Ahir, 19 de juny de 2019, el Sindicat de Llogateres va convocar una roda de premsa a la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per denunciar la greu situació de l’habitatge que pateix el veïnat de la segona ciutat més poblada de l’àrea metropolitana de Barcelona i de Catalunya i una de les més densament poblades de la Unió Europea.
Amb el suport i la col·laboració de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de l’Hospitalet i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el grup d’habitatge ha denunciat la manca de polítiques municipals per donar alternatives habitacionals a les famílies desnonades.
Segons les activistes del Sindicat de Llogateres, “l’Hospitalet és un exemple clar de com els processos d’especulació, la irrupció dels habitatges d’ús turístic i la bombolla dels lloguers es traslladen des del centre de Barcelona cap als municipis de la perifèria, on els grans propietaris i els fons voltor miren de treure un major rendiment”. Es tracta d’un fet doblement greu en el cas de l’Hospitalet, que per Joan Camós, cofundador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, “ja és una de les més densament poblades del continent”. En la seva intervenció, Camós també ha denunciat “el model de ciutat i les polítiques urbanístiques especulatives” del Consistori dirigit per la socialista Núria Marín des de l’any 2008.
Segons les activistes del Sindicat de Llogateres, “l’Hospitalet és un exemple clar de com els processos d’especulació, la irrupció dels habitatges d’ús turístic i la bombolla dels lloguers es traslladen des del centre de Barcelona cap als municipis de la perifèria”
Per Irene Sabaté, membre del Sindicat de Llogateres, el model basat en l’urbanisme especulatiu ha provocat “l’increment del preu dels lloguers de gairebé el 30% en quatre anys, percentatge molt superior a l’augment de la mitjana dels ingressos de la major part de les famílies de la ciutat”. Com a dada representativa, Sabaté afegeix que “als barris populars com els del districte de Collblanc-Torrassa és força habitual trobar-se amb lloguers de 700 o 800 euros per un pis de 30 metres quadrats”.
Recentment, les pràctiques especulatives s’han traslladat al mercat de lloguer, fet que fa que, segons Sabaté, “per a moltes persones, el lloguer hagi passat de ser un refugi a esdevenir una nova font d’incertesa i patiment” i ha provocat un excepcional augment del nombre de sol·licitants d’habitatge públic, la xifra s’ha més que duplicat entre els anys 2012 i 2018. “El resultat és una crisi residencial aguda que pateixen centenars de famílies, que, després dels desnonaments, no tenen prou eines per fer front a la manca d’alternatives habitacionals i o bé acaben al carrer o bé han de recórrer a rellogar habitacions o a l’ocupació d’immobles buits per assegurar-se un sostre”, ha explicat la portaveu del Sindicat de Llogateres.
Desnonaments amb data oberta
Les activistes dels col·lectius en defensa del dret a un habitatge digne també han denunciat el fenomen dels anomenats “desnonaments invisibles”, que no formen part de les estadístiques però que igualment constitueixen expulsions, causades per un increment abusiu del preu del lloguer o per les no renovacions dels contractes.
Sabaté conclou que “es tracta d’una situació insostenible i amb vulneracions flagrants de la llei, ja que molts dels desnonaments són en obert, una pràctica il·legal habitual des de fa uns mesos a l’Hospitalet i altres ciutats amb la connivència de les administracions”.
A la roda de premsa també han intervingut Alí Mubarak i Rachid Belhaj, membres de dues de les famílies que pateixen la crisi habitacional a l’Hospitalet en primera persona. Belhaj, Najoua i els seus tres fills no han trobat encara cap alternativa habitacional davant el desnonament amb data oberta que van patir el passat 21 de maig. Des d’aleshores, la família viu de manera temporal en un apartament turístic gràcies a l’ajut econòmic dels serveis socials, però el contracte expira el dia 20 de juny i estan “molt angoixats”.
D’altra banda, hi ha el cas de la família d’Alí Mubarak, amb tres menors d’edat, té un desnonament amb data oberta pendent des del 17 de maig i tampoc té cap mena d’alternativa habitacional prevista per quan els facin fora. Malgrat que la propietat de la seva llar és un gran tenidor, no els han fet cap oferta de reallotjament amb lloguer social, tal com preveu la llei 24/2015.
La família d’Alí Mubarak, amb tres menors d’edat, té un desnonament amb data oberta pendent des del 17 de maig i tampoc té cap mena d’alternativa habitacional. tot i que la propietat és un gran tenidor
Les dues famílies han patit o estan patint desallotjaments amb data oberta ordenats pels jutjats de l’Hospitalet, fet que per als grups d’habitatge suposa “una greu vulneració de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil que es va produir el 15 de gener de 2019, que estableix que tots els llançaments han de ser notificats amb data i hora”.
Per tot plegat, el Sindicat de Llogateres ha exigit a l’Ajuntament de l’Hospitalet “una alternativa habitacional per a les famílies desnonades”. Al mateix temps, Dídac Segura, de la PAH de l’Hospitalet de Llobregat, ha reclamat que el consistori apliqui la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Els dos col·lectius han coincidit en exigir al consistori hospitalenc un “compromís en ferm per posar fre a les pràctiques especulatives que expulsen de casa seva les veïnes de l’Hospitalet”.
Tant Sabaté com Segura han finalitzat les seves intervencions assenyalant que “l’administració local de l’Hospitalet no està a l’altura de l’emergència social que pateix una part de la seva població, ni tampoc es compromet amb un canvi de paradigma que previngui situacions futures d’exclusió residencial”.
Tot i l’emergència habitacional i social i les demandes dels grups d’habitatge i altres col·lectius relacionats amb el patrimoni de la ciutat, sembla que la política urbanística de l’equip municipal de Núria Marín, que va ser reelegit el 26 de maig amb majoria absoluta, apunta en direcció contrària: a curt i mitjà termini hi ha previstos diversos projectes de desenvolupament urbà (PDU) als ja massificats barris de Sant Josep i Bellvitge.
L’Ajuntament “pretén reactivar econòmicament la ciutat” amb 24 i 26 blocs de ciment, respectivament, que per a les activistes dels grups d’habitatge contribuiran a condensar encara més la població i, de retruc, apujar el preu del metre quadrat de la ciutat i encarir els lloguers dels habitatges, fins al punt de fer-los inaccessibles a la població més vulnerable, com les famílies d’Alí Mubarak i de Najoua i Rachid Belhaj.
