María Montávez Sánchez és militant del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) a Jaén. L’últim any ha centrat la seva lluita en l’ocupació d’una finca rebatejada com a Cerro Libertad, propietat del BBVA i en desús durant gairebé 5 anys, acció que li ha comportat una condemna judicial. Malgrat tot, el SAT manté el pols amb l’entitat bancària de cara a unes possibles negociacions
L’últim any, la feina que realitza el SAT a Jaén s’ha visibilitzat a través de la campanya d’ocupació de la finca Cerro Libertad. Explica’ns una mica en què ha consistit.
L’1 d’abril de 2017, coincidint amb el primer any d’empresonament del company del SAT Andrés Bódalo, la feina del qual havia estat lligada a l’ocupació de diverses finques, vam decidir que l’ocupació d’aquesta finca era la millor opció per reivindicar la seva llibertat. La finca feia anys que estava deshabitada i abandonada, propietat del banc BBVA. Des de llavors, ha tingut lloc un judici en el qual s’ordenava el desallotjament de la finca i se’m va condemnar per l’acció. La primera notificació de desallotjament que vam rebre va ser el passat 19 de març, però es va ajornar fins al 2 d’abril; aquest dia, però, es va concentrar allà moltíssima gent del SAT i persones afins a la nostra lluita, provocant la impossibilitat de desallotjar la finca. El 19 d’abril van tornar a intentar desallotjar, amb una presència desproporcionada de boines negres, més de 300, davant d’unes 15 persones que ens trobàvem a la finca en aquell moment. Des d’aleshores, hem continuat amb la que era des del principi la nostra línia d’acció principal: negociar amb el banc, que actua com el nou gran terratinent dels camps andalusos.
En quin punt us trobeu ara, portareu a terme accions futures de reocupació?
“El banc sembla més obert a explorar la via de l’arrendament seguint experiències similars que ja havien tingut lloc amb altres entitats i institucions i, actualment, estem a l’espera d’una resposta per part seva. Tenim molt clar que si el banc no vol negociar el Cerro Libertad tornarà a ser ocupat”
Arran del desallotjament el banc ens va sol·licitar una reunió, en la qual vam deixar clar que el nostre objectiu no era tenir la propietat del terreny, sinó que simplement volíem fer-ne ús. Però el banc ens va deixar clar que ells només volien vendre’l, que no tenien cap intenció d’arrendar o cedir la finca. A partir d’allà vam tornar a reocupar el Cerro, però ens van tornar a desallotjar al cap de dues setmanes. Ara el banc sembla més obert a explorar la via de l’arrendament seguint experiències similars que ja havien tingut lloc amb altres entitats i institucions i, actualment, estem a l’espera d’una resposta per part seva. Tenim molt clar que si el banc no vol negociar el Cerro Libertad tornarà a ser ocupat.
El funcionament del SAT és unitari arreu d’Andalusia o intenteu mantenir una autonomia en la gestió de les campanyes a cada secció territorial?
Totes les accions dutes a terme per les diferents seccions territorials són aprovades per l’Assemblea Nacional, però després cada territori marca la seva pròpia línia d’acció.
Recentment ha sortit a la llum el cas d’explotació de les treballadores de la maduixa a Huelva, a través del qual veiem que el component de gènere és essencial també en la lluita pels drets laborals. Creus que al món sindical es treballa amb suficient perspectiva de gènere?
El tema del gènere és quelcom pendent de millorar en tots els àmbits, però el SAT està des de fa temps lluitant molt decididament en aquesta línia. De fet, som nosaltres qui destapem el cas dels abusos de les treballadores de la maduixa. Huelva sempre ha estat un territori molt hostil i, per fi, ara hem aconseguit una mica de llum per poder-hi treballar. Però nosaltres no ens escapem d’aquesta batalla, la mateixa que té tota la societat en el seu conjunt per a visibilitzar la situació d’abús que pateixen moltes dones, especialment les camperoles.
Són poques les dones que ocupen posicions de poder visible als sindicats. A què creus que és degut? Creus que s’emmarca en la dinàmica general d’invisibilització de la dona i les dificultats que trobem per accedir a esferes de poder en els diferents àmbits socials o consideres que hi pot haver un factor específic?
