El govern d’Aragó destinarà gairebé la totalitat dels fons europeus Next Generation que ha rebut de la Unió Europea a les obres d’un telecabina que unirà les estacions d’esquí d’Astún i Formigal, destruint la vall pirinenca aragonesa de la canal Roya. El projecte travessa diverses línies vermelles pels col·lectius de defensa del medi ambient en una infraestructura que consideren contrària a qualsevol lògica per a una transició ecològica “ordenada i civilitzada”, i que nega “irresponsablement” les conseqüències del canvi climàtic.
El projecte de telecabina aprovat per la Diputació General d’Aragó –DGA o Govern d’Aragó– contempla l’ancoratge de 37 pilones de grans dimensions per a sustentar el cable motor del sistema de transport. La construcció implicarà, a més, la realització de voladures i grans moviments de terres, i el desenvolupament d’una nova carretera per a traslladar les torres i les grues, que es mantindria com a via d’evacuació en el futur.
Només per a aquest projecte, la DGA té previst invertir 34 milions d’euros: 26 milions per a unir Astún amb Formigal amb el projecte a la canal Roya i altres 8 milions per a un projecte semblant que unirà les estacions d’esquí de Candanchú i Astún.
Aquesta zona ja ha viscut el que grups ecologistes anomenen com la ‘marbellització’ del Pirineu, amb l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler amb la construcció d’un telecabina i noves pistes a la vall de Castanesa
Les obres es contemplen sota el paraigua del projecte promogut per la DGA i la Diputació d’Osca amb l’altisonant nom d’Aragó Ski Circus. Les administracions públiques cediran l’explotació econòmica a empreses privades, i es preveu la construcció d’un tercer telecabina, entre Benasc i Cerler, amb un cost estimat de 13 milions d’euros. Aquesta estació ja ha viscut el que grups ecologistes anomenen com la “marbellització” del Pirineu, amb l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler amb la construcció d’un telecabina i noves pistes a la vall de Castanesa.
Les principals beneficiades de la inversió pública seran empreses amb interessos privats. D’una banda, Aramón –de titularitat publicoprivada, és participada conjuntament per la DGA i Ibercaja Banc i és titular de les estacions de Formigal-Panticosa i Cerler, al Pirineu aragonès, i de Javalambre i Valdelinares, en el Sistema Ibèric– i, d’altra banda, les empreses Estació Hivernal Vall d’Astún i Ibernieve, propietària de Candanchú. En l’accionariat d’Ibernieve figuren noms com César Alierta (expresident de Telefónica), la família Yarza (propietària del mitjà Heraldo de Aragón i el grup empresarial Henneo), els Solans (Pikolin) i Juan Forcén, empresari i amic íntim de l’alcalde de Saragossa, Jorge Azcón.
Alt valor paisatgístic, biològic, arqueològic i social
La canal Roya, és una gran vall glacial d’extraordinària bellesa i valors naturals, gairebé verge, amb un altament documentat valor paisatgístic, biològic i arqueològic –perquè compta amb restes megalítiques de més de cinc mil anys. L’espai natural forma part de l’imaginari col·lectiu aragonès i també és considerat com un dels paratges d’alta muntanya més bells d’Europa.
En un futur, es preveu dotar de protecció la canal amb la constitució del parc natural Anayet-Partacua, malgrat que ara estigui en qüestió per part del govern
En un futur, es preveu dotar de protecció la canal amb la constitució del parc natural Anayet-Partacua, ara qüestionat per la DGA. Per això, entitats com Amics de la Terra, Associació Naturalista d’Aragó, Ecologistes en Acció, Extinction Rebellion, Fridays For Future, Fundació per a la Conservació del Trencalòs, Greenpeace, Plataforma en Defensa de les Muntanyes d’Aragó (PDMA), Plataforma Stop JJOO Aragó, SEO Birdlife o el Fons Mundial per a la Naturalesa WWF, recorden que l’actual Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals d’aquesta zona està vigent, encara que paralitzat, i hauria d’activar-se per a completar la declaració de parc natural.
Projecte del PP executat pel PSOE
La intenció del sector negacionista del canvi climàtic a Aragó d’urbanitzar cada centímetre del Pirineu no és nova. De fet, és tan antiga com les mateixes estacions. Va ser durant els anys seixanta quan va començar la febre constructora i van ser nombrosos els intents de crear una superestació d’esquí que comuniqués totes les valls del Pirineu. Per a això, òbviament, s’havia d’edificar en cada vall del Pirineu la seva pròpia estació d’esquí, més gran o més petita, d’estil nòrdic, alpí o mixtes, familiar, esportiva o de freestyle. Cada estació tindria associada la creació d’urbanitzacions d’habitatges de segona residència –un procés rebatejat pels ecologistes com la “marbellització” del Pirineu–, per a benefici d’empreses constructores ben relacionades amb PP i PSOE i gaudi d’una ínfima part de la societat aragonesa, de renda alta o mitjana-alta.
Amb la recurrent promesa de creació de centenars de llocs de treball, s’ha anat generant durant anys un relat per a la població del nord d’Aragó, a qui no han deixat altra opció que la de creure en les estacions d’esquí com a salvadores del seu futur. Quan ja semblava que aquests despropòsits dormien en algun calaix, el PSOE d’Aragó, liderat per Javier Lambán, els ha rescatat per a afavorir els interessos econòmics dels sectors de la construcció, banca i mitjans de comunicació afins al govern d’Aragó.
