El 3 de setembre de 2021, es va publicar el primer conveni col·lectiu estatal d’empreses de serveis auxiliars d’informació, recepció, control d’accessos i comprovació d’instal·lacions, acordat i signat el passat mes de juliol per la patronal del sector de serveis auxiliars i seguretat privada, junt amb la Federació de Serveis de Mobilitat i Consum de la Unió General dels Treballadors (UGT) i la Federació de l’Hàbitat de Comissions Obreres (CCOO). Aquest conveni estableix unes condicions laborals precàries, sobretot pel que fa als sous, ja que fixa el salari de la categoria d’auxiliars de serveis a 950 euros al mes en catorze pagues, i especifica que en aquesta categoria entren també auxiliars especialitzats que necessiten algun tipus de llicència o formació específica per exercir la funció. Es tracta del salari mínim interprofessional (SMI) que estava vigent quan es va signar el conveni, tot i que dues setmanes després de la seua publicació el govern va anunciar l’augment de l’SMI a 965 euros, de manera que el conveni actual incompleix el mínim. Així mateix, estableix un màxim de 1.826 hores anuals –el màxim d’hores permeses per l’Estatut dels Treballadors.
Tot i que el conveni conté alguns punts positius per a les treballadores, com ara el dret a la subrogació o la retribució de dietes per quilometratge, és “un conveni molt de mínims, a la majoria de treballadores no els beneficiarà, es quedaran igual o pitjor”, opina Jordi Juan, membre de l’àrea jurídica de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). En la mateixa línia, Toni Edo, secretari de comunicació de CGT Catalunya considera que “si ho han signat és perquè poden treure algun benefici amb aquest conveni, i per les condicions laborals que planteja és evident que no serà un benefici cap a les treballadores”.
Segons considera Juan, aquest nou conveni respon als interessos de les empreses d’externalització de serveis, conegudes com a empreses multiservei, que ofereixen serveis auxiliars a tot tipus d’instal·lacions, com ara de recepció, porteria, control d’accessos, neteja, manteniment…
Així mateix, segons que explica Juan, “aquest conveni entra en conflicte amb altres convenis, els quals ja estaven cobrint aquestes funcions en els centres on s’apliquen, amb unes condicions laborals una mica millors”. Com a exemples, el conveni del sector del lleure de Catalunya fixa un salari per a recepcionistes o venedores d’entrades a actes culturals de 1.082 euros al mes amb catorze pagues i 1.695 hores anuals, i el d’oficines i despatxos fixa els salaris de recepció i control d’accessos a 1.273 euros al mes i 1.764 hores anuals.
Segons considera Juan, aquest nou conveni respon als interessos de les empreses d’externalització de serveis, conegudes com a empreses multiservei, que ofereixen serveis auxiliars a tota mena d’instal·lacions, com ara de recepció, porteria, control d’accessos, neteja, manteniment… En els últims anys han crescut considerablement el nombre d’aquest tipus d’empreses, les quals han anat adquirint una presència destacable en edificis públics, que cada vegada tendeixen més a externalitzar aquestes funcions. “La precarització general del sector és, en gran part, conseqüència de les successives externalitzacions que han anat fent les administracions públiques”, denuncia Juan. Actualment, una part important d’aquest sector està controlat per les principals grans empreses de seguretat privada, Prosegur, Securitas i Eulen. Tanmateix, com, segons la Llei de Seguretat Privada, les empreses que es dediquen a aquest sector no poden dedicar-se a altres, ho fan mitjançant empreses paral·leles de multiservei, les quals el passat mes de març van crear l’Associació Nacional d’Empreses Privades de Serveis Auxiliars (ANEPSA), la principal patronal que ha promogut i signat aquest nou conveni.
