El tiroteig va produir-se a la rodalia de la sinagoga del barri de Paulus durant la celebració del Iom Kippur, dia més important del calendari jueu que versa sobre el penediment i l’expiació del pecat. L’autor, vestit “com si fos militar”, amb una arma automàtica en mà de fabricació casolana i un casc equipat amb una càmera de vídeo GoPro incrustada, va dirigir-se a la sinagoga. En aquell moment, hi havia entre 70 i 80 persones al temple per la celebració del Iom Kippur.
Al no poder accedir-hi, ja que la porta principal de fusta estava tancada i barrada, l’assaltant antisemita va girar cua i va disparar fredament a una vianant per l’esquena. Assassinada a l’instant. En fugir, va fer explotar una granada de mà al cementiri jueu i va disparar contra el Kiez Döner, un establiment turc de kebabs que en aquell moment tenia comensals i treballadores dins, matant a un home i llençant un artefacte pirotècnic o una variació d’un còctel Molotov a la paret.
Així es pot veure en el vídeo que l’autor retransmetia en directe per a la plataforma de streaming de videojocs Twitch. En ell també es pot veure la seva munició, i en un seient del cotxe de lloguer que conduïa, una bossa d’artefactes explosius casolans per atemptar contra la sinagoga de Halle. Després de mostrar el seu ideari neonazi, l’individu finalitzava la retransmissió d’uns 35 minuts i fugia del lloc dels fets en direcció Leipzig. A 15 kilòmetres a l’est de Halle, a la població de Landsberg, va baixar del vehicle, va disparar a un electricista i va robar un taxi. A través de Twitter, la policia de Halle va informar de la detenció d’una persona a l’accidentar-se a la carretera.
Stephan Balliet, de 27 anys, alemany i veí de la població d’Eisleben, va manifestar la seva ideologia tot just a l’inici de l’enregistrament: “El meu nom és Anon (per Anonymous)” i tot seguit negava l’holocaust i mostrava el seu odi contra el feminisme i les persones refugiades
El detingut és l’autor dels tiroteigs: Stephan Balliet, de 27 anys, alemany i veí de la població d’Eisleben, al land de Saxònia-Anhalt. Balliet va manifestar la seva ideologia tot just a l’inici de l’enregistrament. “El meu nom és Anon (per Anonymous)” i tot seguit negava l’holocaust, mostrava el seu odi contra el feminisme i les persones refugiades i afirmava que “els jueus són l’origen de tots els problemes”. “El feminisme és la causa de la baixa natalitat a l’Oest, que actua com a boc expiatori per a la immigració massiva, i l’arrel de tots aquests problemes és el jueu”, va afirmar Balliet mentre es filmava en un cotxe abans de començar l’atac. El neonazi també mostrava la seva admiració per Alek Minassian, l’autor del tiroteig letal a Toronto motivat per l’anomenat ideari “incel“, una abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibacy (celibat involuntari) que fa referència a una subcultura que consisteix en comunitats virtuals d’homes misògins i heterosexuals.
Balliet va seguir el mateix patró i modus operandi que Patrick Wood Crusius, el tirador supremacista blanc d’El Paso que l’agost passat va assassinar amb una arma semiautomàtica a 22 persones d’origen hispà, i que el neonazi australià que va perpetrar el març de 2019 el tiroteig a les mesquites de la ciutat neozelandesa de Christchurch, Brenton Tarrant, que també va retransmetre els seus crims i va deixar un manifest al fòrum ultra 8chan. El patró va ser copiat també per John T. Earnest, que l’abril d’enguany va assaltar la sinagoga de la població estatunidenca de Poway matant a una persona. Earnest afirmava que el tiroteig de la sinagoga de Pittsburgh, on el 2018 van ser assassinades onze persones, va ser la seva principal inspiració. La retransmissió s’ha convertit en una moda dins l’escena ultradretana, com posen de manifest les darreres matances. Com Crusius i Earnest, Balliet va deixar penjat al fòrum ultra 4chan un manifest ultra on justifica els seus actes.
La matança de Halle arriba mesos després de l’assassinat neonazi del polític conservador Walter Lübcke, que aleshores ja va posar de manifest el perill del terror ultradretà a Alemanya, orquestrat i organitzat clandestinament des de fa anys. El cas més sonat és el de l’NSU, l’escamot neonazi responsable d’una desena d’assassinats comesos arreu d’Alemanya entre el 2000 i el 2007, que també estava enxarxat amb Combat 18. Menys una dona policia de Heilbronn, la resta de víctimes eren persones d’origen estranger que treballaven en petits comerços i van resultar mortes d’un tret al cap disparat a ple dia. Vuit tenien ascendència turca i una, grega. A més dels assassinats, l’NSU va cometre tres atemptats amb bomba, quinze robatoris a bancs i un incendi.
Però n’hi ha més com la trama Nordkreuz, un comando format el 2017 per fins a 30 persones vinculades a l’exèrcit i la policia que pretenia assassinar activistes, periodistes i polítics partidaris de l’acollida de refugiades. Ja disposaven d’armes, bosses per a cadàvers i calç viva per descompondre les seves víctimes. O també el grupuscle neonazi Revolució Chemnitz, que planejava desencadenar una espècia de “guerra civil” a base d’atemptats i culpabilitzant-ne l’esquerra.
