El govern valencià de Carlos Mazón s’ha plegat a les peticions del sector urbanístic i turístic. En el ple de les Corts del passat 20 de febrer, PP i Vox van aprovar el nou decret llei amb què es modifica la llei 5/2018 de protecció de l’Horta de València per a permetre edificar en terrenys agrícoles fins ara protegits. En concret, són 3.800 hectàrees les que han quedat desprotegides. No es tracta d’una superfície qualsevol. Segons ha pogut confirmar la Directa, part dels terrenys on a partir d’ara es podrà construir són propietat de promotores, immobiliàries o entitats financeres, com Ciudadela Nort SL, la filial del president de Mercadona destinada a la compra de sòl urbanístic i agrícola; la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb), la immobiliària valenciana Grupo Ática o, fins i tot, l’Autoritat Portuària de València (APV).
Les 3.800 hectàrees afectades pel canvi de llei representen un terç del total d’horta protegida. Es troben repartides entre les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja —municipis de l’Horta Sud assotats per la barrancada del passat 29 d’octubre— i onze pobles de l’Horta Nord: Puçol, el Puig, la Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixec, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i la pedania de Mauella a València. Abans i després de l’esclat de la crisi immobiliària de 2008, part d’aquests terrenys van ser adquirits per mercantils interessades a edificar-los. “Hi van projectar diverses construccions, algunes de les quals l’administració va arrribar a aprovar, però finalment els projectes fracassaren i sovint les empreses propietàries deixaren l’horta abandonada”, recorda Marc Ferri, membre de l’associació Per l’Horta.
“Van abandonar l’horta a consciència i ara són premiades amb un canvi de la llei. Gran part de la reforma s’ha dut a terme a petició de les grans empreses propietàries”, rebla Marc Ferri, de Per l’Horta
Amb l’aprovació de la llei de 2018 del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem), les 3.800 hectàrees es van declarar sòl no urbanitzable i es van protegir atorgant-les una protecció de grau 3 (H3). Es tracta del nivell menys restrictiu, el qual tenia com a objectiu “preservar i recuperar” el caràcter agrari-paisatgístic de l’Horta i, alhora, permetre noves construccions, però sempre que es destinaren a l’activitat agrària i l’empresa o persona sol·licitant es dediqués a l’agricultura “de manera professional”. Així es prohibia edificar a qualsevol societat del sector de la construcció i se’ls instava a recuperar i cuidar la terra. “Això mai ha ocorregut. Les empreses van abandonar l’horta a consciència i ara són premiades amb un canvi de la llei. Gran part de la reforma s’ha dut a terme a petició de les grans empreses propietàries”, rebla Ferri, i critica que “el govern valencià, sota el pretext de l’estat d’abandó dels terrenys, ara els desprotegisca per a afavorir la turistificació de l’horta”.
Tal com estableix el decret llei de modificació de la norma, en l’horta de grau 3 es podran construir dotacions residencials, esportives, recreatives o institucionals, mentre que en els terrenys amb protecció de grau 1 (H1) i 2 (H2), es permetrà ampliar entre un 20% i 10% les edificacions ja existents. Marc Ferri llegeix el canvi com a una “facilitació general dels usos d’oci o turístics a l’horta en detriment de l’activitat agrícola i la protecció paisatgística”. “L’horta és un territori molt parcel·lat, on els llauradors tenen extensions molt menudes, per tant, si encara obren més les portes als usos turístics, l’agricultura es veurà perjudicada”, reflexiona.
Per mitjà d’una cerca minuciosa a través del visor de l’Institut Cartogràfic Valencià (IVC), aquest mitjà ha constatat que, tot i l’aprovació de la llei de l’Horta de 2018, al voltant d’unes 300 hectàrees sempre han mantingut la classificació de sòl urbanitzable o industrial o de sector de recuperació. En el primer cas, en sòls urbanitzables que amb el nou decret perden la protecció de grau 3, Marc Ferri denuncia que “el procés d’urbanització podria ser immediat”. “Segurament s’iniciarà una fase de desprotecció municipal. Els ajuntaments començaran a fer nous plans generals urbanístics per poder edificar-hi”, adverteix.
Seria el cas de 158.000 metres quadrats a Massamagrell, on la propietat se la reparteixen l’Ajuntament, la Generalitat Valenciana i la promotora Mediterránea de Urbanización SA; o 567.770,3 metres quadrats d’horta productiva a Albalat dels Sorells, on segons ha comprovat aquest mitjà, la immobiliària Guadalmedina SL, del grup de lloguer i venda d’habitatges i oficines IGSA, posseeix algunes parcel·les. Aquesta empresa també té terrenys urbanitzables al municipi del Puig, en una superfície d’horta H3 —ara desprotegida— de més d’un milió de metres quadrats on es va projectar el Golf Mar, que contemplava 6.000 habitatges, camp de golf i centre comercial. “Amb la modificació de la llei de l’Horta, projectes com aquest podrien ressorgir, més encara en un litoral ja urbanitzat com la platja del Puig. Retornaríem al model urbanístic depredador previ a la crisi de 2008”, alerta Ferri.
