Tot va començar quan la jove de 16 anys Greta Thunberg va decidir deixar d’anar a classe per manifestar-se davant del Parlament suec, després de l’onada de calor que va afectar una gran part de Suècia i va provocar més de 50 incendis forestals el passat estiu. El seu objectiu principal era aconseguir que el Govern reduïra les emissions de carboni en funció de l’establert l’Acord de París de 2016. Després de les eleccions generals del seu país, celebrades en setembre, Thunberg va continuar fent vaga cada divendres. Sense conèixer la repercussió que podria tindre la seua protesta, ha cridat l’atenció mediàtica i ha animat a milers d’estudiants d’arreu del món a organitzar-se contra l’escalfament global sota el moviment Fridays For Future. Totes les accions i vagues han tingut la mirada fixada en la jornada d’avui, quan, segons les últimes dades del moviment, la ciutadania de 2.052 ciutats de 123 països i, sobretot, l’alumnat d’instituts i universitats, estan cridats a eixir els carrers per exigir a la classe política mesures concretes i immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta.
Als Països Catalans, s’han organitzat més de 20 convocatòries, tant en les principals ciutats, Perpinyà, Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Elx o Palma; com en diversos municipis arreu del territori, com Santpedor, Benicàssim, la Vall d’Uixó, Ontinyent o Pego. En l’àmbit estatal, són més de mig centenar les ciutats on s’han programat concentracions i manifestacions, segons ha recopilat la plataforma Joventut pel Clima – Fridays For Future en un mapa en línia. A banda de les mobilitzacions, també s’han organitzat tallers, activitats i jornades per ensenyar altres formes de consumir i de viure que reduïsquen l’impacte mediambiental. Per exemple, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, després de la marxa, que eixirà de la plaça Universitat a les 12 del matí, hi haurà una performance i també es debatrà sobre energia, desenvolupament sostenible, ecofeminismes i el moviment Fridays For Future.
A països com Alemanya, Austràlia, Bèlgica, França o Suïssa, les aturades de cada divendres són massives des de fa més d’un mes. Segons dades del diari britànic The Guardian, cada setmana més de 70.000 estudiants s’han manifestat en l’àmbit mundial. En França, la dimissió de Nicolas Hulot, ministre de Transició Ecològica i Solidària, per la falta de compromís del president francés Emmanuel Macron contra el canvi climàtic, va donar lloc a una major presa de consciència sobre aquesta qüestió. Més de dos milions de persones han signat des de finals de desembre una petició per a portar a l’Estat francès davant dels tribunals per no haver pres mesures efectives per a combatre el canvi climàtic.
El moviment estudiantil també ha provocat ja la primera dimissió política. La ministra flamenca de Medi Ambient, Joke Schauvliege, del partit belga Cristià Demòcrata i Flamenc (CD&V), va haver de dimitir per afirmar que les estudiants “estaven manipulats”. “Està clar que aquesta dimissió és un èxit. Per voler desvaloritzar i no donar-li importància i reconeixement al moviment, havia de dimitir i menjar-se les seues paraules, perquè no estava donant la talla”, subratlla Eva Garcia, una de les portaveus de Fridays For Future a Alacant. A més a més, després que el Partit Popular Europeu, els Liberals i l’extrema dreta hagen impedit que Greta Thunberg intervinguera aquesta setmana en el ple amb motiu del debat sobre el clima en l’Eurocambra, un grup de 60 joves de Joventut pel Clima, amb el suport d’Els Verds, l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) i el Grup Confederal de l’Esquerra Unitària (GUE), han pogut accedir dins per protestar des de la part superior de l’hemicicle.
Girona, origen del moviment a l’Estat espanyol
La llista de països que s’han anat sumant al moviment i a la primera gran vaga internacional contra el canvi climàtic és molt llarga. A l’Estat espanyol, va aterrar el passat mes de gener, quan tres estudiants van protagonitzar la primera vaga pel clima davant de la seu de la Generalitat a Girona. Tot i això, el Moviment per la Justícia Climàtica “ja va convocar una primera marxa el passat 10 de novembre a Barcelona, que va ser l’avantsala del Fridays For Future a la ciutat”, explica Gemma Barricarte, portaveu del moviment a la capital catalana. Tanmateix, les protestes organitzades el passat 1 de març es consideren el primer Friday For Future convocat en l’àmbit estatal, ja que van reunir a centenars de persones en la plaça Sant Jaume, en la plaça de la Verge de València i en altres ciutats, com Màlaga o Madrid.
La vaga també està convocada en l’Antàrtida, Àfrica, Amèrica, Àsia o Austràlia, on el passat 30 de novembre, milers d’estudiants de col·lectius i instituts van fer vaga en una vintena de ciutats per a protestar contra l’explotació d’una mina de carbó de l’empresa local Adani. No obstant això, els països del Nord han sigut els clars impulsors, segons Garcia, perquè “als països del sud d’Europa existeix una falta molt gran de cultura i de consciència ambiental”. “Els mitjans de comunicació també deixen caure la informació ambiental en comptagotes, ni tan sols li donen un seguiment. Estem molt insensibilitzats”, remarca.
