Moltes ciutats de l’Estat espanyol tenen actualment nomenclatures franquistes entre els seus carrers, els quals porten el nom d’assassins, torturadors, violadors… del règim franquista. Està comprovat, tant per part d’historiadores i historiadors com d’investigadores i investigadors, que aquestes persones eren col·laboracionistes de la dictadura o bé participaren activament en aquestes atrocitats; i així encara hi ha ciutats que les recorden i al·ludeixen a l’atroç règim dictatorial de Francisco Franco. El conjunt de símbols, noms de carrers, plaques, creus franquistes i monuments conforma els vestigis que es retiraran pròximament de tots els municipis espanyols, en compliment de l’article 39 de la Llei de Memòria Democràtica 14/2017 de la Generalitat Valenciana. En concret, al País Valencià, hi ha 1.042 vestigis de la Guerra Civil espanyola i la dictadura, dels quals 575 elements estan ubicats en espais públics i pendents de retirar, un procés que en algunes ciutats, com el cas de Castelló de la Plana, no està exempt de polèmica.
La guia de carrers de la capital de la Plana té almenys nou personalitats franquistes, documentades i investigades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHCS) en el recent informe sobre el nomenclàtor franquista a la ciutat, presentat aquest 28 d’octubre en l’espai cultural El Menador i en continua actualització. Al nom dels carrers, se suma la simbologia franquista. En concret, a les comarques de Castelló, encara persisteixen 74 referències a la dictadura. El símbol que encapçala, per excel·lència, la polèmica a Castelló de la Plana és la creu del parc Ribalta. Nombrosos informes d’especialistes, investigadors i historiadors han indicat que es tracta d’una creu que exalta el feixisme i que, per tant, ha de ser retirada de la via pública, d’acord, a més a més, amb la llei actual. Es tracta d’un monument en homenatge als caiguts que arrossega anys de polèmiques, arran de les successives denúncies que interposa la ultraconservadora Fundació d’Advocats Cristians per impedir la seua retirada.
Al País Valencià, hi ha 1.042 vestigis de la Guerra Civil espanyola i la dictadura, dels quals 575 elements estan ubicats en espais públics i pendents de retirar
Les associacions memorialistes elaboren informes per assenyalar els elements que rendeixen honor als criminals del règim que va assolar l’Estat espanyol, tant al llarg de la Guerra Civil espanyola com una vegada finalitzada aquesta, en 1939, quan començà una forta repressió contra el bàndol republicà i els seus familiars, la qual cosa va suposar la mort de milers de persones innocents durant dècades. El primer informe o catàleg del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va ser publicat en 2016. En la seua confecció van participar els mateixos membres del grup, que van elaborar un estudi, després de dur a terme un treball de camp, sobre la simbologia i nomenclatura franquistes de la ciutat. Hi van recollir també informació d’altres localitats de la província, per a la qual cosa van col·laborar amb altres associacions memorialistes, així com diversos historiadors i investigadors. Aquest primer catàleg es va actualitzar en setembre de 2021, ja que al llarg dels últims anys es van modificar i retirar alguns elements.
En la primera edició del catàleg sobre el nomenclàtor es va fer una distinció entre elements i noms vinculats amb activitats repressives del franquisme, indicant-hi quins d’aquests complien els requisits per a ser retirats, atenent en tot moment a la legislació autonòmica i estatal. El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va considerar que calia analitzar en profunditat els casos que feien referència a personalitats que, malgrat estar relacionats amb l’àmbit científic o cultural de la ciutat, van assumir responsabilitats polítiques durant alguna etapa del franquisme i van tenir una possible implicació en processos repressius.