Guadalmedina SL, del grup de lloguer i venda d’habitatges i oficines IGSA, té terrenys urbanitzables al municipi del Puig, en una superfície d’horta H3 —ara desprotegida— de més d’un milió de metres quadrats on es va projectar el Golf Mar
Guadalmedina SL es reparteix els terrenys del Golf Mar amb altres societats, com l’Autoritat Portuària de València (APV) —organisme públic responsable de la gestió dels ports de Sagunt, València i Gandia— o Nuevas Actividades Urbanas SL, una constructora en l’accionariat de la qual el fons d’inversió valencià Atitlan ha clavat la dent. Atitlan està encapçalat per dos exconsellers de Goldman Sachs –reconvertit en banc comercial per a poder rebre suport financer públic en la crisi de 2008–, Aritza Rodeno i Roberto Centeno. Home reservat i gairebé sense activitat pública, Centeno és gendre de Juan Roig, propietari de Mercadona.
Un altre projecte que recorda als anys de la febre de la rajola és el PAI Nou Mil·leni de Catarroja, que pretenia arrasar amb 1.530.000 metres quadrats d’horta per a construir un centre comercial, seixanta torres —algunes amb més d’una vintena de pisos— i 13.000 vivendes. En 2011, el Tribunal Suprem va tombar el projecte en considerar que no disposava dels recursos hídrics necessaris per a subministrar un nou nucli urbà. Amb la llei de protecció de l’Horta, els terrenys es classificaren com a no urbanitzables i se’ls atorgà una protecció de grau 3. Més recentment, l’ajuntament s’ha posicionat a favor de “posar fi al Nou Mil·leni i projectar un model de ciutat que aposte per la sostenibilitat i la proximitat”. No obstant això, la superfície que ocupava el PAI, on la principal promotora era Llanera SL, es podria edificar ara amb el canvi de la normativa aprovat per la dreta i l’extrema dreta.
Pel que fa a l’horta amb protecció de grau 3 catalogada com a sectors de recuperació, Lluís Fontelles, activista de Per l’Horta que coneix la normativa, explica que són “superfícies extenses d’horta, contigües a espais urbanitzats, que estan degradades i que, amb la llei de 2018, les propietàries havien de recuperar la major part”. “Però —subratlla— el nou decret s’adapta a les necessitats de la propietat i ara als sectors de recuperació encara s’afavoreix més la urbanització”. El mateix ocorre als enclavaments de recuperació, una figura que fa referència a extensions més reduïdes d’horta que també s’han abandonat.
Bona part dels sectors o enclavaments de recuperació que queden ara desprotegits es troben també en mans d’empreses de la construcció. El cas més paradigmàtic és el sector amb protecció de grau 1 ubicat a la pedania de la Punta, entre l’Oceanogràfic de València i la carretera V-15 en direcció al centre comercial El Saler. L’empresa Urbanismo Nuevo Siglo SL posseeix la majoria de les parcel·les d’una superfície de 43.102 metres quadrats que l’exalcaldessa de València Rita Barberà (PP) ja va intentar urbanitzar en l’any 2015 amb una reforma del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat. La propietat quedava repartida entre Urbanismo Nuevo Siglo SL, la Sareb o Roig Grupo Corporativo SL, el grup empresarial de Francisco Roig, germà del propietari de Mercadona. Hi ha altres sectors de recuperació d’horta que ara es podran edificar a Massalfassar, on té algunes propietats la promotora l’Illa de Hydra SL; o a Sedaví, amb un sector de 244.362,95 metres quadrats repartits principalment entre la Sareb i la immobiliària i constructora Grupo Ática, de l’empresari urbanístic i citrícola de la Safor Vicente Giner.
Horta edificable per a Mercadona
Tal com va avançar aquest mitjà, Juan Roig ostenta la titularitat d’una superfície de 179.486 metres quadrats repartits en 86 parcel·les, en tres termes municipals: Albalat i Museros, on la propietària és Ciudadela Nort SL; i a València-Mauella, on la mercantil propietària és directament Mercadona SA. Es tracta d’una extensió d’horta amb una protecció de grau 3 que ara també queda desprotegida. Per a Lluís Fontelles, és una “zona molt suculenta per a Mercadona, perquè és on estan les seues oficines centrals i pot estar interessada a edificar per tal d’ampliar les seues instal·lacions”.
