Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El veïnat de les Corts s’organitza per fer front a “l’elitització” del barri

A diferència del limítrof Pedralbes, al barri barceloní de les Corts la renda familiar ha patit una davallada els últims anys mentre que el preu de l’habitatge ha pujat. El Grup d’Habitatge de les Corts denuncia que immobiliàries com Stoneweg Living o Uniq Residential promouen pisos de luxe que encareixen el conjunt i forcen les veïnes a marxar

/ Ricard Novella

El barri de les Corts de Barcelona forma part d’un districte diferent de la resta pel que fa a la distribució territorial de la renda familiar per càpita. El veí Pedralbes condiciona de forma exagerada el nivell d’ingressos del districte i acaba reflectint una realitat esbiaixada. Mentre les Corts i la Maternitat-Sant Ramon presenten una renda familiar de 120 i 114,2 punts respectivament –un valor mitjà respecte els barris adjacents–, Pedralbes dispara la mitjana amb 248,8 punts, que el converteixen en el segon barri amb la renda familiar més alta de Barcelona.

Mentre aquest valor al barri de Pedralbes tendeix a pujar, les veïnes de les Corts i de la Maternitat-Sant Ramon han vist com els seus ingressos patien una davallada important en els últims deu anys, concretament d’11,7 punts en el cas de les Corts i 15,6 a la Maternitat-Sant Ramon. Les dades contrasten amb una pujada de preus del lloguer i de compra, que se situen entre els més alts de la ciutat.

Stoneweg Living, una de les immobiliàries que assenyala el Grup d’Habitatge de les Corts, es dedica a projectes d’obra nova a Barcelona i oferta lofts de dues habitacions que oscil·len entre 530.000 i 1,6 milions d’euros; uns preus per sobre la mitjana del barri

Empreses inversores i fons d’inversió compren, venen i lloguen edificis sencers, també a les Corts. Encara que el preu mitjà del lloguer va baixar un 4,12% a la ciutat de Barcelona el quart trimestre de 2020, segons la Generalitat de Catalunya, la inversió continua garantint un ampli marge de benefici. La Llave de Oro, Haya Real Estate, Engel & Volkers, Stoneweg Living, aProperties, Housfy, Lucas Fox, West Side, Alting i Uniq Residential són algunes de les empreses amb presència al districte.

Stoneweg Living és una de les immobiliàries que assenyala el Grup d’Habitatge de les Corts a través de la campanya “Som les arrels que us esquerdaran”. L’empresa es dedica a projectes d’obra nova a Barcelona i oferta lofts de dues habitacions que oscil·len entre els 530.000 euros i 1,6 milions d’euros, uns preus per sobre la mitjana de les Corts –al voltant de 656.000 euros l’any 2018. Una altra immobiliària destacada Uniq Residential, que promou pisos de luxe a una de les artèries del barri, el carrer Numància, concretament al número 55. Sota el lema “Les circumstàncies personals canvien. L’habitatge s’adapta”, l’oferta fluctua entre els 6.877 euros i els 6.909 euros per metre quadrat, també per sobre molt per sobre de la mitjana de Barcelona, que és de 4.478 euros. Al final del mateix carrer, concretament al número 163, hi ha un edifici de la coneguda promotora i constructora La Llave de Oro, que promociona habitatge de nova construcció amb un preu de compra que oscil·la entre els 621.000 i els 938.000 euros.

El veïnat de les Corts s’organitza per fer front a "l’elitització" del barri

 

“La construcció d’un pis d’aquestes característiques influencia en la mitjana de preus del barri i transforma la seva fisonomia. Si un petit propietari mira, veurà que els preus a les Corts estan al voltant dels 600.000 euros i apujarà el seu pis d’acord amb el preu del mercat”, lamenta Thaïs Cloquell, veïna i militant del Grup d’Habitatge de les Corts. “Com a veïna, o pagues o marxes a un altre barri… o fora de Barcelona”, conclou. La problemàtica de l’habitatge a les Corts afecta especialment les veïnes més joves, que no poden emancipar-se, i les dones, sostenidores de la llar, que decideixin –forçadament– abandonar el barri on han fet vida per poder tenir un sostre.

Dolors Casals té 54 anys, va néixer a les Corts poc després que els seus pares lloguessin un pis l’any 1959 i ara viu sola. En plena pandèmia se li va acabar la subrogació del contracte, que podia renovar només si accedia a pagar 350 euros més de lloguer al mes. Malgrat que va parlar amb la immobiliària, Finques Grassiot, sobre la impossibilitat d’assumir la pujada, li van enviar una carta en què se li comunicava que havia de marxar de casa en un període de quinze dies.

