En sintonia amb la Fiscalia, el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona ha decretat el sobreseïment lliure de la querella criminal pel cas del policia espanyol infiltrat D.H.P, destapat per la Directa. En la resolució, amb data de 19 d’octubre, el jutge rebutja que s’hagin comès els delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics. Les advocades de l’acusació d’Irídia i la CGT denuncien que seria “especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar” i, per això, recorreran la decisió a l’Audiència de Barcelona. Així mateix, el grup ACCIÓ de l’entorn afectat ha convocat un acte de protesta en resposta a la decisió judicial, el proper dimarts 30 d’octubre a quarts de set de la tarda a la plaça d’Orfila de Barcelona.
Les querellants confien que, com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments, l’Audiència de Barcelona els donarà la raó “respecte al deure d’investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos”. Mireia Salazar, lletrada d’Irídia, denuncia que “no s’han practicat les diligències mínimes que haurien de donar compliment al Conveni de drets humans de prohibició de la tortura”: la declaració de les querellants, la valoració dels informes mèdics i pericials aportats i l’interrogatori de la persona querellada per conèixer l’abast de la seva identitat i de l’operació policial. Precisament, l’informe de peritatge elaborat pel col·lectiu Sira, especialitzat en aquest tipus de pericials, conclou precisament que les querellants havien patit greus impactes derivats dels fets denunciats.
Mireia Salazar, lletrada d’Irídia, denuncia que “no s’han practicat les diligències mínimes”, com fer declarar les querellants, valorar els informes mèdics i pericials i interrogar l’agent
L’agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol es va infiltrar durant tres anys en els moviments socials de Barcelona i va mantenir relacions sexeafectives amb diverses dones com a estratègia d’infiltració. Les afectades van assegurar a la Directa, que mai les haurien establert si haguessin sabut que era policia, tal com consta a la querella.
No obstant això, com ja va fer Fiscalia, el jutjat sentencia que “no es pot dubtar que va existir consentiment”. Un element cabdal en l’argumentari de la querella és precisament la manca de consentiment de les querellants –que en aquests moments ja són vuit– a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. Si bé, tal com al·leguen les querellants, la resolució considera que el consentiment pot ser revocat en qualsevol moment, puntualitza sempre que la revocació s’hagi “circumscrit al desenvolupament de la relació sexual”. Alhora, igual que el ministeri públic, nega que hi hagi “una circumstància de superioritat manifesta”, perquè en el moment dels fets les querellants desconeixien la condició d’agent d’autoritat del querellat. Per tant, afegeix, “no ho podia utilitzar per ‘pressionar’ per obtenir informació rellevant”.
La querella, en canvi, argumenta que el consentiment “depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta” i conclou que “la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual”. Tant CGT com Irídia consideren que “l’ús de les relacions sexe afectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt.”
Relacions “en un context d’igualtat”
Així mateix, per avaluar el delicte contra la integritat moral, el jutge torna a diferenciar el moment dels fets respecte al moment del descobriment de la identitat real de Daniel Hernàndez Pons. Al marge que posteriorment les querellants es van “sentir enganyades”, reconeix el text, en el moment dels fets “no s’adverteix l’existència d’una situació de sotmetiment” i que les relacions sexuals es van dur a terme “en un context d’igualtat, sense la concurrència d’un caràcter humiliant”.
Segons el Codi Penal, el delicte de descobriment i revelació de secrets passa per “descobrir secrets o vulnerar la intimitat d’un altre, sense el seu consentiment”, però el jutjat descarta la comissió del delicte. Parteix de la base que es tractava d’una “relació d’igualtat” i argumenta que la querella “no especifica les informacions que presumptament hauria aconseguit el querellat, ni el seu tractament posterior”. Alhora, no només sentencia que no s’ha comès un delicte contra els drets cívics, sinó que explicita que s’hauria donat l’efecte contrari: “al querellat li hauria interessat que les querellants es reunissin amb més persones afins a la suposada ideologia investigada per així obtenir més informació, per tant, no hi ha intent d’impedir l’exercici dels seus drets cívics”.
