Els acomiadaments amb més de tres xifres s’han convertit en un titular recorrent a les pàgines de la premsa especialitzada en economia, durant la segona onada pandèmica. Si el 2020, amb el sotrac a l’activitat productiva que va suposar el confinament quasi total, va ser l’any dels expedients temporals d’ocupació (ERTO) durant els primers mesos 2021, els ERO, que suposen la destrucció definitiva de llocs de treball, han anat prenent força en els plans de negoci de les grans concentracions empresarials. Grups comercials com la cadena de roba H&M (amb un pla per acomiadar un miler de treballadores), o l’hotelera NH, que plantejava 389 baixes, finalment reduïdes a 187, pactades amb els sindicats, en són exemples.
La cadena de grans magatzems El Corte Inglés va anunciar a principis d’abril un expedient per retallar 3.292 llocs de treball, segons el comunicat de la companyia; com gairebé sempre en aquesta mena d’anuncis, la direcció assegura que s’assolirà la xifra d’acomiadaments a base de baixes voluntàries, recol·locacions i prejubilacions. Justament, la llei que prepara el govern, actualment en tràmit al Congrés, que pretén allargar l’edat de jubilació i reforçar les condicions per executar prejubilacions és, segons diverses analistes, un dels motius que ha incentivat les grans companyies a donar-se pressa per presentar expedients de regulació laboral massius, abans que la norma entri en vigor, més que no pas la conjuntura econòmica.
Segons la informació financera presentada per les societats, a finals de l’any 2020, les societats presents a l’Ibex 35 comptaven amb 117.000 empleades menys que un any abans
També les grans companyies que dominen els parquets borsaris de l’Estat espanyol, les del selectiu índex Ibex 35, s’han apuntat a la febre dels ERO, amb l’argument del descens de l’activitat a causa de l’impacte pandèmic. La gran banca, per damunt de qualsevol altre sector, encapçala els rànquings de destrucció de llocs de treball durant el darrer any si li sumem la perspectiva de l’actual. En una activitat que, entre els anys 2010 i 2019 ja va perdre 73.000 llocs de feina (a causa de la crisi financera i l’absorció de les antigues caixes d’estalvi per part de grans corporacions financeres) ara, els diversos ERO presentats pels dominadors del sector a l’Estat, n’amenacen 18.000 més. En unes corporacions, la solvència de les quals depèn ja no tant de la seva productivitat sinó del valor de les seves accions, l’anunci de les successives retallades de plantilla durant els darrers mesos no ha estat penalitzada, sinó tot el contrari, per les inversores. La cotització del BBVA i de Caixabank no ha parat de créixer durant la darrera setmana, quan han estat protagonistes informatius per l’anunci de les intencions de prescindir de milers de treballadores.
Però els ERO entre les principals companyies cotitzades de l’Estat no només se centra en el sector bancari, encara que aquest acapari el nombre més gran d’acomiadaments. Segons la informació financera presentada per les societats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, a finals de l’any 2020, les societats presents a l’Ibex 35 comptaven amb 117.000 empleades menys que un any abans. Fins a deu companyies d’aquest índex selectiu han plantejat, o ja formalitzat, expedients de reducció de plantilles durant el darrer any i mig. Repassem-los:
Caixabank
ERO anunciat amb afectació sobre 8.291 treballadores
7. 010 milions d’euros de benefici el primer trimestre de 2021 (estimació)
La creació del primer grup bancari de l’Estat espanyol mitjançant la fusió entre CaixaBank i Bankia (en realitat, una absorció del segon per part del primer), acordada el setembre passat i feta efectiva el 26 de març, s’ha estrenat amb l’ERO més massiu anunciat per un hòlding financer de la península Ibèrica, que comportaria la destrucció de més de 8.000 llocs de treball segons els plans inicials de la companyia. Cal tenir en compte que el banc nascut de la fusió de diverses caixes com CajaMadrid o la valenciana Bancaixa l’any 2010 ja va destruir 4.500 llocs de treball l’any 2013, després d’haver estat rescatat amb fons públics de l’estat, i 2.000 més el 2018, després d’absorbir l’antic Banc Mare Nostrum (on s’integraven, entre altres, l’antiga Caixa Penedès i la mallorquina Sa Nostra); per la seva banda el banc sorgit de l’antiga La Caixa va acomiadar 1.500 treballadores de l’antiga Banca Cívica l’any 2012, i acumula dos ERO més posteriors, els anys 2013 i 2019, sobre 2.600 i 2.000 empleades, respectivament. Cal afegir a tot això que la majoria d’accions de Bankia (un 61%) estaven en el moment de la fusió en mans de l’Estat espanyol, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancaria (FROB), però després de fer-se efectiva la participació estatal s’ha vist reduïda fins al 6%.
