Catalunya, el País Valencià i les Illes han endurit les restriccions de mobilitat a conseqüència de l’empitjorament de les dades epidemiològiques i l’increment de pacients per coronavirus en hospitals i UCI. Al País Valencià s’han suspès les sessions quirúrgiques i les proves diagnòstiques. A Catalunya, la consellera de Salut, Alba Vergés, afirmava que “ara més que mai cal reduir les interaccions socials” mentre es restringia la mobilitat i es tancaven comerços no essencials els caps de setmana. El Govern Balear ha imposat el tancament de bars i les reunions només dins la bombolla familiar des del dimecres.
És per això que els sindicats estudiantils troben contradictori que mentre que es crida a reduir la mobilitat per fer front al virus, s’hagin de desplaçar als centres educatius per fer els exàmens. Demanen coherència a les universitats i als governs autonòmics, ja que en el cas d’estudiants de Catalunya no hi han anat des de novembre. A través de les xarxes socials han denunciat el fred de fer els exàmens amb les finestres obertes, la possibilitat de contagi al transport públic o bé el fet de conviure amb persones de risc. Les universitats tampoc han habilitat alternatives en cas de viure a altres comunitats autònomes.
Els sindicats estudiantils troben contradictori que mentre que es crida a reduir la mobilitat per fer front al virus, s’hagin de desplaçar als centres educatius per fer els exàmens
Anna Clua, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), considera que “les universitats han primat fer els exàmens presencials per evitar que l’alumnat copiï en comptes de primar la qualitat docent”. Durant els exàmens del segon semestre del curs 2019-2020, es va detectar que molts estudiants copiaven i, fins i tot, s’havien suplantat identitats, segons s’ha pogut extreure de correus interns enviats pel professorat. Els exàmens presencials, doncs, s’han adoptat per impedir que l’alumnat pugui mirar els apunts i per una millor avaluació de les competències de cada assignatura; un motiu que, segons Clua, ha desviat l’atenció del vertader problema de les universitats: l’infrafinançament, que també han denunciat els rectorats.
L’estudiantat s’organitza per fer els exàmens en línia
Han estat diverses les iniciatives de la comunitat estudiantil per mostrar el rebuig cap a aquesta decisió. Avaluació Virtual va iniciar una recollida de firmes a través de Change.org. Fem-la Pública de la UB ha impulsat un manifest unitari sota l’etiqueta #ExàmensSegurs, en el qual demanen que “s’apliqui el mateix criteri a l’avaluació que a la docència” i que es realitzin tests massius als assistents. A la Universitat de Girona, el SEPC va organitzar una “seguda” davant del rectorat el passat 11 de gener per exigir “una educació segura i de qualitat”.
Delegats i delegades de la UAB van crear el 8 de gener el compte @PerQueUAB a les xarxes socials. Arran de les paraules de la consellera de Salut, “vam decidir fer una enquesta a tots els grups i, per majoria absoluta, es demanava fer els exàmens en línia”, expliquen. Després de redactar una carta al deganat en nom de l’Òrgan Coordinador de l’Alumnat de la Facultat, que no va obtenir resposta, van decidir iniciar el compte. Tanmateix, estudiants de la UB, la UAB i la UPC han decidit fer pinya i crear el compte @UniversitatsBcnEnLluita a Instagram “per tenir un lloc comú on exposar les reivindicacions i queixes de l’alumnat de la universitat pública”. El dissabte 16 de gener van concentrar-se a la plaça Sant Jaume de Barcelona en signe de protesta.
Els sindicats se senten ignorats
Els centres educatius reiteren que s’han elaborat plans de contingència específics per dur a terme els exàmens amb totes les mesures de seguretat. En totes les universitats és obligatori dur la mascareta, desinfectar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, mantenir les finestres obertes per garantir la ventilació dels espais i entrar per torns a les aules. Els exàmens, a més, hauran de passar una quarantena abans no el pugui començar a corregir el professorat.
En totes les universitats és obligatori dur la mascareta, desinfectar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, mantenir les finestres obertes per garantir la ventilació dels espais i entrar per torns a les aules
El moviment estudiantil considera que si la presencialitat és segura per fer exàmens, també ho és per fer docència. De manera conjunta, van enviar un comunicat als rectorats que no va obtenir resposta. Dana Sánchez, portaveu de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), creu que existeix una desigualtat en la relació entre institucions universitàries i els seus òrgans de representació. Segons el sindicat, això impossibilita que la seva veu sigui escoltada en igualtat de condicions i senten ignorades les seves propostes.