Moltes d’aquestes empreses apliquen convenis d’empresa amb uns salaris precaris, la qual cosa els permet oferir preus molt baixos. “Són empreses amb un baix valor afegit, es basen fonamentalment en l’explotació de la mà d’obra i, per tant, l’única aposta que tenen és oferir salaris baixíssims per poder competir”, explica Juan. Amb l’entrada en joc d’aquest nou conveni s’obre la porta al fet que aquestes empreses es puguen adherir a un conveni sectorial en lloc d’un d’empresa, però mantenint unes condicions laborals mínimes. A més a més, “el conveni força les empreses que aplicaven uns convenis amb millors condicions a aplicar aquest si volen ser competitives”, considera el membre de la COS. “És un intent de les grans empreses multiservei de devaluar les condicions salarials de les treballadores del sector”, conclou. De fet, aquest conveni ja ha començat a aplicar-se en el sector públic en favor d’aquestes grans empreses, com és el cas del Bilbao Bizkaia Museoak, una entitat pública d’Euskadi que s’encarrega de la gestió de diversos museus que a principis d’aquest mes va subcontractar a l’empresa Eulen per a la gestió dels serveis auxiliars dels museus aplicant aquest nou conveni, tot i que el conveni estatal d’oci educatiu ja contempla aquestes funcions i amb millors condicions.
Un conveni per blindar-se enfront de la derogació de la reforma laboral
L’auge d’aquestes empreses multiservei va començar amb la reforma laboral del Partit Popular en 2012, la qual va permetre que les empreses aplicaren convenis d’empresa en compte dels sectorials, és a dir, des d’aleshores les empreses poden aplicar convenis d’empresa amb condicions laborals inferiors a les que estipula el conveni sectorial corresponent. Aquesta reforma va beneficiar principalment empreses de sectors amb poca presència sindical, com és el dels serveis auxiliars. “Va donar lloc a l’aparició de moltes empreses multiservei que aplicaven convenis d’empresa que amb prou feines superaven el salari mínim”, assegura Juan. Però, a principis d’aquest any el govern de coalició va pactar derogar la reforma laboral del PP i, per tant, a partir del pròxim mes de gener podria tornar a ser obligatori prioritzar els convenis sectorials enfront dels d’empresa. Com a conseqüència les empreses multiservei, i sobretot les grans empreses de seguretat que ja tenen convenis d’empresa propis, es veurien obligades a aplicar els convenis sectorials, o bé a reformar els seus convenis per millorar les condicions laborals de manera que no siguen inferiors als sectorials. És en aquest context on aquestes empreses signen un primer conveni sectorial de serveis auxiliars amb unes condicions salarials mínimes, de manera que queden blindades enfront de la derogació de la reforma laboral, ja que es poden adherir a aquest conveni i continuar aplicant les mateixes condicions laborals precàries.
Un altre avantatge per a aquestes empreses és que el nou conveni pot oferir-les una estabilitat jurídica, ja que, segons assegura Juan, moltes d’aquestes han rebut denúncies per part dels sindicats per aplicar convenis d’empresa fraudulents. Segons explica, “hi ha hagut casos en què entre la representació de les treballadores que signa el conveni es trobava un directiu de l’empresa”, com és el cas d’Hottelia, empresa de serveis hotelers que va ser denunciada i portada a judici en 2019. I afegeix: “També s’han denunciat convenis d’empresa per intentar aplicar-los a tots els centres de treball d’una empresa quan no s’havia negociat amb representants de tots els centres”, com és el cas de les empreses Expertus Multiservicios SA i Sial Servicios Auxiliares SL, en 2016; o al Grupo CTC, en 2020. Aquestes denúncies han acabat als tribunals, els quals han donat la raó a les treballadores decretant l’anul·lació dels convenis. Així doncs, el nou conveni oferirà una seguretat jurídica a aquestes empreses, que no hauran de passar per cap procés de negociació amb els equips de treball per implementar-lo. “És una via per donar seguretat jurídica a l’explotació”, conclou el membre de la COS.