Després d’investigar cada personalitat i de corroborar la informació consultant historiadors i diverses fonts, com l’Arxiu Municipal o l’Arxiu Provincial de Castelló, en l’últim informe –que ha estat un encàrrec de la regidoria de Cultura i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Castelló–, el GRMHCS detalla la història dels nou franquistes que donen nom als carrers. Aquest informe revela, de manera documentada, alguns dels personatges de Castelló que van participar en el règim de Franco i que van col·laborar de manera activa amb el dictador com de la División Azul, una unitat de 45.000 voluntaris espanyols que va marxar a l’Alemanya nazi per ajudar-la a lluitar contra la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Algunes de les personalitats que s’analitzen són Carlos Fabra Andrés, Fernando Herrero Tejedor o Vicente Altava. El primer va militar en la Dreta Regional Valenciana (DRV) i va fundar la Joventut d’Acció Catalòlica i Estudiants Catòlics. Durant el règim franquista, Fabra Andrés va exercir els càrrecs de delegat d’Excombatents, secretari provincial de la Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista (FET i de les JONS), també anomenades “Moviment”; alcalde de Castelló, entre juny de 1948 i 1955; procurador a les Corts i president de la Diputació, des de 1955 fins a l’octubre de 1960. Herrero Tejedor, entre altres càrrecs, va ser secretari general de la FET i de les JONS i, en 1949, va ser nomenat delegat provincial de Justícia i Dret del partit del règim franquista. Pel que fa a Vicente Altava, metge de professió, va ser regidor de Castelló en dues etapes distintes i també va ocupar el càrrec de secretari local de la FET i de les JONS, així com va dirigir el departament de Sanitat del partit. Uns altres noms que apareixen són José Clará, metge i regidor de Castelló des de 1939 fins a la seua mort, en 1946; o Lluís Revest, qui va ser militant de la Falange, diputat del Col·legi d’Advocats de Castelló i regidor de l’Ajuntament des d’abril de 1939 fins al març de 1944. En l’actualitat, Revest dona nom a un dels col·legis públics de la ciutat.
Davant el possible canvi de nom de la nomenclatura objecte d’estudi, els sectors de la població vinculats als familiars d’aquestes personalitats i a la dreta política, o bé diverses persones a títol individual afins a aquesta ideologia, han arremès contra l’informe del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i l’han posat en dubte, sense cap argument concloent. Unes crítiques que, des del grup, han estat considerades com a una “agressió moral” contra les víctimes del franquisme, així com la desaprovació d’una ciutat en plena reparació democràtica. Aquest tipus de reticències, segons subratllen, donen pas a elucubrar sobre com, a l’Estat espanyol, no es concedeix la reparació ni s’ajuda les víctimes del terrorisme i repressió franquistes.
Censura i amenaces
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló denuncia que s’ha vist mediàticament atacat. No ha pogut rebatre els contraarguments dels familiars de les personalitats analitzades, les quals han estat entrevistades per alguns mitjans locals, com El Periódico Mediterráneo, que, a més a més, no han donat opció a rèplica al GRMHCS, que fa anys que treballa per tenir una ciutat més democràtica, lliure de vestigis i nomenclatures franquistes.
Aquest informe revela, de manera documentada, alguns dels personatges de Castelló que van participar en el règim de Franco i que van col·laborar de manera activa amb el dictador com de la División Azul
Segons apunta Juan Luis Porcar, investigador i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, de manera paral·lela a l’aparició del catàleg, “els mitjans de comunicació locals majoritaris i tradicionals a Castelló han fet una gestió del tema del tot bel·ligerant, en defensa dels noms vinculats a un passat franquista, donant veu a familiars d’alguns personatges que es troben a debat en el nomenclàtor i donant poca cobertura; més bé, censurant les informacions al respecte enviades del GRMHCS”. I afegeix: “Mentrestant, les notícies publicades pels familiars de personatges vinculats al franquisme, com la família Segarra i Farnós, mostraven una línia intolerable de calúmnies, falta de rigor i amenaces, especialment contra el nostre grup i qualsevol que plantejara informar-se amb rigorositat sobre el tema i debatre”. Porcar fa referència als insults, acusacions falses sobre la “falta de veracitat” i amenaces de denúncia que han rebut per part de la família de Manuel Segarra Ribes, primer tinent alcalde de l’Ajuntament de Castelló quan Carlos Fabra ocupava l’alcaldia. Segons la informació recollida pel grup, Segarra Ribes va participar en la revisió d’expedients de depuració de funcionaris entre 1948 i 1952. De fet, la seua signatura “apareix estampada en almenys dos documents”. Les historiadores recorden que, després d’un conflicte bèl·lic, la història sol ser escrita pels vencedors, que fan callar els vençuts; i encara hui dia, el discurs mediàtic local representa els primers, denuncien.
