Un mes després que acabés la lluita contra el tancament de l’Escola Mediterrània, als carrers propers al centre educatiu de primària del barri de la Barceloneta, encara s’hi poden veure cartells de protesta d’aquells dies de novembre i desembre. “Seguim defensant l’escola de la Barceloneta”, diuen uns. “L’Escola Mediterrània no es tanca”, diuen d’altres ara que l’Escola Mediterrània ja no es tancarà.
Gabriel Eduardo Szac passeja pel barri on viu des de fa deu anys i a cada poques passes saluda algú. “Aquella lluita va unir molt la Barceloneta i ens va ajudar a conèixer-nos”, afirma aquest pare d’una nena de P5 de l’Escola Mediterrània, integrant del Consell Escolar del centre i una de les moltes persones que va participar en les lluites perquè l’escola no desaparegués.
“La directora ens va dir que aquest era l’últim curs de la Mediterrània, ja que des del Consorci es volia crear un Institut-Escola que unís els tres centres en un”, explica el pare d’una alumna
El 15 de novembre la directora de l’Escola Mediterrània va explicar al Consell Escolar que el Consorci d’Educació de Barcelona s’havia reunit amb ella i les direccions de l’Escola de primària Alexandre Galí i l’Institut Salvat Papasseit. Els tres centres conformen l’oferta d’educació pública existent a la Barceloneta. “La directora ens va dir que aquest era l’últim curs de la Mediterrània, ja que des del Consorci es volia crear un Institut-Escola que unís els tres centres en un”, explica el Gabriel.
El Consorci d’Educació de Barcelona és un òrgan gestionat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que en l’actualitat està presidit per Josep Gonzàlez-Cambray, d’ERC. “La nostra directora, que es jubila enguany, va explicar-nos que li havien demanat discreció”, diu el Gabriel. “Va relatar-nos que el motiu pel qual volien crear l’Institut-Escola a l’edifici de l’Institut era per evitar la segregació escolar al barri”, afegeix indignat. Segons la seva opinió s’hauria creat un monstre amb més de 500 alumnes que hauria minvat la qualitat educativa. “On haurien estudiat els nostres fills? En barracons? On seria el menjador? A l’hotel Vela?”, es pregunta per concloure que aquell projecte tenia una clara vocació de “retallar serveis educatius bàsics”.
“Segons van explicar des del Consorci, molts nens i nenes del barri que van a escoles públiques d’aquí durant la primària, quan han de cursar la secundària, marxen a altres zones de la ciutat”, assenyala Manel Martínez, integrant de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. El Consorci considerava que la manca d’alumnes a l’Institut Salvat Papasseit i a l’Escola Alexandre Galí, feien necessari la unificació dels centres, si bé és cert que ja va proposar una solució similar el 2016.
El Gabriel recorda amb afecte i orgull aquelles dates de lluita. “Vam contactar amb les AMPA de les altres escoles, vam fer un grup de WhatsApp i vam recollir més de 5.000 firmes a través de Change.org”, narra. “També es van recollir signatures al barri i es van implicar en la lluita comerços, sindicats, associacions de veïns o estibadors”, explica per afegir que a la Barceloneta no és fàcil aconseguir aquesta unitat, “pels molt interessos creuats que hi ha al barri”.
L’Escola Mediterrània i l’Alexandre Galí reclamaven que no s’unifiquessin els centres per preservar els dos models educatius diferenciats, mentre l’Institut Salvat Papasseit demanava millores
Després de conèixer la notícia, el 17 de novembre, la comunitat educativa del barri va manifestar-se en el marc de les protestes contra la Llei Aragonès, que pretén externalitzar gran part dels serveis educatius catalans. Mentre l’Escola Mediterrània i l’Alexandre Galí reclamaven que no s’unifiquessin els centres per preservar els dos models educatius diferenciats, l’Institut Salvat Papasseit demanava millores en les seves infraestructures.
Per apaivagar el malestar, el 19 de novembre, el Consorci i el districte de Ciutat Vella van reunir-se amb les plantilles dels centres educatius públics del barri, les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA), per explicar-los el seu projecte educatiu. L’exposició no va convèncer i es va iniciar una campanya a través de xarxes socials en contra de l’Institut-Escola.
Opacitat, segregació i gentrificació
“No es va explicar exactament el que volien, ni perquè els nens i nenes de la Barceloneta marxen del barri a secundària”, afirma Manuel Martínez, que considera que falta un estudi per entendre aquesta situació. Al mateix temps, el Gabriel considera que es va intentar amagar el projecte i que va ser gràcies a la directora que els pares i mares van conèixer que “estaven a punt de tancar l’Escola Mediterrània”.
