Immers fa més d’una dècada en una crisi política que ha col·locat a la presidència a quatre homes en només cinc anys, dos dels quals han anat a la presó, el Perú va celebrar aquest diumenge 6 de juny la segona volta d’unes eleccions atípiques. L’11 d’abril, divuit candidatures es presentaven a la presidència. Els vots van quedar força repartits entre set opcions, però hi havia un clar guanyador: Pedro Castillo líder sindical rural del gremi dels mestres amb 2.724.752. En la segona volta n’ha obtingut, gairebé amb el 100 % dels vots escrutats, 8.719.076, un 50,25 %, davant de Keiko Fujimori, empresària ultraconservadora, que en té 8.631.303. Dos extrems polítics caracteritzats pel populisme: un socialisme prou conservador en aspectes socials i drets fonamentals com els reproductius o els de les comunitats LGTBI contra el que és àmpliament anomenat feixisme fujimorista.
L’antivot com a protagonista
El Perú havia d’escollir aquest diumenge entre una K de Keiko i un llapis de qui popularment és anomenat “el professor”. Dos símbols representatius. Però, segons analitzen diversos activistes i periodistes, s’ha tractat més aviat d’unes antieleccions: gran part de les votants de Castillo votaven en realitat en contra del fujimorisme i gran part de les votants de Keiko Fujimori ho feien en contra del castrochavisme. Tots dos col·lectius escudats en una defensa de la democràcia davant de l’autoritarisme, feixista o comunista, cada un per la seva banda. Qui comptava, però, amb una maquinària més gran de propaganda i control mediàtic ha sigut l’equip de campanya de Keiko Fujimori, qui es presentava per tercera vegada a la presidència. Castillo, qui durant la campanya s’ha definit com a “progressista” i no marxista tot i que el seu partit té principis del marxisme-leninisme, ha sigut una absoluta sorpresa d’una última hora.
Castillo, qui durant la campanya s’ha definit com a “progressista” i no marxista tot i que el seu partit té principis del marxisme-leninisme, ha sigut una absoluta sorpresa d’una última hora
El seu historial electoral es concentra l’any 2002, quan va ser candidat a alcalde sense èxit d’una població de 15.000 habitants: Anguía, al seu departament natal, Cajamarca. Devot de la Verge dels Dolors, Pedro Castillo ha sigut mestre de primària durant una dècada abans d’estudiar psicologia educativa a la universitat i convertir-se en líder sindical dels professors arribant a ser secretari general de la Federació Nacional de Treballadors en l’Educació del Perú. Amb 51 anys, els seus orígens en l’activisme es remunten a les Rondes Camperoles, organitzacions comunals autònomes dels finals del 70 que defensaven les comunitats rurals de Cajamarca de l’activitat armada de Sendero Luminoso i altres grups guerrillers. Va agafar gran popularitat durant la vaga de professorat de l’any 2017, durant la que va ser acusat de pertànyer al Moviment per l’Amnistia i els Drets Fonamentals, organització creada pel líder de Sendero Luminoso, Abimael Guzmán, un extrem que Castillo ha negat.
Mana la ruralitat
El patró que es repeteix en les últimes eleccions és el de la repartició del vot a escala geogràfica: la capital, el nord del país i la selva amazònica vota pel candidat més conservador i els Andes i el sud del país pel menys conservador. A Lima ha guanyat Keiko Fujimori amb un 65 % dels vots. A Cusco, el 84 % ha votat al “professor”. La ruralitat, que ja no és majoria poblacional al país andí, ha votat de manera aclaparadora per Pedro Castillo, amb qui es poden sentir més representades. Úrsula Santa Cruz, migrant peruana a Catalunya, qui ha estat voluntària en un comitè d’observació electoral a Barcelona, explica que Castillo “s’ha envoltat de cara a la segona volta electoral de professionals de l’equip tècnic de Verònica Mendoza” –candidata presidencial de Juntos por Perú, l’esquerra peruana més ben posicionada dels últims anys– “i d’altres persones de reconeguda trajectòria ètica i professional”.
Quan, el passat dimarts, la balança començava a decantar-se lleument per Castillo, Keiko Fujimori va sortir als principals mitjans de comunicació per denunciar un intent de frau
Tot i els seus plantejaments antiavortistes, antidrets de la població LGTBI i fins i tot desconsiderant la rellevància de les violències masclistes, segons Santa Cruz, el futur president “ha adquirit compromisos amb diversos col·lectius socials amb qui no té afinitat i això és senyal que pot fer les coses d’una altra manera”. Així i tot, “el seu marge de maniobra serà molt poc perquè tindrà el congrés dividit i els partits fujimoristes i de dreta no el deixaran governar”, segueix. Quan, el passat dimarts, la balança començava a decantar-se lleument per Castillo, Keiko Fujimori va sortir als principals mitjans de comunicació per denunciar un intent de frau. “Ja ho ha fet durant altres eleccions, està fent una crida perquè es creï el caos, el desordre”, explica la peruana. “Però la gent de Pedro Castillo està molt atenta i ha sortit als carrers per fer que es respectin els resultats, perquè saben el que es juguen en aquestes eleccions”, continua. Amb un avantatge de només 80.000 vots, no hi ha cap prova del suposat frau. “És evident que ha perdut perquè, si no, Keiko Fujimori no sortiria d’aquesta manera a dir que li estan robant les eleccions”, assegura Santa Cruz.
Derrotat el fujimorisme al Perú, algunes aliances polítiques llatinoamericanes construïdes en pro del neoliberalisme i l’extractivisme perillen. L’Aliança del Pacífic, per exemple, creada a Lima el 2011 i liderada per Xile, Colòmbia, el Perú i Mèxic, perdrà força amb Castillo al Perú i AMLO a Mèxic. Les dretes i extremes dretes del continent, fortes ara sobretot a Brasil, Xile i Colòmbia, trontollen una mica més amb la victòria de Perú Libre i poden veure’s debilitades en eleccions que s’acosten com les de maig de 2022 a Colòmbia. L’excepció, després de la ratxa de presidents destituïts que arrossega el Perú, serà que Pedro Castillo pugui acabar el seu mandat.
