Diu Hachemi que “la realitat és un llibre al qual busquem sentit”. No tinc altres paraules per descriure el que l’autor recull en la seva primera novel·la no autoeditada. Si tot és un relat, llavors, qui l’explica? Cosas vivas és una reflexió sobre la literatura i el poder de narrar, però el relat s’enrareix amb el contacte amb una realitat amb la qual no conjuga, conformant, tal com el mateix autor assenyala, un thriller laboral.
Al més pur estil de Bolaño, viatgem amb uns amics –joves, homes, madrilenys, de classe mitjana– al sud de l’Estat francès per descobrir els horrors de la indústria alimentària. Amb el llibre de Hachemi penetrem fins als llocs més perversos d’un capitalisme atroç sense edulcorants per presenciar el secret del seu èxit: l’explotació d’allò que està viu.
Cosas vivas és un artefacte polític més efectiu que un míting, un pamflet o un programa. Un objecte en aparença innocent que descobreix la seva perillositat a mesura que les diferents capes discursives van prenent presència. Una granada de mà, com un llibre de butxaca.
