S’ha dit de moltes maneres diferents i pot resumir-se així: la subversió pot acabar tenint valor de mercat. I la igualtat de gènere, despresa del seu marc teòric, pot també perdre les seves claus polítiques originals i esdevenir un producte. És el que està passant a l’Estat espanyol, d’acord amb els canvis legislatius en matèria d’igualtat: la consultoria de gènere s’ha convertit en un nínxol de mercat a què accedeixen empreses del tot alienes a les teories feministes.
En els últims trenta anys, en el marc de la consultoria de gènere o d’igualtat, i bevent de les pràctiques i teories del moviment feminista, “s’han desenvolupat pràctiques i reflexions col·lectives que han permès posar en peu un ampli camp de coneixement teòric i pràctic, i s’han constituït en referents per a la definició i desenvolupament de les Polítiques d’Igualtat”. Així ho explica el Manifest per una gestió professionalitzada de les polítiques d’igualtat que han llançat l’Associació Professional de Consultoria de Gènere (APCGénero) i la Federació Estatal d’Associacions Professionals d’Agents i Promotores d’Igualtat d’Oportunitats (FEPAIO). L’objectiu d’aquest, diuen, és denunciar l’intrusisme que s’està donant en una professió per part d’empreses que no tenen coneixements en la matèria, així com sol·licitar una regulació mínima que almenys especifiqui quins sabers s’han de tenir per exercir aquesta feina. “En els últims sis mesos hem notat un creixement impressionant d’empreses desvinculades del marc conceptual feminista que ofereixen serveis d’igualtat com qui ofereix qualsevol altre producte”, explica Ana Fernández de la Vega, presidenta d’APCGénero.
A l’Estat espanyol, d’acord amb els canvis legislatius en matèria d’igualtat, la consultoria de gènere s’ha convertit en un nínxol de mercat a què accedeixen empreses del tot alienes a les teories feministes
Els canvis legislatius en matèria d’igualtat, sobretot els promoguts pels reials decrets 901 i 902 de 2020, fan que les empreses hagin d’adaptar-se a les noves normes en relació amb la no discriminació laboral per motius de gènere i amb la fi de la bretxa salarial, respectivament. “I no només per gender washing (rentat d’imatge en matèria d’igualtat). Hi ha por a la sanció, però també hi ha empreses on hi ha gent convençuda i que vol fer-ho bé i fins al final”, assegura Fernández de la Vega. L’augment de la demanda, unit al fet que la professió i els estudis especialitzats en la matèria són relativament recents, converteix aquest tipus de consultoria en una oportunitat de mercat. Des de multiconsultories a despatxos d’advocacia han pogut entrar en un sector poc regulat, en el qual no s’ha legislat encara ni què suposa estar acreditada per exercir la professió.
El fet que, a més, certes consultores multinacionals ofereixin aquests cursos, comporta, com en altres sectors, una competència deslleial, ja que poden oferir preus molt baixos que les consultores petites no poden acceptar. En qualsevol cas, insisteix la presidenta d’APCGénero, de moment, el tema “no és tant que s’ofereixin o no aquests serveis, sinó que d’alguna manera no es desvinculin del marc conceptual feminista”.
Potser, si en un futur s’arriba a regular la formació o experiència requerides per exercir aquest treball, podrem començar a debatre sobre el fet que donin formació en igualtat empreses capitalistes, que exploten les seves treballadores, són verticals i no afavoreixen la igualtat plena. Però encara estem un pas per darrere.
Potser, si en un futur s’arriba a regular la formació o experiència requerides per exercir aquest treball, podrem començar a debatre sobre el fet que donin formació en igualtat empreses capitalistes, que exploten les seves treballadores, són verticals i no afavoreixen la igualtat plena
Més enllà de l’àmbit privat, caldria assenyalar també a quin tipus d’empreses s’està contractant amb diners públics per realitzar aquests serveis. Al País Basc, per exemple, el govern autonòmic, per mitjà del Departament de Treball i Justícia, ha signat un acord amb l’Institut Basc d’Auditoria Sociolaboral i Igualtat (IVAS) per a guiar les empreses en la seva adaptació a la nova normativa. El govern basc compta amb un Institut de les dones, Emakunde, que ha homologat a una trentena d’empreses per a aquest tipus de treballs. Aquest institut no és una d’elles. Així i tot, és aquesta organització la que s’encarrega per ordre de l’executiu de les auditories en matèria d’igualtat. L’IVAS està dirigit per set homes i una dona, i compta amb una plantilla d’onze auditors en actiu de les quals solament tres són dones. El seu president ja va estar a càrrec, per exemple, de l’empresa de Burtzeña Enpresa Parkea SA, dedicada a la promoció urbanística amb capital públic.
La dimensió de l’assumpte és encara més gran si tenim en compte que la manca de professionalització s’estén en alguns casos als plans executats amb els diners del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. La manca de professionals que assessorin ajuntaments petits que no compten amb tècniques d’Igualtat, per exemple, porta a invertir uns diners que hauria d’utilitzar per prevenir la violència o ajudar a dones víctimes i supervivents en coses com ampolles commemoratives pel 8 de març. O en classes d’autodefensa donades per un home com qui dona un curs de boxa en un gimnàs qualsevol, sense perspectiva feminista.
Podria semblar que, per tractar-se d’un sector feminitzat, es dona per fet que no requereix gran formació ni experiència. Sol passar. En qualsevol cas podem dir que sí, que és veritat, que hi ha els xiringuitos en això de la igualtat. Però que no són, precisament, feministes. I aquí rau el problema.
