Malgrat el mutisme inicial del Ministeri de l’Interior espanyol comencen a transcendir algunes informacions oficials sobre els policies infiltrats en l’activisme de Catalunya i el País Valencià. Els grups parlamentaris de la CUP, EH Bildu, Unides Podem, Junts, ERC i de l’Esquerra Confederal (Compromís, Més per Mallorca, Mas Madrid i Geroa Bai) van presentar diverses bateries de preguntes al Congrés i al Senat. La resposta del Ministeri de l’Interior ha arribat a través de la Secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts i Afers Institucionals. Fernando Grande-Marlaska reconeix de manera implícita la veracitat de les informacions publicades per la ‘Directa’ i aporta alguns detalls de com funciona la maquinària d’espionatge sense cobertura judicial.
“Des de la Comissaria General d’Informació es va sol·licitar l’autorització administrativa corresponent”, revelen, sense concretar quin càrrec del ministeri va ser el responsable d’avalar l’espionatge
En concret, amb data de 17 de març de 2023 s’adrecen al diputat per Guipúscoa Jon Iñarritu (EH Bildu) per informar-lo amb relació a les preguntades formulades sobre Daniel Hernàndez Pons, el policia infiltrat al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona: “No es tracta de l’activitat d’un Agent Encobert, de l’article 282 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, sinó d’un Agent d’Intel·ligència, sota el paraigua de les funcions encomanades a la Policia Nacional per la regulació vigent; en concret, l’article 11 de la llei orgànica 2/86, de 13 de març”. El Ministeri de l’Interior es justifica dient que en l’apartat H d’aquest article s’inclou la funció de “captar, rebre i analitzar totes aquelles dades que tinguin interès per a l’ordre i la seguretat pública”.
Deu dies més tard, el 27 de març de 2023, la resposta del govern espanyol dirigida al senador pel País Valencià Carles Mulet (Compromís) incorpora un nou paràgraf amb relació a l’infiltrat al barri valencià de Benimaclet, Ramón Martínez Hernàndez. “Des de la Comissaria General d’Informació es va sol·licitar l’autorització administrativa corresponent”, revelen, sense concretar quin càrrec del ministeri va ser el responsable d’avalar l’espionatge.
A més, les dues respostes oficials dirigides a Iñarritu i Mulet, detallen que tot allò relacionat amb les infiltracions “queda recollit en un expedient que està declarat ‘secret’, a l’empara dels Acords del Consell de Ministres del 28 de novembre de 1986 i, amb data posterior, l’Acord del Consell de Ministres de 16 de febrer de 1996, per la qual cosa es classifiquen determinats afers i matèries en conformitat a la Llei de Secrets Oficials”. A diferència de l’agent encobert, el que el Ministeri de l’Interior anomena “agent d’intel·ligència” hauria funcionat a l’Estat espanyol des de fa 37 anys i sota les ordres del Cos Nacional de Policia espanyola sense cap mena de supervisió ni control judicial.