Externalització, temporalitat i precarietat
Fa 24 anys que Amparo Gil treballa com a recepcionista i executant tasques d’administració en el col·legi major Rector Peset a València, una residència d’estudiants pública. “Ací tot està externalitzat, cafeteria, menjador, seguretat, control d’accessos, manteniment… I a cadascú se li aplica un conveni diferent”, explica. Ara, Gil està subcontractada a través de l’empresa multiservei gallega Alago Madrid, però en els darrers anys ha treballat per a cinc empreses diferents, que han anat subrogant el seu contracte. El conveni que se li aplica és el de neteja, el qual estableix per a la seua categoria un salari de 1.044 euros al mes. “Des que estic ací les condicions han anat empitjorant prou, cada vegada es paga menys el preu per hora”, lamenta Gil. Així mateix, denuncia la precarització generalitzada del sector: “Els convenis no es compleixen, sempre t’intenten reduir el salari, hi ha gent a mitja jornada que en realitat fa més hores…”. També assegura que són habituals els errors en les nòmines i, per tant, mes rere mes es veuen obligades a reclamar el plus per nocturnitat, festius, hores extres… “Quan et deuen molts diners no saps si denunciar, perquè et costa més encara el procés judicial”, declara. I afegeix: “Et sents estafat constantment i això et matxaca psicològicament. Lluites, però arriba un moment en què et resignes”, lamenta. “I el pitjor de tot és que el sector públic és el que està potenciant tot açò a través de la subcontractació”, rebla amb rotunditat.
Les treballadores del museu estan subcontractades per l’empresa Magma Cultura, la qual ofereix serveis a diversos museus arreu de l’Estat espanyol. Fins al 2018, s’aplicava un conveni d’empresa, el qual, segon explica Jiménez, “establia salaris d’uns 900 euros al mes en la categoria més baixa”
En aquest sector és comú la contractació de persones amb diversitat funcional, mitjançant “centres especials d’ocupació”, els quals apliquen un conveni específic amb un salari inferior al mínim. En concret, en la categoria d’operari o auxiliar, el sou estipulat és de 800 euros al mes. “En alguns casos són persones que tenen dificultats per a executar determinades tasques o estan en una situació que requereix que puguen faltar més al treball, però a l’empresa li dona igual, els exigeixen el mateix que a qualsevol treballador i a sobre els paguen menys”, denuncia Gil, qui assegura que té companyes que es troben en aquesta situació. Segons considera, “contracten a aquestes persones perquè els ix tirat de preu, els paguen poc i reben un muntó d’ajudes”.
Un testimoni semblant és el de Ricard Jiménez, qui treballa des de fa cinc anys al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Actualment, és el cap de l’equip d’informadors del museu, els quals s’encarreguen de la venda d’entrades, control d’accessos, donar indicacions a les visitants… Les treballadores del museu estan subcontractades per l’empresa Magma Cultura, la qual ofereix serveis a diversos museus arreu de l’Estat espanyol. Fins al 2018, s’aplicava un conveni d’empresa, el qual, segon explica Jiménez, “establia salaris d’uns 900 euros al mes en la categoria més baixa; i des del 2014, els sous estaven congelats”. En l’any 2018, se’ls va canviar al conveni del lleure, la qual cosa va suposar un augment del salari, tot i que per a Jiménez “el sector cultural té prou de pes per a tindre un conveni propi amb millors condicions, i estem batallant per això”. Es tracta d’un sector en què els últims anys ha incrementat encara més la precarització de les treballadores, a través de contractes temporals o fixos discontinus, la qual cosa és “totalment irregular”, denuncia. “Juguen —continua— amb les treballadores per a no contractar a més personal, es dona per fet que la gent pot fer hores extres”. “Això només fa que el treballador estiga descontent, se senta insegur tot el temps i faça malament la seua feina”, conclou Jiménez, qui també considera que l’externalització de serveis per part de l’administració pública és “una font de precarietat”.