Les portaveus de Fridays For Future a Barcelona i a Alacant coincideixen que a l’Estat espanyol aquest 15 de març és només l’inici del moviment, “la seua presentació”, “la porta d’entrada al que seran més divendres, més accions i una major insistència”
Algunes activistes han manifestat que la jornada d’avui és la culminació d’un moviment de joves que no es resignen als desastres mediambientals i que alerten que, segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), “ens queden només 11 anys per evitar la catàstrofe climàtica i limitar la pujada de la temperatura mitjana mundial 1,5 ºC”, a banda de denunciar que els governs no estan a l’altura per donar solucions eficients: “A nivell estatal, hem passat del negacionisme del PP a l’eterna espera per la Llei de Canvi Climàtic i de Transició Energètica PSOE. Vivim immerses en una lluita electoral interminable que està deixant en un segon pla el desastre al qual ens dirigim”, es llegeix al comunicat. Però, les portaveus de Fridays For Future a Barcelona i a Alacant coincideixen que a l’Estat espanyol aquest 15 de març és només l’inici del moviment, “la seua presentació”, “la porta d’entrada al que seran més divendres, més accions i una major insistència”, incideix Barricarte.
Més de 250 docents donen suport a la vaga d’estudiants pel clima
Dos dies abans de la vaga mundial d’estudiants pel clima, més de 250 docents de diverses universitats de l’Estat i disciplines, com la física, química, biologia, geologia, sociologia o economia, van fer pública una carta en suport a la vaga estudiantil. A l’escrit, afirmen que la societat ja està sent testimoni de “nombrosos senyals d’alerta roja en tot el món”, i, per tant, si no es prenen mesures “radicals i urgents, especialment abans de l’any 2030, el col·lapse de les nostres civilitzacions i l’extinció d’una gran part del món natural no humà trau el cap per l’horitzó”.
La carta també menciona algunes de les problemàtiques més preocupants, com que el món està encaminat cap a un augment mitjà de 3 graus en les temperatures globals per a l’any 2100, l’Àrtic està perdent gel a “velocitats desorbitades” i que “la pujada del nivell del mar amenaça els litorals de molts llocs del món”. També fan referència als escenaris que afecten el futur de l’Estat espanyol, on “els registres de temperatura trenquen records cada any i el 74% del sòl ja està en procés de desertització”, recordant així incendis com el de Llutxent (Vall d’Albaida), que va arrasar més de 3.000 hectàrees. Així mateix, segons asseguren, les emissions de diòxid de carboni han incrementat un 7,4% i “es tracta del quart país de la Unió Europea que més incompleix les insuficients polítiques de reducció d’emissions”.
La carta també menciona algunes de les problemàtiques més preocupants, com que el món està encaminat cap a un augment mitjà de 3 graus en les temperatures globals per a l’any 2100 o que l’Àrtic està perdent gel a “velocitats desorbitades”
La joventut crida a escoltar als científics, ja que, encara que se celebren molts cims internacionals i se signen acords, “aquests no es compleixen per part dels governs”, critica Barricarte. Thunberg també va insistir en aquesta idea en un dels seus discursos: “La majoria dels polítics no vol parlar amb nosaltres. Molt bé, nosaltres tampoc volem parlar amb ells. Volem que parlen amb els científics, que els escolten, perquè nosaltres només repetim el que fa dècades que estan dient”. La jove tampoc ha dubtat en retreure l’actitud de polítics i funcionaris en tots els actes en els quals ha parlat, com el Cim del Clima de les Nacions Unides (COP24) o el Fòrum Econòmic Mundial, més conegut com a Fòrum de Davos per tindre lloc a la Muntanya de Davos (Suïssa).
Aliances amb el moviment feminista
El que ja s’ha convertit en un 15-M climàtic ha fet recordar a alguns mitjans de comunicació el Moviment 15-M, en què milers de persones van eixir als carrers i les places per protestar contra la inacció política davant de la crisi democràtica i econòmica. Tanmateix, si el Fridays For Future ha de compartir reivindicacions amb algun moviment, aquest és el feminista. “Té aliances amb el feminisme, com a una lluita interseccional. El canvi climàtic no és sol un problema global, sinó que també lluitem pels problemes que puguen sorgir localment”, matisa Jordi Richart, també portaveu de la plataforma a Alacant. També tenen una base anticapitalista, ja que, segons puntualitzen, un futur sostenible no pot donar-se amb el creixement econòmic i producció massiva que hi ha avui en dia.
Per ara, amb la jornada de lluita d’avui esperen atraure molta més gent al moviment, per continuar amb les mobilitzacions i que “la societat prenga consciència, canvie el seu estil de vida i li done la importància que realment es mereix el medi ambient”, reivindica Garcia. L’altre objectiu principal és que els governs de tot el món complisquen les mesures i els acords que s’han anat signant al llarg dels anys per frenar l’escalfament global. “Només amb això podrem tindre una incidència”, conclou Richart.
Fridays For Future, que es defineix com a apartidista i deixa clar que no han sorgit de cap organització, ha rebut el suport de l’Aliança pel Clima, una federació internacional formada per 400 organitzacions; del col·lectiu Ecologistes en Acció, que, en un comunicat, ha incidit en la necessitat “de limitar l’augment de la temperatura global”; i també de Greenpeace, que ha animat a tota la societat a lluitar, participant en el que ha anomenat “la revolució dels guixos de colors”, remarcant que és la joventut qui s’està rebel·lant, està alçant la seua veu i està fent cada divendres justícia climàtica.
