El Lluçanès es troba a cavall entre Osona, el Berguedà i el Bagues però sense identificar-se amb cap d’aquestes dues comarques. Una terra de petits nuclis, de masies, fins i tot en el seu temps de bandolers -com en Perot Rocaguinarda fill d’Oristà-, de romànic, d’alzinars, de camps… Abans de la crisi amb indústria tèxtil, i ara, amb grans indústries càrnies – com Casa Tarradellas-, de turisme rural i restaurants que converteixen la zona en una experiència rural bucòlica i idíl·lica de cap de setmana per als urbanites que necessiten desconnectar. Però un cop més, la gallina ha dit que prou. Per aquest motiu, des de fa uns mesos, treballadores de fàbriques i jovent del Lluçanès han creat el col·lectiu assembleari Truja negra, organitzador de les Primeres Jornades de Resistència Rural, amb el suport de pageses i ramaders del Lluçanès.
Un dels membres de la Truja Negra explica com es va crear el col·lectiu: “Sorgeix a través del jovent del Lluçanès que ens vam unir arran dels conflictes laborals que hi va haver a Casa Tarradellas, ja que la majoria treballem en fabriques càrnies i ens afecta directament aquest tipus d’indústria”. D’aquesta afinitat, “neix la idea de crear una associació anticapitalista al Lluçanès per fer pressió i accions”. El membre del col·lectiu especifica que “a dintre de la Truja Negra hi ha també membres del col·lectiu Lluçanès és viu i el col·lectiu feminista La Fatillera que fins al moment són els dos únics grups que actuen de manera més organitzada, però, els quals no toquen el tema de l’anticapitalisme de forma més explícita”.
Així doncs, el col·lectiu intergeneracional ha decidit organitzar aquestes jornades amb l’objectiu de generar “agitació rural per generar comunitats autogestionades que criïn el seu propi bestiar i petits productors que funcionin a través dels mercats i d’intercanvi”. Seguint aquest objectiu, les jornades tenen tres eixos bàsics que són els que es treballaran mitjançant debats i tallers: el sindicalisme, el feminisme i les alternatives econòmiques, punt que estarà representat per les productores que volen iniciar la Xarxa d’economia alternativa autogestionada del Lluçanès.
Truja Negra ha decidit organitzar aquestes jornades amb l’objectiu de generar “agitació rural per generar comunitats autogestionades que criïn el seu propi bestiar i petits productors que funcionin a través dels mercats i d’intercanvi”
Un altre tema important per la Truja Negra és l’habitatge, ja que degut al turisme rural, el jovent de la zona que s’hi vol establir i iniciar oficis lligats amb la terra té problemes per poder trobar masies. “Aquest estiu volíem treure una campanya contra el turisme, perquè hi ha problemes per la massificació i les deixalles a la Riera de Merles. I també traurem un comunicat pel tema habitatge perquè moltes petites propietàries no lloguen la masia al jovent i en fan turisme rural”. Una de les darreres accions que el col·lectiu ha dut a terme, el passat 6 de setembre, va ser l’expropiació de la Masia Puig dels Eixuts que pertanyia a Caixa Banc, per tal que torni a ser una masoveria.
Les jornades volen ser l’inici de partida d’un full de ruta que empoderi a la població de la zona per poder decidir el seu futur, abans no ho faci la indústria o el turisme: “S’està aplanant el terreny perquè quan caigui la indústria càrnia sigui una zona de serveis turístics”. Des del col·lectiu tenen clar que han de recuperar la sobirania sobre l’economia local i els oficis perduts.
El Lluçanès s’articula al voltant dels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sobremunt, Santa Maria de Merlès i Sant Feliu Sasserra. Durant molts anys han estat aïllats a causa de la mala comunicació per carretera amb ciutats més grans, com són Manresa, Vic o Berga. Per aquest motiu, com relata el membre de la Truja Negra, “volem defensar el Lluçanès i la seva identitat, tornar a l’autogestió, la xarxa entre nosaltres, i, el suport mutu que hi havia abans que es fes la variant entre Berga-Vic, i per tant, és comences a conèixer més la zona per a bé i per a mal”.
Totes aquelles persones que vulguin assistir a les jornades hauran d’estar alerta a les xarxes socials del col·lectiu, ja que per qüestions relacionades amb la seguretat, fins al dia abans no es dirà on tindran lloc. Avancen, això sí, que hi haurà zona d’acampada, zona d’acollida, zona de criança, distribuïdores de productes de proximitat, àpats populars in situ, tallers de gestió forestal, plantes remeiers, entre altres, i, debats.
Per les organitzadores, les jornades han de ser l’inici de partida d’un full de ruta que empoderi a la població de la zona per poder decidir el seu futur, abans no ho faci la indústria o el turisme
Nogensmenys l’agitació rural comença a ser un fet, ja que en aquestes jornades es rebrà el suport d’altres ateneus i col·lectius de la zona i de la comarca veïna del Berguedà, perquè tots aquests territoris tenen un mateix denominador comú que és tornar a viure del món rural tot modernitzant-lo i dignificant-lo.
Després d’un estiu on incendis com el de la Torre de l’Espanyol, han posat de manifest la manca de gestió forestal dels nostres boscos que és proporcional a no treballar la terra, i un setembre, que posa sobre la taula la precarietat laboral dels i les viticultores i les productores de l’avellana, ara més que mai, el món rural reclama aquesta agitació i autogestió. Com solen dir des del territori: “ruralisme o barbàrie!”.