En la mateixa línia s’expressa Maribel Peris, investigadora i membre del GRMHCS: “Han publicat notícies falses, s’han vanagloriat de no llegir l’informe i han desqualificat la nostra investigació sense conèixer-la. S’ha faltat al respecte”. “El motiu està clar –continua: la polèmica és perquè no existeix una educació de valors democràtics. En els ensenyaments secundari i universitari s’ha silenciat durant molts anys la història, s’ha contat la versió franquista o el revisionisme històric, o s’ha passat pàgina sobre aquesta etapa de la història. S’ha banalitzat el mal per la ignorància i l’acostumament”.
Dúnia Garcia, neta de Francisco Garcia Serra, afusellat a Castelló per defensar les llibertats i els valors democràtics, ha viscut aquesta polèmica sense sorpresa perquè, tal com afirma, la seua família i ella fa anys que veuen com es fustiga la labor d’associacions memorialistes i el menyspreu que existeix cap a les famílies d’afusellats: “Estem molt acostumats, portem tota la vida amb aquesta història. Després de la Transició, s’haurien d’haver netejat tots aquests carrers i vestigis i pres una altra actitud; però, sorpresa, cap. Només tristesa i desengany. Jo em trobe en un moment de tristesa i ràbia perquè crec que ningú ens fa ni punyeter cas”.
Les famílies que han crescut passejant per carrers o places amb noms dels assassins, violadors o torturadors dels mateixos familiars no entenen el fet que es genere polèmica amb una qüestió que en Alemanya, per exemple, i tenint en compte el seu passat, és de lògica comuna. Garcia reflexiona: “Jo els preguntaria què pensarien ells si hagueren matat son pare i hi haguera un carrer dedicat a l’assassí de son pare”. I defensa l’informe: “No són opinions, és a dir, aquestes persones són reconegudes històricament, hi ha documents que ho avalen, com a col·laboradores; i algunes, clarament, van ser assassines o torturadores, com Queipo de Llano. Cap gent assassina o col·laboradora d’aquests crims hauria de tenir cabuda al carrer d’un poble democràtic. Açò és una autèntica locura”.
Una altra familiar d’un republicà afusellat a Castelló és Mari Carmen Forés, néta de Vicente Forés Saborit. “Sembla mentida que encara queden vestigis franquistes, perquè Castelló i els seus voltants van ser bastant castigats per la guerra. És una falta de respecte cap a la gent que va morir defensant la llibertat. Si vas distret per Castelló, pots no adonar-te dels vestigis. Si et pares a pensar, a mi em dona molta tristesa veure que després de tants anys encara hi ha gent que no entén que és necessari que tots els vestigis desapareguen per fer una societat més justa, més bona i més culta. Quant a la polèmica, no l’entenc. És ben fàcil, no crec que calga investigar molt per veure si són vestigis franquistes o no”.
Així ho resumeix Porcar: “Cal exigir, per part de la societat i sense cap mena de dubte, que es complisca la Llei de Memòria Democràtica i que les institucions, l’Ajuntament de Castelló entre elles, no es convertisquen en encobridores”
D’altra banda, Maribel Albella, neta de Ramón Albella Peris, afusellat a Castelló en un suposat temps de pau, comenta que la retirada dels vestigis és “urgent”. “Ja arribem tard, s’hauria d’haver fet en la Transició, però es van deixar els noms, símbols, estàtues franquistes, etc.; i també es van deixar torturadors amb medalles, feixistes al cap d’institucions i de càrrecs importants”. Albella posa l’accent en la responsabilitat actual de tota la societat per exigir justícia i reparació amb la llei a la mà: “Ara, després de tants anys, hi ha coses que ja no tenen remei. Però, nosaltres, els demòcrates, tenim la responsabilitat de reclamar que es complisca la llei. És urgent, perquè mentre quede un d’aquests vestigis significarà que encara no s’ha superat la llarga ombra de la dictadura. Els ho devem a tots els homes i totes les dones que van morir defensant la llibertat, i a altres que van patir les conseqüències d’un règim dictatorial i cruel; i perquè tant els seus hereus com els demòcrates tenim el dret i el deure d’exigir que s’aplique la llei”.
