Davant un recinte ple de gom a gom, el divendres 24 de gener es va presentar l’espectacle “Ovidi 25”, protagonitzat per David Fernàndez, David Caño, Mireia Vives i Borja Penalba, que ret homenatge a l’artista d’Alcoi Ovidi Montllor a través d’algunes de les seves cançons. Però no es va tractar únicament d’interpretar un recull de versions seves, sinó que el repertori va incloure temes d’altres autors, així com un record a l’escriptora recentment desapareguda Isabel-Clara Simó, paisana de l’Ovidi, i va comptar amb la participació del guitarrista Toti Soler –company durant molts anys de l’autor– i del cantant també alcoià Alfons Olmo.
La proposta va ser densa i intensa i es va allargar ben bé durant dues hores i mitja, la qual cosa va provocar alguns alts i baixos en el seu desenvolupament, ja que les pauses entre cançó i cançó, amenitzades per les intervencions de Fernàndez, van llastrar la seva progressió. Per sort, els papers de Vives, amb la seva veu, i Penalba, amb la seva guitarra, van salvar folgadament la sessió. “Ovidi 25” es va tornar a representar l’endemà, dia 25, a Centelles, i durant els pròxims dos mesos es podrà veure a cinc indrets més dels Països Catalans.
El festival dedicat a la cançó d’autor, que va ser preinaugurat el 10 de gener per Francesc Pi de la Serra, va prendre velocitat de creuer el mateix cap de setmana inicial, amb les actuacions de Joanjo Bosk i Joaquín Carbonell. La cita es perllongarà fins al 26 d’abril amb un total de 135 actuacions repartides per locals de diverses localitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes, incloent-hi a més un concert a Cuba, concretament el de Karel García y Los D, que presentarà un disc editat pel mateix Barnasants el pròxim 11 d’abril a l’Havana.
“Dels nou concerts que vam fer el 1996 hem passat als 135 d’enguany, amb un projecte que abasta tots els territoris de llengua catalana. Per això crec que el Barnasants ha esdevingut una referència indiscutible”, afirma Pere Camps, director del festival
Pere Camps, director del festival, està content. Les seves paraules, com sempre, s’atropellen en la seva boca i lluiten per obrir-se pas en una allau de declaracions que costa de recollir. Preguntat pel balanç que fa d’aquest primer quart de segle de festival, contesta: “El 1996 només vam fer nou concerts. La situació de la cançó d’autor estava fatal. No és que ara estigui molt millor, però llavors gairebé estava desapareguda, o la volien fer desaparèixer –explica–. D’aquells nou concerts hem passat als 135 d’enguany amb un projecte que abasta tots els territoris de llengua catalana. Per això crec que el Barnasants ha esdevingut una referència indiscutible, i no només a casa nostra; també a Europa i a Llatinoamèrica”. Respecte el balanç que fa del quart de segle d’història del festival, Camps assegura que “s’han complert les expectatives a partir de les quals vam començar. Però mantenir aquest projecte cultural té un cost, principalment econòmic. Les retallades de fa uns anys encara ens fan mal. No obstant això, hem resistit com hem pogut, i si el Barnasants es manté, és perquè els que hi som hi dediquem més hores que un rellotge”, conclou.
Camps descriu la situació d’aquest sector artístic a mitjans dels anys noranta: “Fa vint-i-cinc anys, els cantautors estaven desapareguts, com els republicans a les cunetes. La política oficial era conservadora i no interessaven aquelles propostes artístiques que tenien contingut i posaven en solfa l’hegemonia dominant. Això va passar a Catalunya i a la resta de pobles ibèrics. Aquí van fer un sandvitx entre el pujolisme i la postmodernitat socialista. Els cantautors van ser arraconats i només hi van resistir aquells que prèviament havien aconseguit prou seguidors. Si el mateix Serrat no hagués aconseguit aquest estatus de comercialitat, també hauria sigut marginat, perquè llavors van imposar l’amnèsia i a ningú l’interessava Antonio Machado o Miguel Hernández. I els que no van aconseguir aquesta condició o bé van malviure o van quedar marginats, i l’exemple més evident és l’Ovidi”.
Tornant al present, Camps opina que “des d’un punt de vista de la creativitat, 25 anys després la situació és excel·lent. Mai hi havia hagut tants homes i dones cantant. Però què passa? Al Barnasants es presenten moltes propostes que malauradament després no tenen continuïtat. Per això cal un Ateneu de la Cançó, perquè és una vergonya democràtica que després de quaranta anys encara no existeixi, tant per l’Ajuntament de Barcelona com per la Generalitat de Catalunya, com tampoc hi ha xarxes o circuits que permetin programacions estables arreu del territori, amb cicles de cantautors, de folk, de jazz… aquests gèneres ho tenen més difícil per arribar al públic, i això forma part de la música popular de casa nostra. És fonamental!”. A parer seu, la contribució del Barnasants per salvar aquesta situació ha sigut prou clara: “Mantenir els cantautors vius. Mantenir la cançó viva. El festival és la primera barricada en defensa de la cançó d’autor; una barricada de resistència i de referència alhora. Per això és tan important, i per això hem arribat als 25 anys”.
Al llarg d’aquestes dues dècades i mitja, el cicle no ha deixat de créixer, en el temps i en l’espai. El seu director apunta que aquesta expansió no hauria estat possible sense les complicitats de les cantautores, periodistes, tècniques de cultura de molts llocs i també d’algunes professionals de la regiduria, amb les quals s’ha pogut crear una xarxa. Per això, fa anys que al Barnasants no li diuen “festival” perquè “aquesta paraula ha sigut ocupada pels festivals d’entreteniment i les seves marques” i es prefereix considerar el Barnasants com “un projecte de cultura en xarxa”, una proposta privada amb vocació de servei públic.