Sindicats i estudiantat van enviar nombrosos correus al professorat durant les primeres setmanes de gener, als quals la resposta era sempre la mateixa: els exàmens del primer semestre serien presencials, tal com es va programar des de principi de curs i, per tant, no era una decisió que els correspongués. El cas és que, encara que es vulguin mantenir els exàmens presencials, sí que se n’han fet en línia en algunes facultats. La Universitat de Lleida o la Universitat de Barcelona, per exemple, combinen avaluacions virtuals i presencials.
Sánchez explica que això “perjudica l’alumnat perquè crea incertesa i descoordinació”. Segons el sindicat, que té representació a diverses universitats dels Països Catalans, es passen la pilota els uns als altres perquè “els professors diuen que recau en el deganat, el deganat ens diu que recau en els professors o el rectorat, i el rectorat diu que depèn del Departament de Salut”. Per això, consideren que hi hauria d’haver una millor coordinació perquè la decisió no depengui dels i les docents.
La manca de recursos, darrere les aglomeracions
En tot cas, la primera setmana d’exàmens, per a la majoria de l’alumnat universitari, ha concorregut sense gaires incidències. Els casos en què hi ha hagut manca de mesures, com els que es van veure entre el 4 i 8 de gener a la Universitat Politècnica de València, la Universitat Politècnica de Catalunya o la Universitat de Barcelona, no són generalitzats. Segons Anna Clua, del SEPC, “totes les imatges d’aglomeracions no es veurien si les universitats públiques tinguessin recursos i espais suficients i una correcta planificació”.
Un exemple és el de la Universitat de les Illes Balears. Els estudiants, a través de les xarxes, consideren que, tot i elaborar unes instruccions per dur a terme les proves, ha fallat l’organització i la coordinació. La UIB ha convocat massa persones alhora, fet que ha provocat que els passadissos estiguessin plens encara que es volguessin mantenir les distàncies, hi hagués ventilació i es portés la mascareta.
Tanmateix, és important remarcar que els exàmens presencials ajuden els estudiants amb menys recursos tecnològics. D’aquí ve la insistència dels sindicats de recuperar les classes presencials. El SEPC ha elaborat un decàleg “per una presencialitat segura”, difós a través dels seus canals oficials. A més de les mesures higièniques necessàries, també incideixen en la bretxa digital, en mantenir les biblioteques obertes o l’augment de la freqüència del transport públic.
Mesures diverses als Països Catalans durant el curs
Les universitats públiques de Catalunya van elaborar, cada una d’elles, plans acadèmics que barrejaven la modalitat presencial i virtual. Però la Resolució SLT/2700/2020 del 29 d’octubre de la Generalitat de Catalunya va obligar tota la docència a “ser virtual i només es mantindran com a excepció les practiques i les avaluacions”. Tot i així, algunes facultats també van suspendre les pràctiques que eren importants per al grau setmanes més tard per l’augment de casos. És a dir, molts estudiants catalans no han trepitjat la universitat des del novembre.
Per la seva banda, la Consellaria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital del Govern de la Comunitat Valenciana, va acordar amb les universitats públiques un primer quadrimestre de model mixt. És a dir, des d’inici de curs es farien les classes teòriques de manera virtual i les pràctiques presencials.
El SEPC de València incidia en un comunitat a les xarxes socials en l’infrafinançament de les universitats públiques valencianes. Asseguren que això ha fet que tingueren dificultats per gestionar el curs i aconseguir una presencialitat segura, tal i com aposten des del sindicat. Val a dir que les universitats valencianes no han modificat el model mixt en tot el semestre i tan sols un brot a l’octubre a la Universitat Politècnica de València va fer suspendre les classes presencials.
Tanmateix, la Universitat de les Illes Balears ha pogut mantenir classes presencials tant teòriques com pràctiques, tot i que també s’han fet classes en línia quan l’aforament no permetia mantenir la distància física. A més, no hi ha hagut cap brot en tot el primer semestre i s’han habilitat codis QR per registrar el lloc on s’asseien cada estudiant en cas de donar positiu per coronavirus.
