Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Clam arreu del món per demanar l'aparició amb vida d'un activista argentí defensor del poble maputxe

Santiago Maldonado va desaparèixer fa un mes enmig de la repressió de la Gendarmeria Nacional argentina contra les protestes de la comunitat maputxe a la província de Chubut, per reclamar unes terres del grup Benetton

Manifestació que reclama retrobar el desaparegut Santiago Maldonado | Arxiu

Demà, 1 de setembre, es compleix un mes de la desaparició de Santiago Maldonado, un artesà de 28 anys que estava donant suport a la comunitat Maputxe quan ser vist per última vegada en mans de la Gendarmeria Nacional argentina. La pressió social des de les xarxes i amb diverses mobilitzacions (entre d’altres, la d’ahir a Barcelona, davant el Consolat argentí, i altres que han tingut lloc davant de la tenda de Benetton del Portal de l’Àngel) demanant l’aparició amb vida de Maldonado arreu del món és cada vegada més forta per al govern de Mauricio Macri, que va intentar en un principi desentendre’s d’un fet que constitueix una desaparició forçada en democràcia, amb tota la càrrega simbòlica que pot tenir un fet d’aquesta magnitud a l’Argentina, tenint en compte la seva història recent.

El ministre de Govern a la província de Chubut, Pablo Durán, va titllar l’activisme maputxe de “terroristes” i “delinqüents”, justificant els diversos operatius policials que s’han dut a terme

Santiago Maldonado feia un temps que donava suport a la comunitat maputxe Lof Cushamen, a la provincia de Chubut, per donar suport a la causa d’aquest poble, que reivindica part del territori que va ocupar l’any 2015 com a propi per dret ancestral. Els maputxes estan organitzats i intenten resistir per defensar unes terres que van ser adquirides pel grup tèxtil Benetton i que ells consideren pròpies. Però la comunitat denuncia que està sent represaliada per part de l’estat sistemàticament. Al gener d’aquest any, el ministre de Govern de Chubut, Pablo Durán, va titllar l’activisme maputxe de “terroristes” i “delinqüents”, justificant els diversos operatius policials que es van portar a terme durant tres dies sobre el grup de pobladors maputxes de Pu Lof en la resistència a Cushamen, en què es van fer servir bales de goma i de plom i que es van saldar amb dos ferits greus. Els maputxes han denunciat diversos operatius repressius al llarg d’aquest any.

En un d’aquests episodis repressius, l’1 d’agost, és quan va desaparèixer Santiago Maldonado enmig d’una pluja de munició real. L’operatiu es va efectuar a la ruta 40 i sense ordre judicial per part de la Gendarmeria Nacional. Les alarmes van saltar immediatament i tres dies després, el germà de Maldonado es va presentar davant el jutjat d’Esquel, en l’audiència del qual la Gendarmería havia de presentar un informe de l’operatiu a petició del jutge que intrueix la causa, encara no tipificada com a desaparició forçada. Però, el cos policial no va presentar l’informe i es va limitar a declarar que no el tenien detingut. El 23 d’agost, la Comissió Interamericana de Drets Humans va dictar una mesura cautelar perquè l’estat argentí “adopti les mesures necessàries” per trobar a Maldonado. L’endemà la Fiscalia general d’Esquel va canviar la causa a “desaparició forçada de persones”, un delicte que té implícita la responsabilitat de l’estat.


Crisi al govern

L’executiu de Mauricio Macri –amb Patricia Bullrich, ministra de Seguretat, com a principal portaveu de les seves versions dels fets de cara als mitjans de comunicació– va intentar des que es va conèixer la notícia de la desaparició del jove posar en dubte la presència de Maldonado al lloc dels fets, desvincular de tota responsabilitat la Gendarmeria nacional i criminalitzar els maputxes per les seves protestes. Però l’aparició de diverses proves, com la troballa d’una gorra del jove al lloc dels fets i restes dels que podrien ser els seus cabells a dependències de Gendarmeria, ha anat refutant una per una les argumentacions del govern macrista. Això ha reforçat les acusacions dels organismes de defensa dels drets humans i la família del jove desaparegut, que han responsabilitzat l’executiu per intentar eludir responsabilitats i obstaculitzar-la.

L’executiu de Mauricio Macri ha intentat posar en dubte la presència de Maldonado al lloc dels fets, desvincular de tota responsabilitat la Gendarmeria nacional i criminalitzar els Maputxes per les protestes

El cas està derivant en una profunda crisi política al si del govern. Pablo Nocetti, cap de gabinet del ministeri de Seguretat de la Nació, és l’últim funcionari del govern de Macri que està sent qüestionat després de saber-se que va estar present l’1 d’agost a la reserva maputxe mentre es produïa la desaparició de Maldonado. Nocetti, qui havia estat advocat defensor de diversos militars genocides durant la dictadura condemnats, havia estat recolzat per la ministra Bullrich, que va ser citada al Senat de la Nació el 16 d’agost per donar explicacions sobre la desaparició del ciutadà argentí. Bullrich va afirmar que el seu Cap de Gabinet, Pablo Nocetti, “no va tenir res a veure” amb l’operatiu i que “només passava a saludar a la Gendarmería”. Però en paral·lel, s’ha fet públic un reportatge de Ràdio Nacional d’Esquel del 2 d’agost passat que situa Nocetti a la zona on va desaparèixer Maldonado, en plena Patagònia, a més de 1.800 quilòmetres del seu despatx a la Capital Federal, explicant les instruccions operacionals impartides a les forces de seguretat que van intervenir en l’operatiu que va acabar amb la desaparició de Maldonado.

“Quan hi ha una desaparició forçada de persona, l’Estat sempre construeix un discurs fals perquè necessita encobrir la seva responsabilitat, no té escrúpols en la seva defensa del capital estranger i de les terres dels seus parents. A Santiago no cal buscar-ho, no és un gos perdut, cal retornar-lo perquè se’l va emportar la Gendarmería”, ha declarat José Schulman, dirigent de la Lliga Argentina pels Drets de l’Home (LADH) que ha denunciat a Maurici Macri i la resta del gabinet de Justícia i Seguretat per encobriment.

El pols entre la postura del govern de Macri –qui ja ha relativitzat diverses vegades la repressió que va patir la població argentina durant l’últim govern militar i ha adoptat un posicionament de suport obert als genocides de la dictadura militar condemnats– els organismes de drets humans i la mateixa família de l’últim desaparegut en democràcia està a la palestra cada dia a l’Argentina. Ara caldrà veure si la força de l’opinió pública dóna l’abast per vèncer els mecanismes que la impunitat ha forjat durant tant de temps al país.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!