El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugan, ha traslladat a la Fiscalia General de l’Estat espanyol la situació de desemparament que pateixen molts menors extutelats per la Generalitat Valenciana en complir la majoria d’edat. Tal com va denunciar la Campanya CIEs No de València, fa gairebé dos mesos, molts d’aquests joves es veuen obligats a abandonar el centre d’acollida en complir 18 anys, sense recursos i sense possibilitats d’obtenir el permís de residència i treball, per la qual cosa, alguns acaben abocats al sensellarisme o tancats en el CIE de Sapadors.
Davant aquestes circumstàncies, el Defensor del Poble, a través d’un informe en resposta a la denúncia de la Campanya, ha reiterat a la Generalitat Valenciana el deure legal d’instar la tramitació de l’autorització de residència dels menors estrangers no acompanyats, “d’acord amb el que estableix la Llei d’Estrangeria i el seu Reglament”. A més a més, també s’assenyala que, tenint en compte la quantitat de menors tutelats pels serveis de protecció de la Generalitat Valenciana que accedeixen a la seua majoria d’edat sense comptar amb l’autorització de residència i sense documentació identificativa, siga passaport o cèdula d’inscripció, “s’ha suspés l’actuació amb els serveis de protecció valencians i s’ha donat trasllat de la present qüestió a la Fiscalia General, a fi que s’adopten les mesures previstes”.
El Defensor del Poble assenyala irregularitats
Al mateix escrit, el Defensor del Poble detalla diverses irregularitats en l’informe que va sol·licitar a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Ha criticat la falta de tramitació de l’autorització residencial, la qual cosa, “provoca greus perjudicis, entre altres, dificultats per accedir a recursos, com per exemple, la Renda Valenciana d’Inclusió”, assegura Fernández Marugan a la missiva de resposta.
El Defensor del Poble assenyala que, “en tot cas, s’atorgarà l’autorització transcorreguts nou mesos des d’aquesta posada a disposició”
Segons argumentava la Conselleria a l’informe que va enviar al Defensor del Poble, en el cas d’un dels joves extutelats, “no va poder tramitar l’autorització de residència per no poder haver documentat la filiació del menor”, així com per no haver transcorregut nou mesos des que va assumir la seua guarda. En aquest sentit, el Defensor del Poble desmenteix la Conselleria en indicar que no es pot considerar que el menor no tinguera documentada la seua filiació, ja que “comptava amb la pertinent identificació policial i inscripció en el registre de menors estrangers no acompanyats, així com amb el decret dictat pel Ministeri Fiscal en el procediment de determinació d’edat incoat”.
Encara més, el Defensor del Poble constata l’error dels terminis utilitzats per la Direcció Territorial d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a instar a la residència dels menors, “contravenint l’article 35.7 de la llei d’estrangeria”. Segons matisen des de la Campanya CIEs No, “nombroses administracions continuen interpretant que és a partir dels nou mesos de tutela quan han d’instar la tramitació de l’autorització de residència del menor”. No obstant això, el Defensor del Poble assenyala que, “en tot cas, s’atorgarà l’autorització transcorreguts nou mesos des d’aquesta posada a disposició”. Per al portaveu de la Campanya, Adrián Vives, la resposta del Defensor del Poble és “molt rellevant”, ja que “ofereix la seua interpretació de la normativa perquè l’administració pública tramite correctament el permís de residència de joves extutelats”.
La Campanya CIEs No exigeix a les administracions implicades que, de manera urgent, “adopten les mesures necessàries perquè totes les persones interessades puguen accedir tant a la documentació a la qual tenen dret com a una plaça en la Xarxa d’Emancipació
Un altre dels retrets del Defensor del Poble a la Direcció Territorial d’Igualtat i Polítiques Inclusives és que aquesta argumentara que el menor “no va estar sota tutela de l’entitat pública, assumint únicament la seua guarda provisional”. El Defensor recorda el deure legal que incumbeix les entitats de protecció de “declarar la tutela dels menors estrangers no acompanyats, sense prolongar la guarda més enllà del temps necessari per a la seua identificació i constatar el seu desemparament”, especificant que “els menors es troben desemparats quan existeix incompliment, o inadequat exercici dels deures de protecció, estant privats de la necessària assistència moral o material”. I remata que la guarda provisional, quan es constata el desemparament, “no és obstacle per a l’adopció de totes les mesures oportunes de protecció, i de manera especial, la de tramitar la seua autorització de residència, tenint en compte els greus perjudicis de l’accés a la majoria d’edat sense ella”.
Arran aquests fets, la Campanya CIEs No exigeix a les administracions implicades que, de manera urgent, “adopten les mesures necessàries perquè totes les persones interessades puguen accedir tant a la documentació a la qual tenen dret com a una plaça en la Xarxa d’Emancipació per a Joves Extutelats de la Comunitat Valenciana”. I reblen amb rotunditat: “Que, així mateix, s’adopten les mesures necessàries perquè cap altre menor accedisca a la majoria d’edat sense que se li tramite el permís de residència i un recurs d’emancipació”.
