Després de passar per un procés d’esmenes sense acceptar-ne cap —exceptuant-ne una de Vox—, el 27 de novembre, les Corts Valencianes van aprovar el Decret llei 7/2024, de simplificació administrativa, batejat com a “decret motoserra” per la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables. El motiu: els efectes que la seua aplicació pot tindre a les zones rurals del País Valencià.
Es tracta d’un decret que afecta de manera transversal les administracions locals valencianes, ja que modifica normatives de diferents àmbits, des de serveis socials fins al sector turístic. Redueix i elimina tràmits i requisits per a, segons es llegeix al preàmbul de la llei, “canviar la cultura administrativa per a fer-la més àgil, accessible i proactiva cap a empreses i ciutadania”. Al mateix preàmbul s’argumenta la seua aplicació com a decret llei —sense consulta pública— per “la necessitat urgent de mesures que impulsen el creixement econòmic i la generació d’ocupació a la Comunitat Valenciana”. Segons Rosa Mas, una de les portaveus de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, “tindrà conseqüències terribles per al desenvolupament socioeconòmic i la vida al món rural, ja que contribuirà a la destrucció d’ecosistemes i facilitarà que les empreses puguen arrasar sòl rural sense oposició”. Comparteix la mateixa reflexió José López, membre de la Plataforma Camp de Morvedre: “La forma del decret es deu a una estratègia política per a fer passar com a millora per a la ciutadania una sèrie de mesures que, pels seus efectes negatius, serien molt costoses d’aplicar de manera aïllada”. A Andalusia, la Junta de Juanma Moreno va aplicar un decret de característiques molt similars l’any 2020, també un any després d’entrar al Govern.
La nova norma augmenta l’ocupació màxima de sòl no urbanitzable per a plantes fotovoltaiques, d’un 3% a un 10%, i inclou el sòl no urbanitzable protegit
La nova llei modifica els decrets 14/2020 i 1/2021 aprovats pel govern del Botànic, que ja van rebre crítiques per part dels moviments en defensa del territori. La nova norma augmenta l’ocupació màxima de sòl no urbanitzable per a plantes fotovoltaiques a un 10% —abans era un 3%— i, mentre que abans el percentatge només es comptava per al sòl no urbanitzable comú, ara hi afegeix el sòl no urbanitzable protegit. A més a més, en cas de topar amb aquests límits, la norma permet superar-los de manera unilateral mitjançant un acord del ple municipal.
També reconeix que la generació d’energies renovables és un ús propi del sòl no urbanitzable i elimina la necessitat d’obtenir una declaració d’interès comunitari per a implantar-hi instal·lacions d’aquesta mena. La Coordinadora per la Ubicació Racional denuncia que s’obvia l’ordenació del territori i consagra per llei el sòl no urbanitzable, incloent-hi el protegit, com a ideal per a desenvolupar el que essencialment són projectes industrials “de gran impacte”.
El decret —ratificat a les Corts el dia posterior al temporal que ha costat la vida de més de 200 persones— deixa de tenir el Patricova (Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana) com a referència per al risc d’inundació i el bescanvia pel, segons les entitats entrevistades, més “permissiu” Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. També s’eliminen les restriccions d’implantació sobre terrenys qualificats com d’alta o molt alta capacitat agrològica, així com el requisit de distanciar els projectes fotovoltaics com a mínim 500 metres dels béns de rellevància local.
Es facilita la declaració i la tramitació de projectes com a prioritaris i s’apuja cinc vegades la potència mínima a partir de la qual és necessari sol·licitar una autorització d’explotació. També s’agilitza la intervenció de la Generalitat en projectes de tramitació estatal, introduint la figura de “silenci administratiu positiu” en aquells casos en què les conselleries de Medi Ambient i Territori han d’aprovar informes. Al mateix temps, s’introdueix una disposició transitòria per a afavorir la reversió d’informes o avaluacions que hagueren resultat negatius amb la norma antiga, però no amb l’actual.
El nou decret permetria reactivar el Magda
Cinta Moliner, membre de Nostra Terra, una associació en defensa del territori a les Coves de Vinromà (la Plana Alta), expressa la seua preocupació. Al seu poble es va aconseguir aturar un macroprojecte fotovoltaic de 148.000 panells solars anomenat Magda, entre altres raons per comptar amb diversos informes negatius en relació amb el medi ambient, el paisatge o el patrimoni. Segons explica Moliner, aquests informes no serien obligatoris amb el nou decret. Per tant, en cas que l’empresa el volguera reactivar, l’aprovació no tindria tants obstacles, gràcies a la restricció ara desapareguda sobre la distància de 500 metres entre les instal·lacions i els béns culturals, com les pintures rupestres de la Valltorta, part d’un conjunt considerat per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. A més, afectava 500 hectàrees de terreny productiu, nombrosos masos habitats i ocupava zones inundables.
Per a José López, “es fa explícita la possibilitat de revendre i especular amb projectes d’energies renovables, una pràctica comuna al sector”
A les Coves, el rebuig al projecte és majoritari, també per part de l’actual equip de govern, que està preparant un pla per a regular les zones aptes i no aptes per a instal·lar renovables. Tanmateix, qualsevol normativa o pla urbanístic municipal quedaria en segon pla amb el decret de simplificació, ja que prohibeix “que els ajuntaments puguen decretar suspensions de llicències que afecten la tramitació de projectes de generació d’energia renovable”, i limita en gran manera les capacitats dels consistoris per a regular-los. Per a Irma Povedano, alcaldessa de les Coves, el decret “lleva autonomia als consistoris a l’hora de decidir la ubicació apropiada de les renovables i protegir la gent que viu al territori. Deixa la gent de les zones afectades a la mercé de decisions preses molt lluny sense conéixer, i moltes vegades sense haver ni tan sols xafat, la terra que canviarà de manera irreversible”.
Un altre aspecte de la llei actual és que s’elimina la prohibició de revendre les instal·lacions abans que aquestes es construïssen i comptaren amb l’autorització d’explotació. Per a José López, “es fa explícita la possibilitat de revendre i especular amb projectes d’energies renovables, una pràctica comuna al sector que consisteix que una empresa planteja un gran nombre de projectes de manera simultània, però sense tindre capacitat d’escometre cap mena d’obra”. “L’únic objectiu d’aquesta primera empresa —continua— és vendre els projectes a una altra mercantil, que serà qui acabe per construir i explotar les instal·lacions. Sol passar en la majoria dels projectes que acaben cancel·lats per incomplir normativa, però en la pràctica els avals dipositats prèviament mai s’executen i permeten a aquestes empreses continuar emetent allaus de projectes”. “Aquesta és una de les tàctiques de negoci emprades per l’empresa Renovalia al Camp de Morvedre i per Forestalia a les comarques del nord del País Valencià i a Aragó”, rebla.
Mentre l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables i Altres Tecnologies Netes de la Comunitat Valenciana celebra la norma i la considera “molt positiva”, per a la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables “sembla redactada de pròpia mà per la patronal, les multinacionals i els fons d’inversió, que únicament pretenen enriquir-se a costa de la mort i la destrucció del territori rural” i el consideren “un ultratge i una traïció”. Els 74 grups que conformen la Coordinadora manifesten també la seua intenció de dur a terme totes les accions de protesta necessàries durant els pròxims mesos. Al mateix temps, preparen una moció per a demanar la nul·litat de l’article que anul·la les competències dels ajuntaments perquè els municipis que així ho desitgen el puguen dur als seus plens.
