l’economia submergida encara té molt de pes al sector. “Per als músics és difícil regularitzar la seva situació, ja que moltes vegades quan es proposa a sales, programadors i festivals, aquests es mostren en contra”. Aquesta negativa per part dels contractants que explica Sparks contradiria el principi legal recollit en el Reial Decret 1435/1985, que estableix que la part contractant o organitzadora té l’obligació de tramitar l’alta de la Seguretat Social de l’artista. En la majoria dels casos, però, els músics asseguren que es veuen obligats a donar-se d’alta com autònoms, facturar a través de les falses cooperatives o treballar en negre.
Els músics reclamen que les diferents administracions prenguin mesures al respecte. Per Irene Reig “la gestió és molt negativa, com ja passa habitualment. Som un sector desemparat i susceptible de patir aquest tipus de crisis”. En la mateixa línia s’expressa Sparks: “Desafortunadament, és un sector amb molta precarietat, perquè té moltes particularitats i ens sentim com els últims de la cua a l’hora de rebre suport per part de les administracions o el sector privat”.
El Reial Decret 1435/1985 estableix que la part contractant o organitzadora té l’obligació de tramitar l’alta de la Seguretat Social de l’artista
La resposta del Govern espanyol és, però, confusa, més enllà de les ajudes generals anunciades per a autònoms i pimes. El Ministeri de Cultura va anunciar el passat 17 de març que informaria “al sector cultural les mesures de suport aprovades pel govern”. Però dos dies després el ministre Rodríguez Uribes sol·licitava “propostes per ajudar a reconstruir el sector cultural després de la crisi”, en una reunió amb trenta representants del món de la cultura.
Des de la conselleria de cultura de la Generalitat valenciana s’expressaven en una línia similar el passat dia 16. “Estem establint contacte amb tots els àmbits culturals per a començar a dissenyar mesures conjuntes per a tornar a obrir les portes de tots els espais treballant amb unitat”, explicava la Secretària Autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, qui afegia que havien contactat amb el Ministeri perquè tinguen en compte la cultura en les mesures que es preguen i “així, des de Cultura de la Generalitat, poder dissenyar les mesures complementàries i de reforç”. De moment, no es parla encara de xifra d’ajudes.
El govern català, per contra, presentava el passat 20 de març un paquet de vint mesures “per protegir el sector cultural”. Entre altres mesures, l’executiu català ha compromès una “línia de préstec de 10 milions d’euros a interès baix per a empreses culturals”, la “no revocació de les subvencions ja concedies” i la “reprogramació de les activitats previstes” pels organismes oficials, com teatres i auditoris.
El pla de xoc dels músics
Assegurar la reprogramació de tots els espectacles cancel·lats és una de les vuit propostes que recull el SMAC dins de la campanya #JoEmQuedoSenseFeina, que es va presentar el passat 21 de març a través de les seves xarxes socials. “Ens diuen que no ens preocupem perquè es reprogramaran les activitats més endavant, però que farem si no tenim fonts d’ingressos en els pròxims quatre, cinc o sis mesos? Es tracta d’una veritable emergència”.
Assegurar la reprogramació de tots els espectacles cancel·lats és una de les vuit propostes que recull el SMAC dins de la campanya #JoEmQuedoSenseFeina, que es va presentar el passat 21 de març
“Està bé que les administracions ens tinguin en compte, però necessitem anar més enllà. No s’està tenint en compte el valor cultural i econòmic que aporten els músics”, explica la secretaria del sindicat. Entre altres, proposen la declaració de la música com a bé de primera necessitat, revisar els deures fiscals i de cotització a mitjà i llarg termini de les treballadores autònomes del sector o l’agilització dels pagaments pendents per part de l’administració.
“Una de les mesures més urgents a curt termini és crear una prestació extraordinària dirigida a les treballadores intermitents de la música i, en general, de l’art i la cultura que permeti a les artistes sense ingressos afrontar els següents mesos sense feina”, explica Sparks. Aquesta prestació “hauria d’estar disponible ja” i hauria de ser “accessible per a les persones que treballen en la música sigui mitjançant contractes, com a autònoms o en negre”. “El que volem és aconseguir per als músics els mateixos drets que els dels treballadors de qualsevol altre sector. Ho fèiem abans de la crisi i ho continuem fent ara”, conclou.