“Al SAT estem treballant en la línia d’aconseguir que les dones puguem ostentar posicions directives amb els mateixos drets i possibilitats que els companys homes”
Les dones seguim tenint molts problemes a l’hora de poder ocupar posicions directives, seguint la línia que ens marca aquesta societat profundament patriarcal i masclista. Les dones seguim assumint els rols domèstics, de cures, etc. que ens impedeix poder-nos dedicar a feines de grans responsabilitats i lideratges. Al SAT sempre hi ha hagut dones en posicions de direcció, però les han hagut d’abandonar després d’un temps perquè no aconsegueixen una conciliació efectiva amb les vides personals i familiars. Actualment, al sindicat estem treballant en aquesta línia, en aconseguir que les dones puguem ostentar aquestes posicions directives amb els mateixos drets i possibilitats que els companys homes.
Semblaria que els joves han perdut vinculació amb lluites sindicals organitzades en els darrers anys. Consideres que té a veure amb la manera com han treballat els sindicats majoritaris de l’Estat espanyol, defugint de l’acció directa? Com treballeu des del SAT per atreure aquests sectors de joves desencantats però amb motivació sindicalista?
Aquest és un altre debat obert al SAT. Nosaltres no tenim res a veure amb la manera en què han funcionat aquests sindicats majoritaris. La nostra lluita és al carrer i això fa que tinguem molta gent jove al Sindicat, sense anar més lluny el mateix portaveu és un noi molt jove, però és una situació complicada. Hi ha una apatia general que crec que té a veure amb una manca de resultats visibles de les lluites sindicals dutes a terme. Iniciatives legislatives com la llei mordassa i altres formes de repressió, multes i penes de presó que hem patit nosaltres mateixos, és cert que també paralitzen, perquè no són situacions fàcils de gestionar. Però també tinc l’esperança dipositada en una joventut que comença a despertar d’una manera molt rebel i que crec que d’aquí a un temps marcarà la diferència.
Davant campanyes d’ocupació com la del Cerro Libertad, s’evidencia una dinàmica de criminalització cap a aquesta mena d’accions promoguda pels grans mitjans de comunicació. En canvi, les causes subjacents que motiven aquestes accions romanen silenciades per aquests mateixos mitjans. Com creus que es podrien revertir aquestes situacions?
Lluitar contra el poder mediàtic és molt complicat, però intentem centrar-nos en com la gent de la terra i per la qual treballem ens veu i entén el que fem. Amb el Cerro Libertad ens hem trobat que explicant el perquè de l’ocupació, quasi tothom, independentment de la seva ideologia, entenia les raons que ens portaven a fer-ho. Però els grans mitjans de comunicació seguiran distorsionant la nostra lluita, no només amb accions d’ocupació, sinó amb tots els col·lectius que ataquem frontalment el capitalisme i la barbàrie que l’acompanya.
A escala comunicativa, el fet de comptar amb les xarxes socials us ha ajudat a difondre el vostre missatge de manera més directa i construir un contradiscurs al realitzat pels grans mitjans de comunicació?
Les xarxes socials han estat fonamentals per a nosaltres. Ens hem pogut donar a conèixer en l’àmbit mundial i han propiciat que milers de persones passessin aquest darrer any pel Cerro.
“Hem rebut moltíssimes vegades a col·lectius de l’esquerra independentista catalana i el SAT participa molt sovint d’accions i actes a Catalunya. Hi ha solidaritat perquè, en definitiva, la lluita és compartida: contra el poder establert, la corrupció i el capitalisme salvatge”
Creus que seria positiu per a contrarestar aquesta criminalització i distorsió mediàtiques realitzar campanyes de pedagogia dirigides a aquella part de la població menys sensibilitzada i propera amb la lluita sindical que realitzeu?
Fa molt de temps que estem realitzant aquests tipus d’accions per donar-nos a conèixer davant col·lectius que ens queden menys accessibles, com gent a l’atur, algunes dones, migrants, etc. Resulten bàsiques per a visibilitzar el que és el Sindicat i el perquè de les seves accions.
Per acabar, la solidaritat entre pobles oprimits i moviments socials sembla una de les eines més potents per avançar en la lluita que aquests subscriuen. Com valores el suport mutu gestat entre diferents sectors de l’esquerra independentista a Catalunya i col·lectius com el SAT?
Al final som sectors que compartim objectius de lluita, tot i treballar en territoris diferents. Entre nosaltres ens entenem, hem rebut moltíssimes vegades a col·lectius de l’esquerra independentista catalana i el SAT participa molt sovint d’accions i actes a Catalunya. Hi ha solidaritat perquè, en definitiva, la lluita és compartida: contra el poder establert, la corrupció i el capitalisme salvatge.
