De trobades del moviment pel dret a l’habitatge se n’ha celebrat més d’una, la darrera ja fa un any, impulsada per l’espai Barcelona no està en venda i, per tant, circumscrita a la ciutat. Ara, ampliant l’àmbit d’actuació, amb la voluntat de compartir una anàlisi, definir una estratègia conjunta i dotar-se d’eines organitzatives, ja són més d’una vintena de col·lectius els que s’han posat en marxa per organitzar el I Congrés d’Habitatge de Catalunya. La proposta neix com a resposta a una situació d’emergència i uns canvis legislatius insuficients i sense prou velocitat, asseguren. Carlos del Sindicat de Barri – Poble-sec, posa en valor que el que s’ha fet fins ara és imprescindible, però insisteix que el moment requereix un pas més: “hem de continuar aturant desnonaments i potenciant el suport mutu, però no és suficient. Podríem estar deu anys més així, però sentim que calen uns objectius clars, una estratègia compartida”.
La conjuntura parla per si sola: durant el 2018, 8.877 famílies a Catalunya han estat desnonades per impagament de lloguer, 3.106 més que per execucions hipotecàries, i cal tenir en compte que al recompte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no hi figuren les expulsions “silencioses”, aquelles que es produeixen per no renovació de contracte o per increments inassumibles per les inquilines. A més, els serveis socials estan desbordats, hi ha llargues llistes d’espera a la mesa d’emergència – vora els 500 casos pendents només a Barcelona a finals del 2018-, molts sota amenaça de desnonament, cada vegada hi ha més blocs sencers en mans d’empreses i fons d’inversió i afloren més casos de mòbing immobiliari. Com a corrent de fons, veïns i veïnes es veuen forçades a desplaçar-se, marxant dels seus nuclis urbans a causa de l’increment dels preus de l’habitatge.
Durant el 2018, 8.877 famílies a Catalunya han estat desnonades per impagament de lloguer, 3.106 més que per execucions hipotecàries, i cal tenir en compte que al recompte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no hi figuren les expulsions “silencioses”
Des del Congrés reconeixen que s’han aprovat algunes mesures durant els darrers anys, com la ILP d’habitatge, que ara sí, que obliga que els grans tenidors d’habitatge hagin de cedir obligatòriament els pisos buits a les administracions i a oferir lloguer social a les persones que no puguin fer front als pagaments hipotecaris -aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 2015 però suspesa parcialment pel PP-, o la recent mesura de reservar el 30% de les noves construccions a Barcelona a pisos de lloguer social. A principis d’any, el Congrés espanyol va tombar el Reial Decret de Sánchez que reformava la Llei d’Arrendaments Urbans, però que no regulava el preu del lloguer tot i haver-ho acordat amb Podemos al pacte sobre pressupostos. Pels organitzadors, tot plegat són “pedaços que no canvien substancialment la nostra precària vida”.
Quan l’administració fa un pas, l’especulació ja n’ha fet quatre. A Barcelona, entre el tercer trimestre de 2014 i el tercer de 2017, el preu mitjà d’obra nova ha experimentat un increment pràcticament el 20%, el de segona mà d’un 43% i el lloguer vora el 30%, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. Però amb dades sobre la taula de la Generalitat, un pis de lloguer el 2018 ja va costar un 6% més que l’any anterior. Destaca el districte de Nou Barris, un dels més empobrits de la ciutat, on el preu es va disparar gairebé dos punts per damunt de la mitjana.
Clàudia Ruscalleda, del Grup d’Habitatge de Sants, explica que la idea dels debats locals és “interpel·lar diferents col·lectius organitzats”, especialment aquells de l’àmbit de les lluites laborals i sindicals, i feminista
Entre els organitzadors del I Congrés d’Habitatge, hi ha col·lectius amb una llarga trajectòria com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHC), amb cinc blocs okupats, o altres que tot just acaben de començar a caminar, com el Grup en Defensa de l’Habitatge Digne a Lloret o la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, que va néixer fa un any en coordinació amb la més veterana Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme de Mataró, que el passat 14 de març va fer front a un desnonament d’una dona amb una criatura menor d’edat, on agents d’unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra va agredir diversos activistes. Àlex Appel de la Xarxa lamenta que “la misèria ha anat creixent i el problema de l’habitatge al Baix Maresme s’ha multiplicat. Tenim un panorama que ens desborda”. El Congrés, considera Appel, servirà per tenir més força.
D’ençà que el 3 de novembre de 2010, la PAH va aturar el primer desnonament amb el cos a la Bisbal del Penedès, ha plogut molt: fins a 300 nuclis de la Plataforma en funcionament i l’aparició de grups d’habitatge als barris i viles i sindicats de llogateres. Només a Barcelona n’existeixen més d’una trentena.
Un procés amb el feminisme i el sindicalisme
Però, Clàudia Ruscalleda, del Grup d’Habitatge de Sants, explica que la idea dels debats locals és “interpel·lar diferents col·lectius organitzats”, especialment aquells de l’àmbit de les lluites laborals i sindicals, i feminista. Darrerament s’han activat grups no mixtes dins els col·lectius d’habitatge i també s’han començat a reivindicar llars feministes, com La Torre, un edifici okupat amb motiu del 8-M, per part de les feministes del Poble-sec amb Feministes en Lluita per l’Habitatge, on viuen dones i menors d’edat, com a La Maternitat d’Elna, l’edifici que la PAHC de Sabadell va ocupar a finals d’any.
El Congrés ja ha començat a prendre forma, però no està previst fins al novembre del 2019. D’ara fins aleshores, es preveuen cinc fases. La primera ja està en marxa i consisteix a fer contactes i sumar com més col·lectius en defensa del dret a l’habitatge millor, així com donar a conèixer el procés. La segons fase es desenvoluparà al carrer, amb debats oberts als barris i pobles, que en alguns indrets faran coincidir amb el 6 d’abril, dia de la manifestació Punxem la bombolla contra els lloguers abusius. En la següent fase, els debats retornaran als col·lectius per poder traslladar-ne reflexions a la comissió redactora, que es dedicarà, en la fase quatre, a preparar la trobada. Finalment, en la cinquena fase, es podran fer esmenes per part dels col·lectius per finalment validar els documents que es presentaran, discutiran i consensuaran al I Congrés d’Habitatge.
