Entre les comarques de la Vall d’Albaida, el Comtat i l’Alcoià es situa la serra Mariola, declarada parc natural el gener de 2002. Amb més de 16.000 hectàrees de sòl protegit, el poble de Banyeres de Mariola és la porta d’accés a aquesta reserva natural. Un dels accessos és ara el polèmic camí de la Mallaeta, ja que al marge d’aquesta via de terra està projectada una urbanització de 132 xalets, amb parcel·les d’entre 400 i 800 metres quadrats.
El terreny en qüestió s’anomena Sector 6 de la Mallaeta i fou declarat sòl urbanitzable l’any 1997 d’acord amb les Normes Subsidiàries establertes a la localitat. Mitjançant aquesta normativa es preveia quin anava a ser el creixement del poble a llarg termini, en cas de necessitat. Avui, vint anys més tard continuen en vigor. L’any 2007 s’aprovà el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Mariola, i com que el sòl del Sector 6 fou declarat urbanitzable prèviament, la Conselleria establí el llindar de la protecció on acabaven les fites del terreny de la Mallaeta.
Dintre de la legalitat, l’empresa promotora Promocions la Mallaeta S.L. accedeix mitjançant un concurs al dret de construir en els terrenys del Sector 6, l’any 2008
Dintre de la legalitat, l’empresa promotora Promocions la Mallaeta S.L. accedeix mitjançant un concurs al dret de construir en els terrenys del Sector 6, l’any 2008. Al·legant motius econòmics decideix sol·licitar una pròrroga l’any 2012, la qual va finalitzar l’any 2016; i davant la impossibilitat per llei d’ampliar dita prorroga, l’empresa comença tots els procediments necessaris per a executar la urbanització. Actualment l’empresa compta amb un 70% del sòl urbanitzable i està amb negociacions amb la resta de propietaris, per a reparcel·lar el terreny.
Però gran part del veïnat s’ha manifestat en contra d’aquest gran projecte urbanístic des que el passat mes d’abril l’empresa constructora col·locara una tanca publicitant els xalets, al costat del senyal que indica la serra Mariola com a parc natural.
“Salvem la Mallaeta”
Front aquest acte que anunciava la imminent construcció de la urbanització, un grup de veïnes va constituir la plataforma Salvem la Mallaeta, a la fi de manifestar el seu disgust amb el projecte urbanístic i tractar de paralitzar-lo, ja que com elles afirmen al seu manifest “és un projecte legal però no legítim”, perquè la Mallaeta en qüestió, a pesar de ser urbanitzable legalment, comparteix les mateixes característiques orogràfiques, geomorfològiques i geològiques que la serra Mariola, i a més a més també la seua fauna i flora, segons el col·lectiu.
Un dels membres de la plataforma, Hermògenes Fernández, explica que la construcció dels habitatges pot afectar els aqüífers de les fonts i del riu Vinalopó, ja que com ha passat a altres zones del poble, s’han construït pous per extraure aigua, que han assecat fonts, com la Font del Cavaller. “Els pous no són legals però, per desgràcia sabem que ocorre a moltes propietats privades, i és difícil de detectar”. També denuncia que aquesta urbanització, fitant amb la serra Mariola, “recorda a moltes altres barbaritats urbanístiques com les que s’han construït en altres espais verds d’Altea, Calp o Benidorm”.
Per la seua part, l’equip de govern actual, format per una coalició entre Compromís i PSOE, al capdavant de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola des de 2015, manifesta que “des que va acabar la pròrroga de l’empresa constructora el 2016 ens hem posat a treballar amb aquest tema; molt abans del naixement de la plataforma Salvem la Mallaeta”.
Josep Sempere, alcalde de la localitat, afirma que després de reunir-se amb la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme diverses vegades i amb la Conselleria de Medi Ambient, la conclusió de totes les reunions és que la condició de sòl urbanitzable de la Mallaeta atorgada l’any 1997 no es pot revertir, i per tant “amb la llei en la mà l’Ajuntament no podem aturar la urbanització”.
Gràcies a la Plataforma, es va detectar una Zona Especial de Protecció d’Aus i una zona estructural verda al terreny de la Mallaeta, a més del reconeixement europeu de Lloc d’interés comunitari
Gràcies a la Plataforma, es va detectar una zona ZEPA (Zona Especial de Protecció d’Aus) i una zona estructural verda al terreny de la Mallaeta, a banda del reconeixement europeu de Lloc d’interés comunitari. Però el coneixement d’aquesta informació no fou suficient per al Ministeri de Medi Ambient, ja que a les darreres reunions amb la corporació municipal, continuen manifestant la impossibilitat de paralitzar la urbanització, ja que les característiques de la ZEPA i la zona verda són les mateixes que es donen en la Mariola, ara protegida.
Però Salvem la Mallaeta no s’atura i ha encetat una recollida de signatures al web i en paper, per a tractar de fer pressió contra la construcció d’aquest projecte urbanístic i avaluar quin grau d’oposició hi ha al poble. Ara per ara compta amb quasi 3.500 signatures, a un poble on viuen 7.000 persones, i amb el suport en xarxes socials de grups de música reconeguts en tot l’Estat espanyol com Narco o Fuckop Family. La majoria dels membres de l’equip de govern actual també han signat. I tal com el mateix alcalde afirma, “el projecte espanta”. Però al·leguen que es troben emmanillades per lleis i normatives establertes per anteriors governs municipals, de diferent caire polític.
La corporació municipal ha tractat de negociar millores amb la promotora, per tal de minimitzar l’impacte visual de la urbanització, i deixar intacte el camí de terra de la Mallaeta
Paralitzar la urbanització actualment podria suposar que la promotora encetés un judici contra l’Ajuntament local, ja que aquesta actua sota la legalitat. Tal com la Conselleria d’Habitatge informà l’equip de govern, Banyeres de Mariola podria haver d’indemnitzar a la promotora d’acord amb les inversions ja realitzades. Perquè l’equip de govern de la legislatura anterior li va encarregar la construcció d’un clavegueram en la zona al·legant que per a la futura urbanització l’emprarien. A més a més, també s’indemnitzaria en concepte de les expectatives econòmiques que la promotora té amb el projecte, i tot plegat podria ascendir a una xifra al voltant de 10 o 15 milions d’euros, segons l’alcalde Josep Sempere. Ell mateix explica que “amb un pressupost anual de sis milions d’euros com el que té Banyeres de Mariola, sols faria endeutar el poble per molts anys”.
Per aquesta raó la corporació municipal ha tractat de negociar millores amb la promotora, per tal de minimitzar l’impacte visual de la urbanització, i deixar intacte el camí de terra de la Mallaeta, amb una distància d’aproximadament 40 metres entre aquest i el començament de la tanca de les cases. També ha negociat un augment de l’arbrat i la construcció d’un carril bici.
A pesar que les dificultats per aturar el projecte són moltes, la Plataforma continua dient “no” a la construcció en la Mallaeta, i en les setmanes vinents tractaran de redactar un nou informe d’impacte mediambiental actualitzat, a partir dels informes tècnics que ja hi ha en l’Ajuntament, i amb l’ajuda de biòlegs i ambientòlegs. Tot per aturar la construcció d’una nova urbanització.