El Consorci d’Educació de Barcelona sempre ha afirmat que la decisió no estava presa i que només havia sondejat la possibilitat de millorar la situació dels centres d’ensenyament del barri
Per la seva banda, el Consorci sempre ha afirmat que la decisió no estava presa i que només havia sondejat la possibilitat de millorar la situació dels centres d’ensenyament del barri. La comunitat educativa però, no entén el secretisme amb que va operar el Consorci. Des de la Barceloneta, mai es va considerar que el projecte d’Instituts-Escola impulsat per Bargalló i heretat de la Generalitat republicana fos nociu en si mateix. Segons explica Cecília López, de l’AFA de l’Escola Mediterrània, el problema és que aquest tipus de projecte no s’adaptava a la realitat del barri, ja que significaria una pèrdua de l’oferta educativa.
“La verdadera necessitat educativa es troba a l’Institut Salvat Papasseit”, relata Manuel Martínez. “Fa deu anys que es demanen millores infraestructurals… quan plou el terra queda abnegat d’aigua i a l’hivern els nois i noies han d’estudiar amb mantes perquè passen fred”, explica. Així mateix, també aixecava suspicàcies el fet que l’Escola Mediterrània hagués inaugurat instal·lacions a primera línia de mar l’any 2013, després de més de cinc anys en barracons per culpa de les retallades pressupostàries de la Generalitat els anys anteriors, i ara volguessin tancar-la tot i tenir rècord de matriculacions.
“Aleshores es va dur a terme una forta lluita per tenir un centre digne i ara que el tenim, ens volen fer fora del que considerem casa nostra”, assevera el Gabriel. És per aquest motiu que el projecte engegat pel Consorci ha causat sospites entre el veïnat. “Es comentava que un cop hagués marxat l’Escola Mediterrània, portarien l’Escola d’Hostaleria de Barcelona allí, però vés a saber que hi haurien muntat”, explica Szac. Des del Consorci afirmen que aquesta propietat pública, per llei, només es pot destinar a finalitats educatives. Així, ubicar-hi el centre de formació professional, actualment situat a Nou Barris, hauria estat legal.
Bona part del veïnat considera que la lluita de la comunitat educativa de la Barceloneta també té una forta vinculació amb el procés de gentrificació que està vivint el barri
“Deien que hi havia un problema de segregació a les escoles del barri, però és fals, ja que si la gent no duu les seves criatures a l’Institut, tot i que té un molt bon nivell formatiu, és perquè no vol que els seus nanos passin fred”, afirma contundent Martínez. Per la seva banda, Natalia Reynoso, integrant de l’AMPA de l’Escola Mediterrània, afirmava en una entrevista a BTV que la lluita de la comunitat educativa de la Barceloneta també tenia una forta vinculació amb el procés de gentrificació que està vivint el barri. “Nosaltres som una conseqüència de tot això que està passant, perquè molts veïns i veïnes han de marxar perquè els lloguers van pujar molt durant la bombolla”, assegurava.
De la mateixa manera s’expressa Martínez, que afirma que “si un barri no genera llocs de treball propis, un comerç local sa i una xarxa educativa, les persones no hi arrelen”. L’integrant de l’Associació de Veïns considera que en “massa ocasions es fan projectes per al barri sense preguntar a la gent i sense pensar les coses a mitjà i llarg termini”. En aquesta línia, Gabriel considera que “si et carregues un projecte educatiu públic, acabes per reduir les ganes de la gent d’estar al barri i acceleres el procés de gentrificació… en els darrers anys, molts coneguts han marxat pels preus dels lloguers o perquè a l’estiu hi ha molt xivarri o baralles”. El desmembrament de l’oferta educativa va ser entesa pel veïnat de la Barceloneta com una pedra més en el seu procés d’expulsió del barri.
Resolució del conflicte
“La meva filla, com la resta de companys, estava cansada i angoixada, va ser un final d’any difícil per a les criatures, ja que l’escola és la seva segona casa”, explica un Gabriel ara alleugerat.
El 15 de desembre, el Consorci es va reunir amb la comunitat educativa del barri en una trobada que es va produir enmig d’un ambient de molta tensió. L’endemà, el mateix òrgan de govern va anunciar que quedava aturat el projecte i presentava un pla d’inversió en educació de 3 milions d’euros a quatre anys vista. El veïnat havia obtingut una victòria que es plasmava en 2,5 milions en la millora d’instal·lacions per a l’Institut Joan Salvat Papasseit, 472.561 euros per a l’Escola Alexandre Galí i 176.915 euros per a l’Escola Mediterrània.
Així mateix, el Consorci afegia que les inversions anirien acompanyades d’un pla per garantir “el pas de primària a secundària a través d’un projecte educatiu i comunitari per al barri”. Afegia que els tres centres educatius havien d’oferir “un sol itinerari, tot i mantenir la diversitat dels projectes i de l’oferta educativa”. “També es vol potenciar que les tres comunitats treballin coordinadament i conjuntament en les diferents etapes educatives, perquè així hi hagi una continuïtat d’una etapa a l’altra”, concloïa.
“No creiem que la lluita hagi acabat i en el futur ens mantindrem a l’aguaït ara que estem més organitzats i ja coneixem els mecanismes de transparència per saber que es vol fer amb el nostre barri”, assevera Szac. “Tampoc estem segurs que es duguin a terme les inversions”, sentencia.
