“La paraula ‘garrapatero’ és perquè jo de petit vivia al camp i tenia un gos que tenia paparres i jo li treia, perquè era un animal que sempre m’ha atret molt. Així, si veia una moto que m’agradava molt pel carrer deia: ‘Quina moto més garrapatera, compadre’.” Migue Benítez va ser un pioner, un poeta de veu trencada i actitud artística, un trobador d’estil únic crescut i criat musicant els carrers de Jerez de la Frontera.
Amb tan sols 16 anys ja havia escrit l’himne “El aire de la calle” i juntament amb Marcos, el Canijo i Diego Pozo, el Ratón havien format Los Delinqüentes. Tocaven pels carrers, places i bars de Jerez de la Frontera, venent una primera maqueta autoproduïda.
Entre les seves influències hi havia els Beatles, Eric Clapton, Camarón, Pata Negra, Triana o Kiko Veneno. D’aquest darrer prendrien el nom d’una de les seves cançons –”Los delinqüentes”, al disc Veneno– per batejar-se.
Va crear un estil únic, inclús algunes paraules i dialectes propis, musicant poemes i històries de carrer, de droga, de llibertat o natura, unes inspiracions que Migue va batejar com el “sentimiento garrapetero”
Però van anar més enllà i va crear un estil únic, inclús algunes paraules i dialectes propis, musicant poemes i històries de carrer, de droga, de llibertat o natura, unes inspiracions que Migue va batejar com el “sentimiento garrapetero”, emprant una inconfusible profunditat poètica i fusionant punk, reggae, ragga, rumba, cante flamenco, blues i rock.
La consagració del grup arribaria amb el seu àlbum El sentimiento garrapatero que nos traen las flores, que va influir en tota una posterior escola d’estils i músics de carrer.
Disset anys sense Er Migue
Els seus problemes amb les drogues el van forçar a deixar la gira amb Los Delinqüentes l’any 2003 i a ingressar-se en un centre de rehabilitació. Durant aquell temps va viure una profusió poètica total, creant diversos poemes i cançons per a un projecte personal sota el nom Matajare 9: El verde rebelde vuelve. Tot allò es va interrompre amb la seva mort per una aturada cardíaca, el 6 de juliol del 2004.
Recuperant aquests materials i amb el nom Matajare: 9 – Como apretar los dientes, el seu germà Manu es va encarregar de publicar el disc pòstumament, incloent-hi col·laboracions, poesies, reflexions i narracions de Benítez.
En el concert pel segon aniversari de la seva mort, quan es reunirien el Canijo, Diego ‘el Ratón’, Jairo Perera, Tomasito i Kiko Veneno, en una trobada que posteriorment desembocaria en el projecte musical G5
Aquell àlbum i el Vente pa Jerez –un festival que se celebra anualment en el seu homenatge a la seva ciutat natal– continuen recordant un dels més prolífics, influents i oblidats músics i poetes de carrer. Va ser allà, en el concert pel segon aniversari de la seva mort, quan es reunirien el Canijo, Diego el Ratón, Jairo Perera (Muchachito Bombo Infierno), Tomasito i Kiko Veneno, en una trobada que posteriorment desembocaria en el projecte musical G5.
La seva mort prematura, com la de la rapera Gata Cattana (26 anys) o el cantant de Triana, Jesús De La Rosa (35 anys), van deixar un llegat i un potencial creatiu interromput i orfe, que encara avui dia poetes i garrapeteres de carrers i places d’arreu segueixen descobrint i amb què continuen enlluernant-se.