L’ERO de grans proporcions plantejat pel nou grup tot just es va anunciar el 20 d’abril i s’enfronta a una llarga negociació amb els sindicats i amb el Banc d’Espanya, que l’ha d’autoritzar. Aquesta setmana, el grup ja anunciat la prestació a rebaixar-lo, com a molt, fins a 7.700 acomiadaments, dels quals, més de dues terceres parts correspondrien a personal que treballa en sucursals (ja que Caixabank pretén clausurar el 27% de les oficines actuals). De moment, els sindicats representats al comitè d’empresa no accepten, entre altres punts, les condicions de prejubilació que proposa la direcció (molt pitjors de les fins ara habituals al sector, denuncien), que més de la meitat del personal afectat seria de menys de 50 anys (per tant, no es podria acollir a la jubilació anticipada i difícilment s’hi sumaria de forma voluntària) i que l’empresa també pretengui retallar les condicions salarials de la plantilla que sobrevisqui a l’ERE; per la qual cosa anuncien mobilitzacions.
L’ERO afectava 358 treballadores a les Illes, 764 a Catalunya i 942 al País Valencià. Les dues darreres serien, juntament amb Madrid, les tres comunitats autònomes amb més acomiadaments
El primer esbós d’ERO afectava 358 treballadores a les Illes, 764 a Catalunya i 942 al País Valencià. Les dues darreres serien, juntament amb Madrid (1.511 acomiadaments projectats) les tres comunitats autònomes amb més destrucció de llocs de treball. Curiosament, el nou grup financer té la seu corporativa compartida entre Madrid i València, on es va establir CaixaBank després d’anunciar la seva sortida de Catalunya arran del referèndum independentista de l’octubre de 2017.
La nova CaixaBank encara no ha presentat els resultats econòmics corresponents al primer trimestre de 2021. No ho farà fins al 6 de maig, però una estimació de la financera Barclays calcula que pot presentar un benefici trimestral net de fins a 7.010 milions d’euros, res a veure amb els noranta milions positius que va anunciar CaixaBank en solitari durant el mateix període de l’any passat.
BBVA
ERO anunciat sobre 3.800 treballadores, el 16% de la plantilla
1.210 milions d’euros de benefici net el primer trimestre de 2020
El grup que aplega els antics Banc Bilbao-Biscaia i la privatitzada banca pública Argentaria, ha estat la darrera companyia de l’Ibex 35 a anunciar un ERO de grans proporcions. Ho va fer el 22 d’abril, tot just dos dies després del de CaixaBank. Amb l’operació pretén clausurar gairebé una quarta part de les seves oficines, 530 en concret, de les quals gairebé la meitat, més de 200, correspondrien a la xarxa catalana. De fet, Catalunya seria de llarg la comunitat autònoma més afectada per l’expedient, si prosperen els plans del grup bancari, ja que hi pretén destruir 1.197 llocs de treball, mentre que al País Valencià se’n perdrien 248 i a les Illes 37.
Cal tenir en compte que, a Catalunya, el BBVA ja va acomiadar 1.280 persones l’any 2012 després d’absorbir Unnim (la caixa sorgida de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu), i 2.153 l’any següent, en adquirir Catalunya Banc (l’entitat que heretava l’antiga Caixa de Catalunya). El grup bancari ha tancat el primer trimestre de 2021 amb un benefici net de 1.210 milions d’euros, presentat aquest 30 d’abril, que contrasta amb les pèrdues de 1.792 milions que va declarar en el mateix període de l’any 2020.