Garantir l’estabilitat
En aquesta línia, l’organització de la mostra està impulsant la creació d’una Amical del Barnasants i d’un Ateneu de la Cançó. “Cal un relleu generacional, tancar una etapa i posar-se nous objectius. El principal és un espai per a l’Ateneu de la Cançó, però també és important mantenir l’estabilitat de l’estructura del Barnasants”, assenyala Pere Camps. “També és el moment de reconsiderar les nostres fonts de finançament. Els ajuts públics són insuficients i sempre arriben tard”. La manca de finançament, unida a una inestabilitat provocada perquè cada any les administracions no saben quines quantitats destinaran al projecte “ens obliga a reconfigurar la qüestió, buscant socis i sòcies que ens vulguin donar suport formant part de l’Amical del Barnasants”. La idea consisteix en una associació d’activistes en defensa de la cançó d’autor, un instrument de lluita que reivindiqui la cultura com a element per a la transformació social. Per això el festival ha obert una campanya de micromecenatge amb la plataforma goteo.org, lligada amb la demanda d’un Ateneu de la Cançó que tingui una programació estable, que inclogui un centre de documentació, organitzi tallers i faci de punt de trobada i intercanvi.
L’organització impulsant la creació d’una Amical del Barnasants i d’un Ateneu de la Cançó, perquè la seva idea és fer una associació d’activistes per la cançó d’autor, un instrument de lluita que reivindiqui la cultura com a element per a la transformació social
Pel que fa a aquesta edició número 25 de l’esmentat “projecte de cultura en xarxa”, el seu principal responsable destaca que “aquesta edició es caracteritza perquè hi ha molta producció pròpia, a més del mateix homenatge inaugural a l’Ovidi, que també inclou un altre espectacle, ‘Va d’Ovidi’, impulsat per l’Institut del Teatre (al teatre Ovidi Montllor de Barcelona, 23 de febrer). Per exemple, fa dos anys vaig demanar a Jabier Muguruza i Bernardo Atxaga que fessin un llibre-disc que es presentarà al febrer (teatre Joventut de l’Hospitalet, 7 de febrer). Al Pedro Burruezo, que es mou pel terreny del sufisme, li vaig demanar que fes una cosa de contingut eròtic (Auditori Barrades de l’Hospitalet, 9 de febrer)”, repassa Pere Camps. El certamen reivindicarà també lGuillermina Motta amb el concert col·lectiu “Una bruixa com nosaltres” que coordina Sílvia Comes (Teatre Joventut de l’Hospitalet, el 15 de març), així com també inclou una coproducció amb el Taller de Músics dedicada al Carlos Cano conduïda per la contrabaixista Giulia Valle (al mateix Teatre Joventut, el 6 de març). Al seu torn, Maria del Mar Bonet actuarà amb la Big Band de Begues (al Teatre El Goula de Begues, el 8 de febrer), en un concert que servirà d’homenatge a Ovidi Montllor i el mallorquí Guillem d’Efak, que també fa 25 anys que va morir.
Durant l’edició d’aquest 2020 del Barnasants Es presentarà també el nou espectacle de l’Orquestra Fireluche acompanyant Pau Riba (Auditori Barradas de l’Hospitalet, el 28 de febrer). El Mastuerzo i León Chávez Teixiero celebraran els 110 anys de la revolució mexicana amb un repàs a les noves cançons insurgents del seu país (Auditori Barradas, el 13 de març). També hi haurà un concert sobre el Luis Eduardo Aute més clàssic, que coordina Joan Isaac, amb molts convidats (Luz de Gas, Barcelona, 29 de febrer). Un altre espectacle col·lectiu serà El Concert per la Vida, en homenatge a l’activista valencià Guillem Agulló, assassinat en una acció ultradretana el 1993 (a l’Auditori de Barcelona, 26 de març, i un local a determinar de València, 14 d’abril). “Vull destacar la presència de la grega Maria Farantouri (al Teatre Joventut, el 28 de març), que ha representat un esforç brutal –apunta el director de la mostra– i, en general, farem un bon repàs al panorama català de la cançó d’autor, i també de la resta de l’Estat espanyol”. Camps destaca, en aquest sentit, les actuacions del grup Suburbano, que fa 40 anys (Auditori Barradas, el 15 de febrer), Pablo Guerrero (al mateix recinte, el 2 de febrer), Julia León (al mateix recinte, 29 de març), Paco Ibáñez (al Teatre Joventut, 3 d’abril) o Ismael Serrano (Teatre Plaza de Castelldefels, el 7 de març)… “Si t’hi fixes, hi ha representades quatre o cinc generacions de cantautors”.
A més d’aquests concerts seleccionats per Pere Camps, cal tenir en compte moltes altres actuacions que, en el marc del Barnasants, tindran lloc al País Valencià i a les Illes. I que la programació del festival presenta dos minicicles, com són el dedicat a la cançó italiana, organitzat en col·laboració amb l’associació Cose d’Amilcare, que inclou l’homenatge “Serrat Internacional” (al CAT de Barcelona, 4 d’abril), i “De trobadors i trobadores”, així com un cartell específic que té Cuba com a país convidat, en el qual hi destaquen dos recitals, el de Vicente Feliú (Luz de Gas, el 6 de març) i el ja esmentat de Karel García a l’Havana. Pere Camps conclou: “El primer aliment no és el pa; el primer aliment és la cultura, perquè la cultura et fa autònom i et dóna els elements suficients per poder fabricar el pa. Per això, el cartell del Barnasants d’aquest any –que ha tingut tant d’èxit que ja no en queden– diu: ‘La cultura és el kalàixnikov del segle XXI'”.
