Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ricard Espelt i Núria Vega

"El moviment agroecològic té una clara voluntat de transformació social: quan consumeixes, fas política"

/ Arxiu

Els dos autors del llibre ‘Cooperativisme i Agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018′ (Comanegra, 2019)’ coneixen el cooperativisme i el moviment agroecològic des de dins, tant com a participants de grups de consum, com per les seves activitats professionals. Ricard Espelt treballa al grup de recerca Dimmons de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on investiga l’impacte de les tecnologies de la informació i comunicació sobre el cooperativisme agroecològic. Núria Vega està vinculada al projecte Food Coop Barcelona – que projecta la creació d’un supermercat cooperatiu – i també a Desvestint Aliments -un programa educatiu i divulgatiu que vol desvestir la “falsa estètica dels aliments”. Avui, que presenten el llibre a la Cooperativa Cultural Rocaguinarda de Barcelona, parlem sobre el seu llibre, l’evolució del moviment agroecològic, i els reptes per organitzar el sistema de producció alimentària fora de la lògica del mercat global.


Com va sortir la idea d’escriure el llibre?

Ricard Espelt (R.E): Durant la meva tesi doctoral, vaig fer una seixantena d’entrevistes amb cooperatives i associacions agroecològiques, que em transmetien una història oral que no està escrita enlloc i s’està perdent. D’aquí surt la idea de fer un itinerari històric pels diferents barris de la ciutat, explicant els vincles entre el moviment agroecològic i les lluites del cooperativisme. El llibre inclou moltes veus i ho plantegem com un assaig perquè som conscients que nosaltres contem una possible versió del moviment, i que un altre autor podria posar altres accents.

Núria Vega (N.V): Com a editors hem fet el gruix del treball per escriure el llibre, però hem incorporat el treball d’altres persones que ja han publicat sobre cooperativisme als barris, i hem deixat el text obert perquè una cinquanta de col·lectius el puguin elaborar i revisar. Comencem l’any 1993 amb la creació de Germinal a Sants, que oficialment és la primera cooperativa agroecològica, i a partir d’aquí creix el moviment. El llibre segueix l’evolució a cada un dels deu districtes de la ciutat.


Per què es formen els grups de consum?

“Molts grups de consum són informals, fins i tot sense forma jurídica. Sovint surten després d’una reflexió dels socis, que volen consumir de manera diferent i saber d’on ve l’aliment. És molt més fàcil organitzar el consum de manera comunitària que de forma individual”

R.E: Dins de les cooperatives agroecològiques constatem dues aproximacions: n’hi ha que són més “verdes” i d’altres més “vermelles”. Les que anomenem “verdes” tenen més en compte la salut, el benestar, els aspectes ecològics de la producció, el contacte directe amb el productor i la relació de confiança. Les considerades “vermelles” tenen un punt de partida molt més polític i pensen més en la necessitat de transformar el sistema agroalimentari a través del consum. Però els dos vessants sempre estan presents i la mirada conjunta és vers la sobirania alimentària. Igual com molts geògrafs pensen que Catalunya es pot abastir en gran part amb productes locals i de temporada, proveint una dieta rica, saludable i respectuosa amb els ecosistemes.

N.V: Molts grups són informals, fins i tot sense forma jurídica. Sovint surten després d’una reflexió personal dels socis, que volen consumir de manera diferent i volen saber d’on ve l’aliment. És molt més fàcil organitzar aquest consum de manera comunitària que de forma individual. També veiem que molts col·lectius tenen vincles amb altres activitats del barri, com ateneus o centres socials i culturals. Els diferents grups defineixen els criteris de la compra i tenen en compte dimensions agroecològiques, com també socials, de transport… i contacten amb els productors per autoorganitzar-se. Hi ha molt treball voluntari.

R.E: Tota la cadena alimentària convencional és poc democràtica, controlada per pocs proveïdors. El moviment agroecològic crea un espai de consum que vol revisar el model. Hi ha una clara voluntat de transformació social: quan consumeixes, fas política. Tot el moviment comença de forma informal, però sap connectar-se amb altres lluites com, per exemple, el moviment polític del 15-M, que genera una confluència de lluites i un augment de grups de consum.


Els productes ecològics comencen a estar de moda i es troben també al supermercat o a botigues “eco”. Com viuen les cooperatives agroalimentàries l’evolució?

“El moviment agroecològic té una visió molt més holística i també mira les condicions socials dels pagesos, els quilòmetres que ha viatjat el producte, l’embalatge, la integració en el territori, la biodiversitat”

R.E: La paraula “ecològic” només es refereix al mètode de producció i vol dir que no s’utilitzen herbicides o pesticides, i segons com tampoc químics de síntesi com a fertilitzants. El moviment agroecològic té una visió molt més holística i també mira les condicions socials dels pagesos, els quilòmetres que ha viatjat el producte, l’embalatge, la integració en el territori, la biodiversitat… La producció agroalimentària avui dia funciona dins de la lògica del mercat global: genera precarietat en la producció, sobretot al sud; enverina el territori i destrossa la biodiversitat, fent malbé la terra per poder-la explotar; i causa un impacte ambiental negatiu amb el transport i l’embalatge. Totes aquestes externalitats no es tenen en compte, no tenen un impacte en el preu.

N.V: Al final, tots aquests aspectes globals, que semblen llunyans, tenen una repercussió sobre l’economia local i afecten la vida dels nostres barris.


Quina dimensió té el moviment agroecològic?

R.E: Les dades més recents indiquen que a Catalunya hi ha al voltant de 160 cooperatives de consum. D’aquestes, una seixantena es troben a la ciutat de Barcelona, a través de les quals s’abasteixen unes 3.500 persones. La mitjana té entre 20 i 25 unitats de consum i la majoria no té botiga.

N.V: Hi ha grups de consum que no volen créixer i altres sí. L’Economat Social a Sants, per exemple, ja té 140 famílies i aquest mes inauguren un nou local a la cooperativa de La Borda. Vol ser un lloc de compra, obert al barri. També la Magrana Vallesana a Granollers, una botiga amb productes agroecològics de productors locals, compte amb més de 300 sòcies. Amb Food Coop Barcelona volem construir un supermercat cooperatiu per a un públic molt més gran, tal com ja s’ha fet a Nova York amb Park Slope Food Coop o a París amb La Louve.


Quina estratègia ha de desenvolupar el moviment agroecològic per fer un canvi d’escala?

R.E: Calen espais de confluència amb l’economia social i solidària, incorporant eines com el balanç social, per professionalitzar el sector i donar més transparència. Personalment crec que l’ús de tecnologies serà un element clau. Internet s’està convertint en un instrument bàsic per a la compra, també de productes agroecològics. Calen plataformes tecnològiques més professionals, que permetin més eficiència en el transport, en la gestió de les comandes i en molts aspectes organitzatius. Crec que el projecte Katuma de la cooperativa Coopdevs, una plataforma que fa servir tecnologies obertes, està aglutinant tots aquests aspectes. La tecnologia és un articulador bàsic en la societat digital, també per a les cooperatives.

N.V: Creiem que l’activisme està canviant d’escala i ho expliquem en la tercera part del llibre, on incorporem dades i coneixements de l’Aresta Cooperativa i de la Fundació Roca Galès, especialitzats en recerca sobre sobirania alimentària i cooperativisme. S’estan creant nous models de consum i de producció, i s’està arribant a nous públics. Això és molt esperançador. Per arribar a aquest punt, la tasca de les cooperatives de consum de la ciutat de Barcelona, i de fora, durant aquests 25 anys, ha estat fonamental. Això ho volem reconèixer amb el llibre.