No seria la primera vegada que part dels 179.486 metres quadrats que té Mercadona es troben amenaçats per “l’especulació urbanística”. La superfície d’horta que s’estén davant de les seues oficines comprèn una extensió de quasi 70.000 metres quadrats (26 parcel·les), dels quals la major part (57.501 metres quadrats, 21 parcel·les) ha passat per diverses mans interessades a urbanitzar-la. Toni Viciano, funcionari jubilat que ara dedica el seu temps lliure a treballar els seus camps a Albalat i Albuixec, va explicar a la Directa que durant els anys posteriors a l’esclat de la bombolla immobiliària de 2008 “diverses urbanitzadores van comprar les terres a llauradors per a urbanitzar-les”.
Juan Roig ostenta la titularitat de 179.486 metres quadrats repartits en tres termes municipals, Albalat, Museros i València-Mauella. Es tracta d’una extensió d’horta amb una protecció de grau 3 que també queda desprotegida
Segons ha pogut certificar aquest mitjà, les mercantils Prodaemi SL —esquitxada en el cas de corrupció Emarsa— i Dueler Manises SL van ser les primeres a comprar algunes parcel·les. Després, aterrà Urbanizadora Horta Sud, que va adquirir els terrenys de Prodaemi i Dueler Manises i alguns més en mans d’agricultors. Tots els va acabar comprant Mercadona entre 2018 i 2022.
El darrer any els terrenys de Mercadona a Albalat, Museros i València-Mauella han estat en el focus mediàtic per l’ocupació il·legal d’una part, que s’ha destinat com a magatzem a cel obert de les obres del seu complex d’oficines i com a pàrquing. “Gràcies a la pressió social i judicial, Mercadona va demolir el pàrquing. Es va comprometre a complir amb la llei de l’Horta, i a desmantellar el magatzem i recuperar els terrenys com a horta productiva, però amb la nova norma, l’Ajuntament de València podria requalificar els terrenys i edificar-los”, adverteix Ferri.
L’excusa de la dana
La reforma aprovada suposa una modificació de la llei de l’Horta i l’eliminació del pla d’acció territorial (PAT) d’ordenació i dinamització de l’Horta de València perquè, segons defensen des del PP, han entorpit l’execució d’infraestructures hidràuliques, com el desviament dels barrancs de Poio i Poçalet-Saleta, tot i que no existeix cap informe en contra d’ambdós projectes. Tal com es llegeix en el decret llei de modificació de la normativa, “els danys produïts per la dana […] exigeixen actuacions immediates, que han de poder tramitar-se amb claredat i eficàcia. Per tant, és necessari aprovar, amb caràcter extraordinari i urgent, una sèrie de modificacions normatives que faciliten les urgents tasques de rehabilitació i reconstrucció”.
L’arquitecta i urbanista Andrea Ariza considera que “amb les darreres mesures, com la modificació de la llei de protecció de l’Horta, l’actual govern ens està posant en risc i està reforçant el model urbà als interessos del capital”
L’argumentari del govern de Carlos Mazón contradiu geògrafes, urbanistes o expertes en ecologia urbana, que des de la barrancada que va assotar una huitantena de municipis valencians han defensat més vegetació i menys ciment a les lleres dels rius i de les superfícies urbanes inundables per tal d’alentir la circulació de les riuades i afavorir la infiltració. En aquesta línia s’expressa a la Directa l’arquitecta i urbanista de la cooperativa La Dula, Andrea Ariza: “amb les darreres mesures, com la modificació de la llei de protecció de l’Horta, l’actual govern ens està posant en risc i està reforçant el model urbà als interessos del capital”. Defensa, en la mesura del possible, “augmentar els espais de laminació d’aigua i la superfície de sòl permeable, per exemple, amb corredors verds”.
La reforma també ha comportat la supressió del Consell de l’Horta, l’òrgan d’autogovern de l’espai agrari on estaven representades la Conselleria d’Agricultura, ajuntaments i associacions agrícoles i ecologistes. “Es perd transparència i s’elimina qualsevol mena de participació ciutadana. A partir d’ara totes les decisions es prendran des de la Conselleria”, denuncia Ferri, i considera que l’eliminació del PAT suposa un “perjudici” per a l’agricultor, ja que “buscava millorar la rendibilitat de l’activitat agrària i oferir suport econòmic als xicotets llauradors, a banda de crear una mena de Denominació d’Origen dels productes conreats a l’Horta de València. Ara, tot això queda aparcat”, conclou.