L’única demanda del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i dels familiars de les víctimes del franquisme és que es complisca la Llei de la Memòria Democràtica i que s’uneixen esforços per aconseguir la reparació. Així ho resumeix Porcar: “Cal exigir, per part de la societat i sense cap mena de dubte, que es complisca la Llei de Memòria Democràtica i que les institucions, l’Ajuntament de Castelló entre elles, no es convertisquen en encobridores i defensores dels qui van col·laborar en procediments repressius durant la dictadura franquista”. “L’Ajuntament –continua– ha d’atendre les demandes de veritat, justícia i reparació de les famílies dels represaliats, de la mateixa manera que no ha d’atendre, claudicar o guardar silenci davant les pressions i requeriments de famílies de personatges que van ostentar càrrecs durant el franquisme, van col·laborar en la repressió dels vençuts o van formar part de l’exèrcit de l’Alemanya nazi. Cal tenir en compte que l’absència d’una legitimitat democràtica del nou règim dictatorial franquista va comportar la necessitat d’una recerca d’altres legitimitats de caràcter carismàtic, com vincular valors culturals al franquisme. El nomenclàtor dels carrers, entre moltes altres estratègies, va formar part d’aquesta legitimació”.
El mapa dels vestigis
La Conselleria de Qualitat Democràtica compta amb una línia de subvenció de 450.000 euros perquè els Ajuntaments retiren els elements contraris a la memòria democràtica, però alguns d’ells es neguen a fer-ho, la qual cosa pot suposar la interposició d’una denúncia d’ofici per incompliment de la Llei de Memòria Democràtica 14/2017 de la Generalitat Valenciana. Tal com va expressar Rosa Pérez Garijo, consellera de Transparència, Participació, Cooperació i Qualitat Democràtica, en la presentació del registre de vestigis franquistes al País Valencià, l’objectiu dels informes és “aconseguir un territori lliure de vestigis que encara perviuen després de més de quaranta anys de la fi de la dictadura franquista”.
El Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura, elaborat per la Generalitat, té com a objectiu disposar d’un mapa valencià dels vestigis franquistes que servisca d’eina a totes les administracions públiques valencianes per a desplegar-hi les mesures necessàries que permeten la seua retirada. Dels 542 municipis valencians, 281 han contestat, dels quals 91 encara tenen vestigis; mentre que 190 municipis no alberguen aquest tipus d’elements. Un total de 261 ajuntaments no han contestat a la sol·licitud realitzada des de la Conselleria de Qualitat Democràtica, fet que suposa que un 48% dels municipis de la Comunitat Valenciana no haja aportat cap informació. Dels 575 vestigis pendents de retirar, 97 s’ubiquen a les comarques d’Alacant, 74 a les de Castelló i 104 a les de València. Aquest inventari també inclou les plaques de l’Institut Nacional de l’Habitatge. En concret, 604 plaques, 270 de les quals estan pendents de retirar.
A la ciutat de València la retirada dels vestigis franquistes està executant-se de manera exemplar. Es tracta, de fet, de la ciutat que més ràpidament està eliminant els vestigis franquistes. L’Ajuntament d’Alacant es considera objector, ja que no respon a la demanda de retirar vestigis franquistes, negant-se a complir la llei en diversos casos. Des d’Esquerra Unida d’Alacant adverteixen: “Critiquem la negligència i l’incompliment de la Llei de Memòria Democràtica valenciana per part d’aquest Ajuntament”. El coordinador de la formació, Manolo Capé, ressenya l’actitud “negligent i objectora d’aquest alcalde i l’incompliment de la llei per la seua part, perquè no va facilitar a la Conselleria la informació sol·licitada per tal de completar el catàleg de vestigis franquistes, que encara perduren a la nostra ciutat”. La retirada de vestigis franquistes sempre genera polèmica. No obstant això, la imminència de complir la Llei de Memòria Democràtica impera a les tres capitals del País Valencià.
