Un ja llunyà 15 de desembre de 2016, el llavors Conseller de Salut de la Generalitat Antoni Comin va fer una sorprenent declaració: calia derogar el conveni entre l’ICAM (Tribunal Mèdic sota administració autonòmica) i l’Institut estatal que gestiona la Seguretat Social (INSS) per comptar amb ingressos que “contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes”, declarant el mateix conseller al Parlament que volia deixar enrere les pràctiques anteriors on “als metges se’ls exigeix que intentin fer baixes més curtes”, sense tenir en compte “només criteris mèdics, clínics i assistencials”. Parlant clar, la màxima autoritat sanitària catalana reconeixia que la Generalitat percep més diners de l’Estat com més altes mèdiques dona, i com menys invalideses reconeix. Una veritable vergonya.
Vuit anys després, i destituït per l’infame article 155 el conseller Comín, el conveni economicista entre l’ICAM i l’INSS continua ben actiu i renovat any rere any, causant patiment als treballadors afectats per altes miraculoses establertes sense cap base mèdica.
Aquest temut i ja força famós institut, amb seu principal a l’antic Hospital Militar de Vallcarca de Barcelona, i depenent del Departament de Salut de la Generalitat; és el competent per a emetre dictàmens mèdics on es determina si continua una baixa mèdica, si es dona una alta per retornar immediatament al lloc de treball, o si es té dret a una pensió per invalidesa.
El conveni economicista entre l’ICAM i l’INSS continua ben actiu i renovat any rere any, causant patiment als treballadors afectats per altes miraculoses
Catalunya és de les poques comunitats autònomes que tenen transferida la competència de Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’INSS.
Per tant, a Catalunya es dona el peculiar context en què l’administració que fa una avaluació mèdica (la Generalitat, a través de l’ICAM-SGAM) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’Estat, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un conveni pel qual les partides econòmiques que rep la Generalitat des de l’Estat en aquest àmbit venen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “masses” invalideses, segons els criteris de l’INSS, les transferències econòmiques de l’Estat a la Generalitat baixarien considerablement.
Una realitat amagada
Els criteris economicistes del Tribunal Mèdic català han estat denunciats en els darrers anys, però reiteradament tots els representants de l’administració catalana posteriors a Comín ho han negat rotundament en rodes de premsa i altres fòrums públics. S’afirma que és fals que l’ICAM tingui cap criteri economicista derivat del seu conveni amb l’INSS.
Però el conveni diu el que diu, i és públic, a pesar de fer-ho d’amagat en ordres i escrits de difícil lectura. La conseqüència han estat moltes altes mèdicament injustificades, donant lloc al fet que les baixes mitjanes a Catalunya hagin estat de només 23 dies anuals; les més curtes amb diferència de tot l’Estat, molt per sota dels 45 dies de mitjana a Cantàbria, els 61 dies d’Extremadura o els 58 dies de Galícia, per posar només uns exemples dels darrers anys. Per tant, la mateixa existència durant anys d’aquestes clàusules ha portat a unes altes ultraràpides a Catalunya, on es donen les “miraculoses” recuperacions mèdiques més curtes de l’Estat.
Dolor i patiment dels afectats
L’existència d’altes mèdiques injustes causa un perjudici molt important entre la classe treballadora. La persona afectada, en rebre l’alta, ha de reincorporar-se immediatament al seu lloc de treball, malgrat que en realitat no pot fer la seva feina; la conseqüència de no tornar-hi és una “baixa voluntària”, un acomiadament sense cap indemnització (tot i tenir dècades d’antiguitat) i sense ni tan sols atur. I a més a més, durant els sis mesos posteriors a l’alta de l’ICAM, els metges de capçalera tenen molts problemes per donar noves baixes a aquests treballadors, doncs aquestes han de ser “validades” i controlades pel Tribunal Mèdic. Aquest fet obliga a les persones afectades a reincorporacions immediates a llocs de treball que no poden dur a terme, amb resultats d’acomiadaments, conflictes laborals, pressió patronal…
La persona afectada, en rebre l’alta, ha de reincorporar-se immediatament al seu lloc de treball, malgrat que en realitat no pot fer la seva feina
En aquest tràngol les situacions personals són molt dures, i han donat lloc fins i tot a la creació d’una Plataforma d’Afectats per l’ICAM, la ja famosa PAICAM, que en els seus ja quasi deu anys d’existència ha convocat cassolades, acampades a la porta de l’ICAM, manifestacions, xerrades i tot tipus d’actes de denúncia, a més del suport mutu entre les persones afectades.
Les conseqüències de les altes injustificades també s’han viscut dins els centres de treball, ja que la tornada d’un treballador a la feina sense estar en condicions de fer-la causa un conflicte amb l’empresa, que veu com retorna un empleat que no pot treballar, i es pot veure temptada a acomiadar-lo.
El conveni denunciat com a economicista per Comín s’ha anat renovant des de 2016, causant altes injustes, conflictes laborals i patiment entre els afectats, amb les conseqüents protestes i mobilitzacions dels col·lectius socials i el sindicalisme combatiu, que continuen vuit anys després denunciant al carrer aquesta injustícia que les administracions (estatal o autonòmica) volen silenciar i amagar.