Santander
ERO en execució sobre 3.372 llocs de treball
1.602 milions de benefici net el primer trimestre de 2020
El novembre passat el grup presidit per Ana Patrícia Botín va anunciar un ERO amb el qual pretenia despendre’s de 4.000 treballadores. Després de negociar amb les cinc forces sindicals representades al comitè d’empresa, l’acord es va tancar en 3.372 sortides, com a conseqüència, sobretot, del tancament de 1.033 oficines. Tot i que la direcció del grup va anunciar que els acomiadaments es nodririen sobretot de baixes voluntàries i prejubilacions, a l’hora de la veritat 1.500 persones incloses al paquet de les baixes s’estan assolint l’oferiment de trasllats forçosos a altres empreses del grup o altres divisions del banc. Cal tenir en compte que el Santander ja va prescindir d’un nombre similar de treballadores (3.200) durant l’any 2019, i el 2017 en va prescindir de 1.200 més després de cruspir-se el Banc Popular.
En la presentació del resultat econòmic del primer trimestre de 2021, aquest 28 d’abril, el conseller delegat del grup, José Antonio Álvarez, no va descartar presentar més expedients de regulació de plantilla els pròxims anys, per adaptar-se a la transformació del model de negoci bancari. El banc va anunciar un benefici trimestral net de 1.602 milions d’euros, que quintupliquen els guanys del mateix període de 2020.
Banc Sabadell
ERO executat que afecta 1.817 treballadores
70 milions d’euros de benefici net el primer trimestre de 2021
El grup Sabadell va posar sobre la taula un expedient per retallar plantilla a finals de l’any passat que finalment es va acordar amb els principals sindicats que representen la plantilla, en una xifra de 1.817 baixes, totes voluntàries després de negociar les condicions de prejubilació, segons la versió de la financera. El pla es va tancar a finals de març amb la sortida de 1.000 treballadores (800 havien anat essent baixa durant el gener i el febrer). El banc ja va forçar 1.500 baixes després d’integrar l’antiga Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) l’any 2012.
El grup bancari, que des de la tardor de 2017 té la seu corporativa a Alacant, va anunciar el 30 d’abril un benefici net de 73 milions d’euros durant els tres primers mesos de 2021, un 20% inferior, en aquest cas, als números del mateix període de l’any passat.
Acciona
ERO sobre 556 treballadores subcontractades de Nissan pendent de resolució judicial
380 milions d’euros de benefici anual net el 2020
El grup gestor d’infraestructures, però amb potes en molts altres sectors i serveis, sota control de la família Entrecanales, va presentar un ERO que havia de concloure en 556 acomiadaments el juny de l’any passat, quan es va anunciar el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya. Una filial de la companyia, Acciona Facility Services, era la principal proveïdora de personal subcontractat que treballava per a la multinacional automobilística. Les condicions de l’expedient es van pactar amb algunes representacions sindicals, però dues d’elles, CCOO i la CGT, se’n van desmarcar, i van dur el pla presentat per l’empresa als tribunals. El febrer passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’ERO presentat per la companyia, però a finals de març, un nou acord permetia reactivar el pla d’acomiadaments, ara pendent que la justícia l’homologui.
Acciona té previst presentar el seu resultat econòmic trimestral el 6 de maig. L’any 2020, però, el va tancar amb un benefici net de 380 milions d’euros, aconseguit, en bona part, pel bon rendiment de la seva incursió en el negoci de les energies renovables, segons la informació del mateix grup.
Naturgy
ERO sobre 1.000 empleades en negociació
383 milions de benefici net el primer trimestre de 2021
El grup energètic que presideix el mallorquí Francesc Reynés (l’antiga Gas Natural), va anunciar fa cosa d’un mes la intenció de desprendre’s del 18% de la seva massa laboral a l’Estat espanyol, mitjançant la presentació d’un expedient d’ocupació que suposaria un miler de baixes; actualment dona feina a 5.400 persones. L’any 2017 n’ocupava 14.712. Aquesta distribuïdora elèctrica i gasística està a l’òrbita de CaixaBank, ja que Criteria, la divisió de participacions industrials del grup financer, n’és la principal accionista, amb un 20% de participació.
