El darrer juny, un episodi de patriotisme barat va involucrar la Televisió de Galícia (TVG) i Hablemos Español, una entitat espanyolista que va denunciar un esquetx humorístic del programa de la cadena pública Malicia Noticias, en el qual es feia sàtira dels gallecs que només parlen en castellà. La polèmica associació va acusar TVG de menysprear els castellanoparlants amb un gag més aviat propi de “la hispanofòbia” de TV3, i paradoxalment va titllar el govern encapçalat pel Partit Popular gallec de promoure el “nacionalisme lingüístic”.
Però des que va tornar a assumir el poder autonòmic fa més de deu anys, el PP ha dut a terme una política lingüística orientada a minoritzar encara més la llengua gallega, que segueix perdent parlants. Fa una dècada, amb la intenció d’emular el llegat de Fraga, Alberto Núñez Feijóo es va presentar a les eleccions amb una llista de propostes per acabar amb la breu experiència de govern del bipartit format pel Partit Socialista de Galícia (PSdG) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). Entre les accions, en destacava una en concret: eliminar el decret del gallec, que establia l’ús d’aquest idioma en la meitat de les matèries d’ensenyament obligatori, entre les quals matemàtiques o física.
La legislació va ser aprovada inicialment el 2007 pel bipartit, en consens amb el PP, però els populars van prometre la seva derogació dos anys després, ja que consideraven que suposava una imposició del gallec a les escoles. A les portes dels comicis de 2009, que acabaria guanyant Feijóo, es va donar protagonisme a un debat que va falsificar la situació del gallec a les aules, on la seva presència és reduïda i queda en segon pla.
Amb la victòria a la butxaca, el PP va aprovar un nou decret un any després: els progenitors podrien triar en quina llengua escolaritzar els seus fills en educació infantil, mentre que en els cursos superiors s’haurien d’impartir les assignatures de caràcter científic en castellà. La resta es podia fer en gallec, però es menyspreava l’idioma autòcton com a llengua científica. A més, introduïa l’anglès a un terç de les classes, reduint encara més la presència del gallec en benefici d’una parla estrangera.
Deu anys després, Feijóo acaba de començar un tercer mandat, de nou amb majoria absoluta, sota la bandera del que va anomenar “bilingüisme cordial”. Però aquesta suposada cordialitat xoca frontalment amb una situació denunciada per diferents organismes i associacions dins i fora de Galícia. El Tribunal Superior de Justícia de Galícia va anul·lar part del decret de multilingüisme només dos anys després de la seva publicació, el Consell d’Europa adverteix de la situació precària del gallec als informes presentats per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i plataformes ciutadanes com Queremos Galego defensen els drets lingüístics i intenten promoure l’ús de la llengua a l’esfera pública. No obstant, i a diferència de la resta de territoris amb llengües cooficials de l’Estat, l’administració autonòmica segueix sense oferir una línia educativa a la ciutadania que sigui plenament en gallec, i l’ús social de la llengua entre els més joves es va reduint.
Segons l’Institut d’Estadística de Galícia (2019), només el 52,3% de la població fa servir habitualment el gallec o més gallec que castellà
La realitat és simple. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Galícia (2019), poc més de la meitat de la població (52,3%) fa servir habitualment el gallec o més gallec que castellà, una xifra que pràcticament no ha canviat en una dècada, però que el 2003 era més del 61%. Tanmateix, les xifres cauen dràsticament fins al 26,2% en la franja d’edat d’entre cinc i catorze anys. Això implica que la transmissió generacional de la llengua ja no està garantida, un gran problema per a un idioma que només es transmet a la majoria de parlants –més del 83%– a través de l’àmbit familiar.
En aquest difícil context, la població neoparlant –gallecs que recuperen l’idioma dels seus avis– esdevé un dels principals actors que poden ajudar a revitalitzar la llengua minoritzada. A les institucions, el carrer o en les més diverses situacions quotidianes, cal triar conscientment la llengua que s’empra, ja que davant de polítiques destructives, l’ús diari del gallec es converteix en l’eina més eficaç per a la seva defensa.
