La Marina Alta és una de les comarques del País Valencià que més flux de turistes rep, juntament amb la seua comarca veïna, la Marina Baixa. La febre de la rajola ha intentat definir aquest territori. El veïnat denuncia que se li ha impedit arrelar-s’hi, mitjançant l’extracció silenciosa del terreny, la cultura i la capacitat de ser poble. S’ha especulat amb el territori i s’ha fet negoci amb el turisme mentre a poc a poc es deteriorava el paisatge. Benissa és un d’aquests municipis de la Marina Alta que ha patit aquest espoli de manera històrica i que ara crida fort contra una nova amenaça. Una vegada més, tal com ja va ocórrer anys enrere amb un projecte urbanístic a la zona dels Lleus, el veïnat demana la paralització d’un altre macroprojecte urbanístic. En aquesta ocasió es tracta de la construcció d’un hotel, nou habitatges de luxe i noranta places d’aparcament en l’última zona verge del litoral del municipi, la cala de la Llobella. El 19 de novembre, Benissa va prendre els carrers per mostrar el seu rebuig al projecte, que per ara l’Ajuntament ha paralitzat temporalment.
A finals del passat mes d’octubre, la publicació d’una notícia a la premsa local va fer saltar les alarmes entre el veïnat de Benissa. S’exposava l’acord inicial entre l’Ajuntament, uns nobles anglesos propietaris dels terrenys on es vol construir i la promotora Benissa Natura SL, per tal d’aprovar l’edificació. La notícia no només va sorprendre el veïnat, també el partit de l’oposició, Reiniciem Benissa, que denuncia que el projecte s’ha intentat dur a terme de manera “silenciosa”, sense presentar la proposta als diferents òrgans consultius. “La nul·la activitat dels consells consultius i el bloqueig sistemàtic al correcte funcionament dels espais democratitzadors, com ara les comissions, han facilitat el desenvolupament silenciós del principi d’acord entre les parts interessades”, assenyala Belen Ivars, del partit municipalista Reiniciem Benissa. I afegeix: “Estem davant d’un bloqueig sistèmic dels mecanismes democràtics per part del Partit Popular amb el fi últim de bloquejar les propostes ecologistes. Tot aquest procés és una autèntica vergonya democràtica”.
El projecte, anomenat Patmore, ocuparia 45.000 metres quadrats d’un terreny on, en l’actualitat, hi ha un refugi de la flora i la fauna endèmiques
El terreny que es planteja edificar està situat a la costa del municipi —amb només 4 quilòmetres d’extensió—, en un dels penya-segats que dona accés i acull la cala de la Llobella. El projecte, anomenat Patmore, ocuparia 45.000 metres quadrats d’un terreny on, en l’actualitat, hi ha un refugi de la flora i la fauna endèmiques. Els promotors plantegen dotar l’hotel i les residències de diferents infraestructures per a garantir el confort dels clients d’alt nivell adquisitiu que s’hi allotjaran i, a més a més, l’arquitecte de la urbanització turística, Rafael de la Hoz, planteja integrar els edificis amb la natura i el paisatge. Segons es va acordar, el consistori rebria 16.000 metres quadrats de la parcel·la en qüestió amb l’objectiu de donar continuïtat a la “via ecològica”, és a dir, un passeig que recorre el litoral del municipi i que s’ha convertit en un dels principals reclams turístics del poble.
Per a dur a terme el projecte, és necessari modificar el Pla General Urbanístic (PGU), vigent des de l’any 1982, ja que el PGU de 2003 va ser revocat pels tribunals. Tot i l’arcord entre Benissa Natura SL i l’Ajuntament, aquesta modificació, però, no serà tan senzilla d’executar. Els partits de l’oposició ja han presentat les al·legacions i la ciutadania s’ha organitzat per aturar un projecte que, segons denuncien, està “empestat del mateix clientelisme que hi havia a les dècades dels noranta i del dos mil”. Fan referència a la relació, àmpliament coneguda, entre Juan Antonio Iniesta Ribelles, principal accionista de l’empresa promotora; i el Partit Popular de Benissa. Alhora, Reiniciem Benissa qüestiona les pràctiques empresarials dels membres de Benissa Natura SL, que han format part de diverses mercantils relacionades amb el sector de la construcció i el turisme que en el seu dia es van declarar en fallida i no van assumir els costos de les edificacions, “deixant famílies benisseres en situació de desemparament”.
Riscos per a la fauna i la flora
L’Institut per a la Recerca Oceanogràfica de Xàbia (IROX) i Ecologistes en Acció de la Marina Alta han alertat en diverses ocasions dels riscos que suposa l’edificació de terrenys com ara els penya-segats o zones escarpades. Per la seua part, Reiniciem Benissa i el veïnat organitzat han posat de manifest els riscos mediambientals que suposaria la construcció plantejada per a la flora i la fauna endèmiques. Denuncien que el projecte comportaria una massificació de la zona, per l’augment del flux de turistes, que unit al canvi de direcció de la via ecològica, posarien en major risc la flora i la fauna. Aquest perill fa posar en evidència la manca d’una finalitat ecologista i de sostenibilitat del medi ambient mitjançant el passeig. Per al veïnat, ha sigut un reclam turístic per explotar, més si cal, els pocs quilòmetres de costa dels quals en algun moment varen gaudir els veïns i les veïnes de Benissa.
També s’ha alertat del risc de privatitzar la cala de la Llobella. Per tal d’accedir als edificis, es planteja crear un camí públic d’entrada a la cala que vorejaria el complex, per tal d’acollir més de 200 persones, segons dades de Reiniciem Benissa. La formació alerta que aquesta quantitat de turistes suposaria la saturació d’una cala de difícil accés i on, igual que en altres espais similars, existeix un risc de despreniments de roques.
Malgrat les amenaces que suposa el Patmore per al litoral de Benissa, la costa continua sense cap normativa de protecció, ja que no forma part dels terrenys que protegeix el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) i té un pla urbanístic desactualitzat
Malgrat les amenaces que suposa el Patmore per al litoral de Benissa, la costa continua sense cap normativa de protecció, ja que no forma part dels terrenys que protegeix el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) i té un PGU desactualitzat. Aquest, a més, classifica la major part del terme municipal com a urbanitzable, tot i els acords recents i l’aposta política dels últims anys per tal de posar fre a la destrucció de la costa.
El debat i el rebuig a la construcció s’ha estès durant setmanes a través de les xarxes socials i al carrer. El passat mes de novembre, més de 300 persones es van manifestar en una marxa que el veïnat organitzat ha considerat “històrica”. Una mostra de l’èxit de la convocatòria es va produir tres dies després de la manifestació, el 22 de novembre, quan Arturo Poquet (PP), regidor d’Urbanisme i Medi Ambient i alcalde del municipi; i Isidoro Mollà (Ciutadans de Benissa), edil de Planificació Urbana, van convocar una roda de premsa on va quedar demostrat que la pressió veïnal estava aconseguint frenar el projecte. Finalment, el 25 de novembre, es va proposar suspendre la llicència d’obres de manera cautelar durant un any.
El 2023 esdevé tot un repte per als diferents partits polítics i associacions que de nou han aconseguit posar damunt la taula el debat de l’ordenació urbana i la gestió del territori. Amb una actualització en procés del PGU i amb la suspensió temporal del Patmore, el veïnat de Benissa confia que l’administració local acabe soterrant el projecte. Amb tot, no abaixa la guàrdia i assegura que continuarà organitzat per tal de protegir el seu territori.