El 29 d’abril, Naturgy presentava un benefici trimestral net de 383 milions d’euros, el doble que el resultat positiu que va anunciar durant els primers tres mesos de 2020.
ACS
ERO sobre 260 llocs de treball pendent de resolució judicial
280 milions de benefici net anual el 2020
El grup constructor (però cada cop més orientat cap a la prestació de tota mena de serveis) pilotat pel president del Real Madrid, Florentino Pérez, va posar damunt de la taula un ERO sobre dues de les seves filials en el sector de l’enginyeria industrial, Intecsa i Initec Energía, que volia tancar amb 260 baixes. Després de cloure’s sense acord la fase negociadora amb els sindicats, l’expedient està pendent de resolució al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. La justícia, en l’àmbit de la regulació laboral, no li està donant alegries darrerament al mandatari esportiu. Aquesta mateixa setmana, l’Audiència Nacional espanyola ha donat la raó al Ministeri d’Economia espanyol, que el març de l’any passat va denegar a ACS la tramitació d’un ERTO amb el qual volia enviar temporalment a casa la totalitat de la plantilla d’una altra de les seves filials, Cotronic.
ACS ha de presentar el seu resultat econòmic trimestral el 13 de maig. Però al tancament del darrer exercici de 2020 va anunciar un benefici net anual de 280 milions d’euros, tot i la caiguda en picat del negoci de la gestió d’infraestructures viàries, en el qual està present mitjançant la seva participació a Abertis.
Endesa
ERO amb 1.200 baixes acordat amb els sindicats
1.394 milions de benefici net anual el 2020
El desembre passat, el grup energètic controlat per la italiana Enel va pactar amb els tres sindicats que formen part del seu comitè d’empresa un expedient pel qual la companyia, que actualment compta amb 9.700 empleades, reduirà aquesta quantitat en 1.200, de forma escalonada i, com manen els cànons d’aquesta mena d’acords, “mitjançant baixes voluntàries”. Si fem números, el pla preveu retallar la plantilla en un 12%. Endesa té previst dipositar a la CNMV els seus comptes trimestrals el 5 de maig; però va tancar l’any 2020 un benefici net atribuït de 1.394 milions d’euros, el que volia dir multiplicar per 8 el benefici de l’any anterior, que va ser de 171 milions.
Indra
ERO acordat amb 580 baixes
22 milions d’euros de benefici net el primer trimestre de 2021
La multinacional espanyola amb divisions en els negocis de les infraestructures, l’energia, la logística o la indústria militar, entre molts altres, va acordar el novembre passat, després de setmanes de negociacions amb els quatre sindicats que representen la seva massa treballadora, un ERO pel qual es produirien 580 baixes durant els primers mesos de 2021 en la seva divisió de tecnologies de la informació. En primera instància la companyia plantejava més de mil acomiadaments. La companyia, de la qual l’estat és el principal accionista a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), també ha acomiadat recentment 220 persones en la seva filial de defensa, en aquest cas sense presentació d’ERE. El grup que presideix Fernando Abril Martorell ha anunciat aquesta passada setmana un benefici net trimestral de 22 milions d’euros, un 255% superior al dels primers tres mesos de 2020.
Iberdrola
ERO plantejat sobre 1.450 llocs de treball, en negociació
3.610 milions d’euros de benefici net anual el 2020
El hòlding energètic basc negocia des del desembre passat un nou conveni col·lectiu, de moment encallat bàsicament per la pretensió de la companyia d’incloure-hi una reducció del 15% de la plantilla, 1.450 empleades. També planteja reduir al mínim la bonificació en la factura elèctrica de la qual gaudien fins ara les seves treballadores. La societat presidida per Antonio Galán presentarà els seus resultats trimestrals el 12 de maig, però el febrer va anunciar un tancament de l’exercici de 2020 amb 3.610 milions d’euros de benefici net, el que representa un increment de guanys del 4% respecte de l’any anterior.
