Contradient el refrany, amb l’any nou no hi ha vida nova per a molta gent. Centenars de famílies als Països Catalans afectades pel fons d’inversió estatunidenc Cerberus continuen pendents d’una data de desnonament. Aquesta setmana estan previstos els primers casos de Divarian, la immobiliària controlada en un 80% pel fons i en un 20% pel BBVA des del 2019. Com a principal accionista de Divarian hi figura Promontoria Marina, una de les 59 filials de l’entramat Promontoria Holding de Cerberus que, des de la petita ciutat holandesa de Baarn, controla els actius immobiliaris al continent europeu.
De moment, però els desnonaments previstos s’han suspès a jutjats. Ahir, el de Teresa Jiménez, una mare soltera amb tres menors a càrrec que estava okupant un pis a Sabadell, i avui, el d’un local al número 3 del carrer Riereta del barri del Raval de Barcelona, que s’havia d’executar demà. Seguint un patró comú, el local, després d’una execució hipotecària, va passar a mans d’Unnim -una entitat producte de la fusió de diferents caixes el 2011-, que va acabar adjudicada al BBVA un any després. Mentre el local anava canviant de mans, estava buit i un grup de narcotraficants va començar a utilitzar-lo. David Cuadrado, el jove activista que habita actualment l’espai, denuncia tot el que van patir veïns i veïnes: “por, destrosses i baralles”. El novembre del 2017, davant la passivitat de la propietat, el veïnat organizat va decidir actuar, aprofitant que els narcotraficants no hi eren, i recuperar-lo.
Demà també hi ha previst el desnonament de Jonathan Beardo que viu en un pis de Divarian a Sabadell. Es troba a l’atur, té la custòdia compartida de dos menors d’edat i ingressa només 600 euros, per això reclama un lloguer social
Iñaki Garcia, activista veïnal i membre d’El Lokal recorda que al carrer Riereta, on hi havia dos narcopisos més, “la gent estava indignada, era impossible viure-hi. En ser baixos encara hi havia més moviments, baralles i crits. S’ha pacificat en el millor sentit de la paraula i els veïns i veïnes estan encantats amb els okupes”. Al número 3 hi han viscut diverses persones joves que o bé estaven estudiant o treballant precàriament, i des de fa uns mesos David Cuadrado, vinculat a Acció Raval i a Raval Rebel, és qui hi viu. “Havíem intentat negociar amb la propietat, però l’única resposta va ser una negativa rotunda a qualsevol lloguer social”, recorda. Finalment, però, i després de presentar a jutjats un informe que acredita que Cuadrado no té prou capacitat adquisitiva per accedir a un habitatge a preu de mercat, el desnonament s’ha suspès i la propietat ha manifestat la voluntat de negociar un lloguer social.
A més del cas de Riereta, per demà també hi ha previst el desnonament de Jonathan Beardo que viu en un pis de Divarian a Sabadell. Es troba a l’atur, té la custòdia compartida de dos menors d’edat i ingressa només 600 euros, per això reclama un lloguer social a Divarian que, a través d’Haya Real Estate, només li ha ofert diners per abandonar el pis. Tot i comptar amb un informe de serveis socials, no està cobert per la llei 17/2019 perquè feia menys de sis mesos -el període de retroactivitat- que estava okupant quan va entrar en vigor. Des de la PAHC Sabadell, Rosa Bernaus lamenta que encara que Divarian està aturant els desnonaments, no ofereix lloguer social: “Creiem que estan venent els actius a altres filials que no tenen més de deu habitatges per deixar de ser grans propietaris i així burlar el decret llei”.
Precisament, la norma està pendent d’un recurs que el PP va presentar al Tribunal Constitucional (TC) i avui el Grup promotor de la llei 24/2015 ha fet una roda de premsa davant el Parlament de Catalunya per defensar-la i exigir al PSOE que la blindi amb un acord bilateral Estat-Generalitat. La consideren “clau per aturar desnonaments, garantir l’habitatge a milers de famílies vulnerables i obligar els grans propietaris a oferir lloguer social” i calculen que almenys “3.289 persones poden perdre les seves llars en pocs mesos si el Tribunal Constitucional el tomba”. La portaveu de la campanya Guerra a Cerberus, Clàudia Ruscalleda, ha demanat voluntat política i que la Generalitat de Catalunya desobeeixi el TC si és necessari.
