La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units d’Amèrica (EUA) no és gaire bona notícia per a les palestines, encara que Joe Biden tampoc els era molt favorable. Una gran part de l’electorat més sensible amb Palestina va votar per Jill Stein, del Partit Verd. En realitat, un dels greus problemes per Palestina als EUA és la força que té l’AIPAC (American Israel Public Affairs Committee), un poderós grup de pressió que representa els interessos d’Israel. Ja ho van denunciar dos reconeguts experts en relacions internacionals, John Mearsheimer i Stephen Walt, al llibre The Israel Lobby and U.S. Foreign Policy, on expliquen com les relacions internacionals estatunidenques estan segrestades pel lobby israelià a través de l’AIPAC, que mitjançant el finançament de les diferents candidatures, tant republicanes com demòcrates, amb uns fons molt importants, acaben omplint el sistema representatiu de persones que no s’oposen a les polítiques colonials del sionisme a Palestina, sinó que, més aviat al contrari, continuen afavorint l’ajuda militar a Israel.
El més alarmant és que, des de l’octubre del 2023, els diners que els Estats Units traspassa a Israel han augmentat fins als 17.900 milions anuals, més que triplicant la xifra anterior
Així doncs, des de la seva creació, Israel ha rebut més de 251.200 milions de dòlars i és el màxim receptor d’ajuda estatunidenca. Un suport a l’alça des de l’acord de pau de Camp David entre Israel i Egipte l’any 1979, afavorit per l’administració Carter, quan Israel rebia 3 milions de dòlars per any, que les posteriors administracions van anar augmentant fins als 2.700 milions l’any 1999, els 3.000 l’any 2009 i els 3.800 l’any 2019. El més alarmant és que, des de l’octubre del 2023, han augmentat fins als 17.900 milions, més que triplicant la xifra anterior. I és que la relació entre Israel i el lobby militar israelià-estatunidenc també és molt forta. Això permet a Israel provar sobre Gaza, Cisjordània o el Líban les noves armes desenvolupades amb acords entre els dos estats, en una equació sagnant.
A més, a la societat dels EUA hi ha la comunitat jueva més gran del món, la qual majoritàriament donava suport a Israel, però on cada cop hi ha més esquerdes, com ara els milers de creients que s’estan organitzant a través de Jewish Voices for Peace, liderant grans accions per Palestina sobretot a Nova York i Califòrnia. Tot i així, tenen encara més pes els cristians sionistes, al voltant de 25 o 30 milions, que s’han mobilitzat massivament en suport de Trump i bona part dels líders integrats en la seva candidatura.
Durant les eleccions, el suport de Biden a les letals actuacions israelianes a Gaza des del 7 d’octubre i el continu subministrament militar van fer que apareguessin opinions que deien que Trump portaria la pau a Palestina i Ucraïna. Inclús es va crear un grup anomenat Muslims for Trump. Això no obstant, veient el perfil de les persones que ha escollit per al seu equip a la Casa Blanca, més aviat semblaria el contrari.
“No hi ha cap motiu pel qual el miracle del restabliment del temple al mont del Temple no sigui possible”, va dir Pete Hegseth, referint-se a la construcció d’un temple jueu a l’Esplanada de les Mesquites
L’elecció de Pete Hegseth com a secretari de Defensa no és gaire esperançadora: analista de mercats, militar voluntari a l’Iraq i personatge mediàtic conservador, provinent del cristianisme més fonamentalista. En una trobada d’un diari d’extrema dreta a Jerusalem el 2018 va dir: “No hi ha cap motiu pel qual el miracle del restabliment del temple al mont del Temple no sigui possible”, referint-se a la construcció d’un temple de culte jueu a l’Esplanada de les Mesquites.
I també l’elecció de Marco Rubio com a secretari d’Estat, assimilable a ministre d’Exteriors, ens pot fer pensar que el govern Trump probablement serà un dels més prosionistes en la història de les relacions entre Israel i EUA. Rubio va criticar la tebiesa o “neutralitat” de Trump durant la campanya respecte a la situació a Palestina. Va visitar Israel a l’abril, va donar suport a passar un vídeo de propaganda sionista en una activitat al Congrés dels EUA després del 7 d’octubre i, en un vídeo publicat per l’organització pacifista Code Pink, Rubio deia que esperava que Israel “destruís cada element de Hamàs”.
D’aquesta manera, els dos principals càrrecs de política exterior, el Departament de Defensa i el Departament d’Estat, quedarien en mans de dos fervents sionistes cristians. Mals auguris per a les palestines.
I això sense parlar de Trump i la seva anterior legislatura, quan va voler promoure els ara congelats acords d’Abraham, que pretenien normalitzar les relacions entre la major part dels països àrabs amb Israel. I qui va ser l’arquitecte d’aquests acords? Doncs el seu gendre, Jared Kushner, fervent sionista, que ja va dir, com a bon especulador, que la costa de Gaza podria tenir moltes oportunitats en el mercat immobiliari, rapinya i guerra per enriquir encara més els més rics.
