Els darrers anys, el moviment feminista als Països Catalans ha tingut més presència i ha crescut fins a organitzar el passat 8 de març una primera vaga general feminista a l’Estat espanyol. La visibilitat mediàtica de l’auge s’ha vist acompanyada per un increment de la repressió. L’aturada va deixar processos judicials oberts i sancions administratives arreu dels Països Catalans.
No es pot entendre aquesta escalada repressiva sense analitzar la deriva legislativa del Congrés dels Diputats amb el Partit Popular al govern, com ara la reforma de la llei de l’avortament de Gallardón aprovada el 20 de desembre de 2013 o que, just un any després, el 14 de desembre de 2014, s’aprovés la coneguda llei mordassa.
Per aquesta combinació, cinc dones de Palma van ser condemnades a un any de presó. Dos mesos després de l’aprovació de la llei de l’avortament, diverses dones van entrar a una església amb una pancarta en una acció simbòlica promoguda per Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista. Arran d’una denúncia per part del Bisbat de Mallorca el 14 de febrer de 2014, set dones, una d’elles menor, van ser detingudes. A les concentracions de suport es van arribar a identificar més d’un centenar de persones i set van rebre multes de 301 euros per cap. D’aquests fets va néixer el grup de suport Feministes Encausades, una campanya per donar a conèixer el cas i demanar-ne l’absolució i l’arxivament. Una militant de l’organització antirepressiva Alerta Solidària a Palma ens explica que, a l’espera del judici, el Bisbat va intentar que les encausades demanessin perdó a canvi de retirar la causa. La resposta va ser negativa, donat que consideraven que “el que es feia era legítim”.
La visibilitat i la força del moviment feminista s’ha vist acompanyada per un increment de la repressió
La menor va ser condemnada a la totalitat de la pena que demanava fiscalia: 100 hores de treballs comunitaris. Per a les altres sis dones, les demandes de fiscalia van ser d’un any i sis mesos, i les de l’acusació particular, el Bisbat, de quatre anys de presó. Se’ls imputava un delicte contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos. El 29 i 30 de setembre de 2016, cinc de les encausades van ser condemnades a un any de presó i una va ser absolta per no ser present a l’església el dia de l’acció. Les persones van ser detingudes a posteriori, sense haver estat identificades el dia de la mobilització.
Si ens remuntem al 2009, trobem un altre cas similar. El 7 de gener, coincidint amb l’inici de la campanya de rebaixes, el col·lectiu tarragoní Cau de Llunes va dur a terme una acció davant de diverses botigues per denunciar la pressió estètica. Davant d’un dels establiments de la franquícia Bershka, la Guàrdia Urbana va intentar impedir aquesta acció, va colpejar algunes de les participants i va separar-ne tres del grup –com demostren unes imatges de TV3.
El resultat va arribar set anys després, en un judici a tres activistes que s’enfrontaven a una petició fiscal de dos anys de presó per un delicte d’atemptat i faltes de lesions. L’Ajuntament de Tarragona i la policia municipal s’hi sumaven com a acusació particular. Si el cas ha portat cua, ha estat per la controvèrsia viscuda als plens del consistori. Una de les denunciades, Laia Estrada, ha sigut regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona des de 2015 i el seu grup va demanar a l’Ajuntament que es retirés com a acusació particular del cas, atès que entenia que era un malbaratament de diners públics per demanar el mateix que fiscalia i que es personaven amb un despatx extern i no pas amb l’equip jurídic del consistori.
Finalment, les tres activistes van ser condemnades a tres mesos de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i a pagar una multa conjunta de 2.100 euros a quatre agents per les lesions sofertes i de 150 euros més pels danys en les ulleres d’un dels policies. La sentència també imposava inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna. Tot i l’intent de fer cessar Laia Estrada, ella va defensar que simplement no podria presentar-se novament a llistes. Paral·lelament, els tres policies denunciats van ser absolts de les penes que reclamaven les activistes: dos anys de presó i inhabilitacions permanents per l’exercici de l’activitat policial per delictes de detenció il·legal, lesions, amenaces i vexacions.