Dolors Casals té 54 anys, va néixer a les Corts poc després que els seus pares lloguessin un pis l’any 1959 i ara viu sola. En plena pandèmia se li va acabar la subrogació del contracte, que podia renovar només si accedia a pagar 350 euros més de lloguer al mes

Actualment, Casals, s’enfronta a dues demandes interposades per la immobiliària, per impagaments i per oposar resistència a marxar. A més a més, en aquesta última hi ha una citació a judici en què la immobiliària demana expressament al jutge del cas que efectuï una ordre de desnonament i determini la data del llançament. “Cada cop que piquen al timbre, tremolo. És una angoixa constant perquè no sé què em passarà”, reconeix.

Una altra veïna que ha arribat recentment al Grup d’Habitatge és Victoria Betsa, que s’ha vist afectada per la finalització d’un contracte amb Inversiones Tapiró 49, una societat d’Inmogut SL. El desnonament estava previst pel passat 14 de maig, però les activistes pel dret a l’habitatge el van aturar. La jutgessa havia dictat l’ordre de desnonament encara que Betsa comptés amb un informe de vulnerabilitat i una carta de l’escola del seu fill en què es demana que esperin que acabi l’any escolar. Actualment, espera rebre la data del segon llançament i, juntament amb una companya que també es troba en la mateixa situació, busca activament un habitatge de lloguer, però no pot assumir els preus de les Corts ni tampoc té un calaix per afrontar una fiança.

També hi ha molt jovent per a qui és impossible marxar de casa i emancipar-se. Dues joves del barri i militants de l’assemblea, Violeta i Carla, lamenten que “la realitat de l’assemblea i del jovent de la zona és que no podem assumir els preus del lloguer, per la qual cosa moltes acabem marxant als barris de la vora per poder seguir fent vida aquí”.

El veïnat de les Corts s’organitza per fer front a "l’elitització" del barri

 

En sintonia amb la configuració del moviment per l’habitatge de la resta de la ciutat, fa poc més d’un any es va crear el Grup d’Habitatge de les Corts, una assemblea que creix dia rere dia. Per denunciar “el procés d’elitització i gentrificació” dels últims anys com a conseqüència “de l’arribada al barri de diferents especuladors”, ha llançat la campanya “Som les arrels que us esquerdaran”, que tracta de fer pedagogia amb les veïnes i, sobretot, assenyalar els que consideren “culpables” de la situació.

La jutgessa va dictar l’ordre de desnonament malgrat que Victoria Betsa compta amb un informe de vulnerabilitat i una carta de l’escola del seu fill en què es demana que esperin que acabi l’any escolar

En el marc de la campanya, el col·lectiu ha realitzat diverses pintades i encartellades a La Llave de Oro, Engel & Volkers i Uniq Residential, així com a la seu de Districte i a serveis socials per denunciar “la manca d’atenció” que pateixen les veïnes del barri.

Les dades recollides a l’Informe de la situació dels Serveis Socials al Districte de les Corts reflecteixen la pressió assistencial: des de l’1 de gener d’enguany, serveis socials del barri de les Corts i la Maternitat han atès 1.879 persones. Tot i que recentment el director de Serveis Socials de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, Xavier Molina, va assegurar en un ple de Districte que “els desnonaments són una de les grans problemàtiques actualment”, hi ha una xarxa assistencial a la qual li manquen els recursos per atendre la realitat social del barri. Addicionalment, Dolors i Victòria no han obtingut cap solució, tot el contrari, les denúncies els han animat “a llençar la tovallola i deixar-ho passar”, comenta Dolors.

En una roda de premsa celebrada el 22 de maig, el col·lectiu va assenyalar un bloc de pisos de les empreses Monsax SL i Deal State per reclamar l’expropiació de l’edifici per “destinar-lo als usos socials que el barri requereix”, a més a més d’incidir en un seguit de mesures urgents, com la creació immediata d’una taula d’habitatge, amb representants de les institucions, del servei d’habitatge, de Serveis Socials, del Grup d’Habitatge i de les entitats que treballen per garantir el dret a l’habitatge. Violeta insisteix que en la necessitat d'”alternatives residencials dignes al barri”. Fins ara, afegeix, “quan se’ns han ofert, ens hem trobat que no eren ni dignes ni al barri”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU