Les paraules d’Ama Ata Aidoo ens arriben amb trenta anys de retard des de la seva primera publicació, tot i que amb la mateixa contundència. El treball de la prologuista i traductora Marta Sofía López ha sigut fonamental per apropar-nos a les idees de l’escriptora ghanesa, així com per omplir-les de la profunditat que es mereixen. El text està conformat per quatre parts, entre les quals hi ha dues localitzacions, una carta d’amor i un assaig afegit posteriorment.
Nuestra hermana aguafiestas és Sissie, una dona africana i negra que viatja per una Europa d’acollida (Alemanya i Anglaterra) que mostra, sense cap mena de vergonya, les entranyes del cor de les tenebres. Fent un recorregut a la inversa d’allò que faria el Kurtz de Joseph Conrad, la nostra protagonista ens mostra un continent que és un monstre que s’ha empassat la seva terra i els seus germans. Europa és el mirall en el qual es reflecteix la realitat de les postindependències de les colònies africanes i Ama Ata Aidoo la llum que possibilita aquest cruent reflex.