Conseqüències del 8 de març
D’aquests dos exemples de funcionament i procediment aterrem de nou a l’any 2018, el 8 de març, dia de vaga general, i recollim tres casos representatius del que es va donar als carrers i la xarxa que s’ha teixit posteriorment. Sant Cugat del Vallès, València o el barri de Sants de Barcelona són tres mostres més de repressió.
En el primer cas, Anna Sala, membre de la campanya 8 Mil Motius, ens explica que, com es fa sovint i en el marc de diverses accions al llarg de la jornada, una d’elles consistia a tallar les vies del tren a Sant Cugat del Vallès. L’acció va durar unes dues hores i, en finalitzar, set dones van ser identificades. “Tres dies després ens van trucar o vam rebre visites a casa: Mossos d’Esquadra ens denunciava d’ofici per possibles desordres públics i atemptat contra l’autoritat, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es personava per demanar 26.000 euros de responsabilitat civil”, detalla Salas. Aquestes penes poden oscil·lar entre els sis mesos i els cinc anys de presó.
Tot i que FGC ha defensat davant la premsa que no es presenten com a acusació en el cas, el grup de suport entén que sí, donat que demanen responsabilitat civil. Així, la campanya 8 Mil Motius pensa que “no té sentit parlar només del tall per aturar els accessos a empreses i altres llocs de treball en un dia de vaga sense parlar de tots els motius que porten a fer la vaga”; motius que, per Salas, “segueixen sent els mateixos i igual de vàlids un any més tard”. A banda de traçar una campanya antirepressiva i de visualització feminista, 8 Mil Motius també assenyala FGC com a “masclistes” partint d’informes de la Generalitat que asseguren que el 17,1% de les agressions fora de l’àmbit de la parella es donen al transport públic. Les encausades són a l’espera de l’escrit d’acusació de la Fiscalia.
A Sant Cugat del Vallès, València o el barri de Sants s’han articulat respostes a les sancions i els processos penals
A València, per la mateixa jornada de vaga, onze dones de l’Assemblea Feminista han rebut multes administratives per diferents quanties i diferents fets que pugen a 6.000 euros. Al barri de Benimaclet es va viure un 8 de març sota l’assetjament continu del Cos Nacional de Policia espanyola. El punt més tens es va donar quan el comitè de vaga de Benimaclet es dirigia a les universitats: “Abans d’unir-nos a la convocatòria de les 12 h volíem entrar al rectorat per poder fer assemblea sense presència de la Policia Nacional, però ens van impedir l’accés i va haver-hi un forcejament”. Com relata una de les membres de l’assemblea, davant les multes van decidir no pagar perquè entenen que “es tracta de repressió política”. Ara, després de quasi un any d’al·legacions i negatives, falta un últim recurs per saber si aquest cas arribarà a judici. Tot i això, una de les seves integrants afirma que “està més forta que mai i no deixarem d’exercir el nostre dret a vaga”.
Un últim exemple d’arbitrarietat el trobem en la campanya Jo també tallo al barri de Sants de Barcelona. Llum Oliver va rebre una multa de 100 euros pel tall de primera hora del matí sense haver estat identificada in situ. Com ella explica i per ser ja una coneguda dels moviments socials, la Generalitat –denunciant– la considera “persona responsable”. El tall es va replicar arreu dels Països Catalans i a Sants va durar ben bé una hora sense cap identificació. Davant d’aquest degoteig de multes que s’han donat a diverses assemblees dels Països Catalans i pendents d’al·legacions, tant Oliver com l’Espai Feminista del barri tenen clar que no pagaran. “Si aquest any tornen a multar, tornarem a donar canya”, assegura Oliver, qui alhora convida la gent que faci vaga “d’una manera activa”.
