Ja fa més de catorze mesos que la comunitat aborigen Djab Wurrung acampa de forma permanent als afores d’Ararat (Victòria, Austràlia) per tal de protegir els seus arbres sagrats d’una tala imminent. Al campament principal, les tasques diàries es reparteixen entre les voluntàries i mentre algunes cuinen pancakes i ous remenats per a tothom, altres es relleven els torns de vigilància. La gent es reuneix al voltant del foc, un dels pocs espais on escapar del fred de l’hivern australià. Els llocs més còmodes se cedeixen a la gent gran de la comunitat, que aprofita per explicar històries relacionades amb el lloc i els motius de la protesta a les persones que han vingut d’arreu a donar-los suport. Un d’ells ensenya orgullós la primera plana d’un important diari australià. A la portada, la fotografia de Zellenach Djab Mara, portaveu i cofundador de la Djab Wurrung Embassy, conduint una cerimònia davant de l’arbre sagrat que hi ha al campament. La mateixa cerimònia es repeteix gairebé cada dia per donar la benvinguda a les persones que arriben al camp. Quan li preguntem com valora el suport rebut, respon emocionat: “La resistència i la gent que ve aquí és molt forta i molt potent. Ens arriba molta energia. Hi ha molts esperits, molta gent de tot el món, i això ens dóna esperança. Ens fa sentir que som forts”.
D’aquesta manera s’intenta protegir uns 260 eucaliptus especialment rellevants dins el patrimoni cultural dels Djab Wurrung. El govern de Victòria té la intenció de talar-los per dur a terme l’ampliació de la Western Highway (autovia de l’oest), ruta principal entre Melbourne i Adelaide. En el tram conflictiu, d’uns dotze quilòmetres, s’han aixecat tres campaments al voltant dels arbres més emblemàtics. Alguns d’ells són “Birthing Trees” (arbres de naixement), i tenen un vincle molt significatiu amb les dones de la comunitat per ser els llocs on es donava a llum. Al primer campament, per exemple, les tendes s’agrupen a prop del Grandmother Tree (arbre àvia), un espectacular eucaliptus de 800 anys amb una cavitat al peu del tronc que ha vist néixer unes 50 generacions. Altres arbres, en canvi, estan relacionats amb els recursos del territori, com el Grandfather Tree (arbre avi), que durant 700 anys ha marcat l’entrada de l’hospital de la comunitat, una zona fèrtil en plantes medicinals.
Tots aquests arbres tenen un paper rellevant dins la songline aborigen (cançons que funcionen com a mapes) que recorre el territori Djab Wurrung. Quan els membres de la comunitat es desplacen a través d’aquesta songline, els arbres s’utilitzen com a punts de referència. El Directions Tree (arbre de les direccions), per exemple, ha estat treballat durant generacions per conduir els pobles a través d’aquesta ruta. D’altra banda, els mateixos arbres, juntament amb cançons, rituals i danses, contenen informació acumulada durant segles sobre diversos aspectes de la cultura dels pobles aborígens, com ara els recursos disponibles al territori i les maneres de viure-hi en harmonia. Així doncs, les songlines, i per tant els elements del paisatge que en formen part, han estat una peça clau en la transmissió de coneixements de generació en generació durant els més de 40.000 anys que es calcula que els pobles aborígens habiten Austràlia.
Membres de la Djab Wurrung Embassy han denunciat reiteradament la poca transparència en la fase documental del projecte. Recentment, han presentat un recurs on asseguren que no es va tenir en compte l’informe on s’explica la importància cultural dels arbres
El projecte d’ampliació de l’autovia preveu duplicar de dos a quatre el nombre de carrils en aquest tram situat uns 200 quilòmetres a l’oest de Melbourne. El govern de Victòria argumenta que ja va obtenir el consentiment de la comunitat aborigen a través de l’associació Martang Registered Aboriginal Party que, tot i no incloure cap membre de la comunitat Djab Wurrung, va aprovar el 2013 el pla de gestió del patrimoni cultural. D’altra banda, membres de la Djab Wurrung Embassy han denunciat reiteradament la poca transparència en la fase documental del projecte. Recentment, han presentat un recurs on asseguren que no es va tenir en compte l’informe on s’explica la importància cultural dels arbres. Tanmateix, el govern ha decidit seguir endavant amb les obres fent petites modificacions per salvar-ne una quinzena, però els Djab Wurrung demanen una revisió més profunda.
Davant la notificació de desallotjament immediat que va entrar en vigor el 22 d’agost, les mostres de suport i l’atenció mediàtica s´han multiplicat arreu d’Austràlia. La protesta ha agafat especial rellevància, ja que el govern de Victòria està intentant, al mateix temps, negociar el que seria el primer tractat amb la comunitat aborigen a tot Austràlia. Així, el hashtag #NoTreesNoTreaty (sense arbres no hi ha tractat) s’ha convertit en un dels emblemes de la protesta.
Actualment Austràlia és l’únic país de la Commonwealth que no ha signat un tractat amb la població nativa. El poble Djab Wurrung, com altres pobles aborígens, reclama la seva sobirania, recordant que mai l’han cedit, així com el reconeixement dels genocidis, destrucció de patrimoni i desplaçaments forçats als quals han estat sotmesos des de l’inici de la colonització el 1788. “Mai hi ha hagut un diàleg obert en aquest país”, lamenta Zellenach Djab Mara, “després de 150 anys sense tenir res… Bé, què pots negociar si no tens res? No tens res amb què negociar. Vol dir que d’alguna manera estàs manipulat. Vol dir que d’alguna manera estàs oprimit. Vol dir que d’alguna manera estàs suprimit. […] Mereixem alguna cosa millor com a comunitat, com a persones. Volem més que això i és la nostra responsabilitat exigir-ho”.
