Durant els anys trenta, bona part de la societat alemanya agitava la bandera nazi, convençuda que Hitler portaria la prosperitat al país. En accedir al poder, però, el líder nacionalsocialista va iniciar un extermini planificat contra el poble jueu i la dissidència política com mai s’ha conegut en la història contemporània. Amb els seus dibuixos, Kalle Johansson ha volgut recopilar a Què és en realitat el feixisme? (Takatuka) l’etapa del Tercer Reich i el terror feixista que Mussolini va instaurar a Itàlia en la mateixa dècada. Acompanyat per textos de la historiadora Lena Berggren, l’obra de l’il·lustrador suec pretén explicar al jovent les raons de l’auge de l’extrema dreta al segle XX i la seva prolongació fins als nostres dies sota altres formes de comportar-se. “Avui ja no enarboren esvàstiques i, en molts casos, actuen des de les institucions”, afirma. Mentre ultima un còmic dedicat a la democràcia, Johansson treballa per dur el llibre al cinema o a les plataformes digitals a fi que el gran públic entengui la gènesi d’aquesta ideologia totalitària.
Quan decideixes il·lustrar un llibre centrat en el feixisme?
Ja fa anys que em preocupava l’emergència de grups neofeixistes a Suècia i els altres països nòrdics. El 2013 vaig llegir un llibre que hi feia referència i vaig adonar-me que, si volem combatre aquesta ideologia, hem de ser capaços de reconèixer-la més enllà del que ha significat al llarg de la història.
No sempre n’hem sigut prou conscients?
Respecte a l’Alemanya nazi, per exemple, sovint ens quedem amb les cambres de gas o la invasió de Polònia, quan tant l’holocaust com la Segona Guerra Mundial van venir més tard. L’origen es troba en un moviment polític que assegurava defensar la gent comuna contra l’elit i assenyalava que els problemes socials eren causats per la degeneració de la “veritable” cultura, esperit i poble nacionals. Per tant, si volem evitar que aquestes idees es repeteixin, hem de fixar-nos en els seus inicis, perquè és quan podem aturar-les.
L’objectiu del llibre és explicar la pervivència del feixisme?
Sobretot el fet que ha adoptat nous discursos i iconografies, de manera que la gent només veu el terrorisme d’arrel islamista i les bandes criminals com les grans amenaces per la democràcia. I per descomptat que ho són, però cap té el poder de controlar el sistema polític. En canvi, l’extrema dreta ho fa si obté prou vots. Així ho expliquen els professors Steven Levitsky i Daniel Ziblatt en el llibre How Democracies Die.
Quina anàlisi en fan?
“Per aquests moviments, la comunitat només la integra gent lleial a la seva idea de nació”
Ells ens recorden que, si a la guerra freda la manera de destruir una democràcia era mitjançant cops d’estat militars –així va accedir al poder Pinochet a Xile–, després l’han provocat els mateixos governs elegits, que s’aprofiten de la democràcia per liquidar-la lentament. Com a exemples d’això trobem els governs de Viktor Orban a Hongria, Recep Tayyip Erdogan a Turquia o Jair Bolsonaro al Brasil. I també Donald Trump i Marine Le Pen, que si bé no els consideraria feixistes, donen suport i cooperen amb moviments ultres.
La historiadora Lena Berggren, prologuista del llibre, afirma que el feixisme vol cohesionar la comunitat partint de la meritocràcia i la defensa de la natura. D’entrada són valors positius, no trobes?
Per aquesta raó molta gent votava el feixisme a Itàlia i a Alemanya els anys trenta. Van valorar aquests aspectes i aportacions que feien, com ara la lluita contra el càncer, que durant el Tercer Reich va ser molt bona. La diferència és que, per aquests moviments, la comunitat només la integra gent lleial a la seva idea de nació. Tota la resta –minories ètniques, immigrants i opositors polítics– queda exclosa i és sotmesa a un ferotge extermini.
Què té en comú aquell feixisme amb l’actual?
Coincideix en la idea del renaixement de la nació, és a dir, la creença segons la qual la nació té una cultura i una identitat eternes que estan en perill i cal restaurar. Per fer-ho, utilitza les parts glorioses de la història. El feixisme escandinau, per exemple, se centra en els vikings, els reis guerrers com a símbols del veritable esperit i masculinitat i, com van fer els nazis alemanys, utilitza els vestits tradicionals, la música popular i tot el que considera propi. Per tant, si bé el feixisme utilitza un missatge positiu que realça l’autoestima dels individus, es tracta d’una ideologia totalitària que porta a la neteja ètnica.
Hi ha altres moviments nacionals que defensen un projecte inclusiu i democràtic basat en l’emancipació social. Cal reivindicar-los?
És evident que en alguns casos el nacionalisme ha estat alliberador i democràtic. Ho va ser al segle XIX a Europa, en els processos de descolonització al segle XX i avui a Chiapas, el Kurdistan i Catalunya també poden tenir aquesta funció.