Rebuig contundent de la comunitat científica
Segons l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), la neu que cobreix els Pirineus desapareixerà a mesura que avancem cap a l’any 2050. I la innivació artificial no podrà garantir la supervivència de les estacions d’esquí. Així ho il·lustra la nova zona d’esquí de Castanesa que ha pogut obrir poc més de vint dies, malgrat una inversió de milions d’euros i les destrosses a la natura provocades per les obres.
El Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès) en el seu sisè procés d’avaluació constata la situació d’emergència actual i afirma que “les decisions que prenguin les societats ara determinaran si la nostra espècie prospera o simplement sobreviu a mesura que avança el segle XXI”. Avís que desoeix la DGA que incompleix els seus propis compromisos per a complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
400 científics i científiques de vuitanta centres de recerca s’han posicionat en contra de la unió de les pistes d’esquí Formigal-Astún a través d’un manifest
Per la seva banda, més 400 científics i científiques de vuitanta centres de recerca s’han posicionat en contra de la unió de les pistes d’esquí Formigal-Astún a través d’un manifest, al qual s’han adherit investigadors i investigadores de setze institucions de fora de l’Estat espanyol.
En el manifest, els i les investigadores de l’àrea dels recursos naturals rebutgen aquest projecte i argumenten diversos aspectes fonamentals des del punt de vista ecològic, paisatgístic i econòmic. El primer és el principal: en un escenari indiscutible de canvi climàtic, la disponibilitat futura de la neu per a la pràctica de l’esquí és molt incerta, convertint-se en una aposta d’altíssim risc.
D’altra banda, ja la primavera passada un col·lectiu d’investigadors i investigadores feien públic un manifest científic pel turisme pirinenc sostenible, en el qual denunciaven que “en un escenari evident i reconegut de canvi climàtic i crisi energètica sostinguda, resulta poc racional ampliar les zones dedicades a l’esquí comercial massiu amb intervencions irreversibles que en poques dècades poden ser tan sols una amarga cicatriu”.
Incoherència del govern d’Aragó
El projecte que amenaça la canal Roya ha posat de manifest les diferències entre els socis del quadripartit del Govern d’Aragó. Mentre la Chunta Aragonesista (CHA) i Podemos es mostren obertament en contra, el PSOE i el Partit Aragonès (PAR) són els màxims interessats a continuar amb el projecte, juntament amb el PP i Vox.
No obstant això, ni aquestes diferències, ni els informes dels departaments dirigits per Podemos, o dels gestionats per CHA –que destaquen els incompliments legals del projecte– han impedit a Javier Lambán forçar un Consell Extraordinari de Govern per a cop de decret donar llum verda a la intervenció, retallant terminis i relaxant els requisits ambientals.
El govern de Javier Lambán (PSOE) assegura que es crearan més de 500 llocs de treball i que “només generarà impacte visual en el 8% de l’entorn”
El president nacional de CHA, Joaquín Palacín, considera necessari “un millor repartiment de les ajudes europees”, i critica que “26 dels 33 milions d’euros vagin destinats a aquesta obra faraònica i insostenible, al mateix temps que pràcticament passen de llarg per la resta de comarques”. Per la seva banda, la consellera Maru Díaz –Podemos– ha sol·licitat la convocatòria del Consell Aragonès del Clima per a analitzar el projecte perquè considera que incompleix l’Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic.
El govern no sembla tenir en compte les crítiques i el president Lambán afirmava davant mitjans de comunicació afiliats al govern aragonès que “els recels existents s’aniran esvaint amb un esforç de pedagogia”, menystenint el clam social i científic en contra del projecte, assegurant que es crearan més de 500 llocs de treball i que “només generarà impacte visual en el 8% de l’entorn”.
Per part seva, Izquierda Unida Aragó, des de l’oposició, és la formació que més clarament s’ha posicionat en la defensa de la canal Roya i en contra del telecabina projectat. El seu portaveu en les Corts d’Aragó –el parlament d’Aragó– Álvaro Sanz, ha exigit a Lambán “més transparència i menys pedagogia sobre la unió d’estacions d’esquí”. Més enllà de les fronteres d’Aragó, la seva formació ha elevat les queixes tant al parlament espanyol, com a l’europeu, tal com també ha fet el partit independentista aragonès Puyalón.
Recentment, s’ha conegut que la Diputació d’Osca, promotora inicial de l’actual projecte, ha demanat una pròrroga a la DGA “o poder destinar els fons a altres usos, davant la més que previsible impossibilitat d’acomplir els terminis”.
50.000 signatures en contra
Des que el projecte s’ha fet públic, diverses iniciatives estan canalitzant el descontentament popular. Sota el lema “no destrueixin la vall de canal Roya per la unió de les estacions d’esquí” ja s’han recollit més de 50.000 signatures en contra del telecabina. L’objectiu de la Plataforma en Defensa de les Muntanyes d’Aragó és arribar a 75.000 adhesions.
La campanya “El Pirineu no està en venda”, amb el testimoni de 1.700 persones anònimes en defensa de les muntanyes, ha elaborat un manifest opositor
Recentment, ha nascut una nova iniciativa d’oposició al megaprojecte. Es tracta de la campanya “El Pirineu no està en venda”, que recopila testimonis de persones anònimes relacionats amb la defensa de les muntanyes. Més de 1.700 persones han participat en la construcció d’aquest manifest col·lectiu.
A més, també s’han sumat a la defensa de la Canal Roya nombroses persones a títol individual, algunes de les principals educadores ambientals d’Aragó, així com els sindicats CGT, OSTA, CNT, CCOO, TAST i CUT.
*Un article publicat conjuntament a AraInfo | Diario Libre d’Aragon i Naiz.
