Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El volum de proves per coronavirus esdevé clau en les poques morts a Alemanya

Alemanya és l‘estat amb la proporció més baixa entre el nombre de persones mortes per la COVID-19 i el nombre de persones infectades. El govern federal i els dels diversos estats han acordat un pla d'emergència que preveu equipar una sèrie d’instal·lacions, com ara centres de rehabilitació, clíniques privades, hotels de propietat pública i alguns grans estadis, amb llocs de cures intensives per acollir i tractar els pacients amb coronavirus

Una dona camina per un carrer de Berlín durant la crisi del coronavirus / Ivan Petrarulo

Achtung! Spoiler!“. Els carrers d’Hamburg estan empaperats amb cartells. Narcos, Stranger Things, Love is Blind. Els pòsters de les tres sèries, acompanyats d’una frase que en revela el final. El missatge és brillant: “Si surts de casa, t’endús un espòiler”. I Netflix no hi té res a veure. És el treball de dos estudiants. Perquè la invitació a no sortir al carrer també hi és. És espantosa. Per tot arreu: “Bleib zu hause” (‘Queda’t a casa‘). Si tens una casa. Si no ets una de les aproximadament 48.000 persones sense llar que lluiten contra el fred. La xarxa antagonista Besetzen de Berlín està fent una campanya per les xarxes socials a okupar els apartaments buits gestionats per Airbnb, apartaments a assignar entre aquelles persones sense sostre. Durant la crisi, s’anuncien altres okupacions. De moment, no hi ha intents o amenaces de desnonaments per part de la policia.

“Bleib zu hause”. Queda’t a casa. Però amb una diferència substancial amb la resta de països: no hi ha multes, no hi ha formularis per emplenar o justificants per mostrar, no hi ha cap comunitat confinada. Almenys, encara no. El 20 d’abril se sabrà. En aquella data, el govern mirarà les dades i decidirà si cal canviar les mesures i de quina manera. Fins llavors, cadascú decideix com limitar els seus moviments.


Merkel, també en quarantena

Però si fora d’Alemanya la crisi del coronavirus és l’infern, dins tampoc és el paradís. El nombre d’infeccions es duplica cada tres dies. Més de 100.000 casos confirmats i “només” 1.500 persones mortes, comparades amb les 13.500 mortes a l’Estat espanyol, on s’han confirmat 135.000 casos. A Alemanya, també Angela Merkel està en quarantena, i la sensació que el més dur encara està per arribar s’ha convertit en una certesa. Però el pànic continua estant entre les grans excloses.

El 27 de gener, data en què es va detectar el primer cas de coronavirus al país, la màquina organitzativa alemanya ja funcionava des de feia un mes i mig

Alemanya té un pla d’emergència en cas de pandèmia disponible en línia des del 2005. Es tracta d’un pla d’evacuació i exercicis relacionats que pretén evitar situacions de pànic. Així, encara que els carrers estiguin més buits, no hi ha exèrcits, ni sancions ni cap policia que revisi la bossa de la compra. Fins i tot es fomenta l’activitat física a l’aire lliure, tot i que amb la deguda precaució. A més: la relació entre les persones infectades i les mortes és de les més baixes d’Europa. Per intentar entendre com és possible, s’ha de fer un pas enrere. El 27 de gener, data en què es va detectar el primer cas de coronavirus al país, la màquina organitzativa alemanya ja funcionava des de feia un mes i mig, dirigida per l’Institut Robert Koch (RKI), l’agència federal de control i prevenció de malalties infeccioses. La introducció de mesures de contenció ha estat progressiva.


La reacció de l’Estat i les mesures preventives

A principis de març, es van cancel·lar tots els esdeveniments amb més d’un miler de persones. El 17 de març, es van tancar les escoles i les botigues que no venen productes bàsics, i els bars i restaurants van haver d’adoptar mesures de seguretat i un nou horari de tancament: les set del vespre. L’RKI i el ministre de Salut Jens Spahn van començar un treball conjunt per identificar les mesures necessàries per frenar les infeccions i comunicar-les a la ciutadania amb una roda de premsa setmanal cada dilluns al matí. Mentrestant, les primeres ajudes no reemborsables ja s’han pagat a autònoms i petites empreses. Els autònoms poden rebre immediatament 5.000 euros. Les petites empreses amb menys de cinc empleats, 9.000 euros, i les que tenen més de cinc empleats i, en particular, bars i restaurants, han rebut 15.000 euros. Es tracta d’una maniobra econòmica sense precedents. El 27 de març, es van llançar dues mesures addicionals per enfortir el sector sanitari i reduir la burocràcia per augmentar els llits de l’UCI: dels 28.000 actuals als 33.600.

L’home del moment és Christian Drosten, el màxim viròleg de l’hospital Charité de Berlín. Al desembre, Drosten va liderar l’equip de recerca que va desenvolupar la prova per a la detecció de la COVID-19 que, un mes després, es va utilitzar a tot el món. Els seus podcasts són molt populars. “En la primera fase –diu– la paraula d’ordre era contenció. L’objectiu era identificar i circumscriure els anomenats brots per tal de rastrejar la cadena de contagi com més de pressa millor. Per aquest motiu, la quantitat de proves ha estat decisiva i continua sent així. S’han activat nous laboratoris d’anàlisi a cada estat federal, que s’han afegit als existents”.

“L’estratègia és aconseguir més de mig milió de proves a la setmana, fer-ne el màxim possible perquè, de moment, tenim els recursos”, diu el viròleg Christian Drosten

Es va emmagatzemar material sanitari amb una difusió generalitzada de proves. També es van fer proves a part de la població que no entra en el grup de les anomenades persones de risc. I és per això que l’edat mitjana de les infectades a Alemanya és menor. D’aquí la hipòtesi que hi ha una diferència menor entre infectades confirmades i afectades que encara no es coneixen. El mateix Drosten va revelar: “L’estratègia és aconseguir més de mig milió de proves a la setmana, fer-ne el màxim possible perquè, de moment, tenim els recursos”. Fer anàlisis a fons és un pensament dominant: “En una pandèmia, s’han d’aïllar els individus en situació de risc, no els sans”,  repetia el viròleg.


Guanyar temps

“Zeit gewinnen”, que vol dir ‘guanyar temps’. En aquest context agafa el sentit d’anticipar-se al virus. Segons el doctor Drosten, anticipar-se al principi també ha tingut un paper decisiu en la reducció de la taxa de mortalitat. Però també hi ha qui ho analitza des d’un punt de vista sociològic i no només mèdic. Entre les variables, sorgeix el factor solitud. Les relacions entre joves i grans són més escasses a Alemanya que en molts altres països europeus. Una persona d’entre 20 i 40 anys que encara viu a casa dels seus pares és una anomalia. Les generacions són més llunyanes. No es pot excloure que això hagi limitat el contagi i, per tant, hagi reduït la mortalitat.

Almenys fins ara, ningú ha pensat llevar les criatures aquesta primavera |Ivan Petrarulo

 

El 3 d’abril, l’alcalde de Berlín, Michael Müller, va anunciar que es podrien aplicar sancions de 20 a 500 euros per comportaments “especialment arriscats”, com ara grans reunions en llocs públics. Però, per la resta, es va decidir deixar-ho tot al sentit de responsabilitat de cada individu. Des de diversos canals, també, es donen indicacions de comportament, sobretot per a les famílies, a les quals fins i tot es va aconsellar d’anar amb les filles a l’aire lliure –amb la deguda precaució. Per descomptat, el 20 d’abril hi poden haver canvis, però almenys fins ara, ningú ha pensat llevar les criatures aquesta primavera.