Els bombers desmunten l'acusació principal contra les sis anarquistes en presó preventiva

“Després de vuit mesos en situació de presó provisional i donada l’evolució de la instrucció en relació amb el delicte més greu investigat, sembla que es poden adoptar altres mesures menys lesives i que puguin complir igualment les finalitats legalment previstes per a la presó provisional: retirada del passaport, obligació d’acudir a signar cada quinze dies, establiment d’una fiança concorde a la capacitat econòmica”. Així de rotunds es mostren els advocats d’almenys cinc de les sis anarquistes que es troben en situació de privació de llibertat des de la seva detenció el passat 27 de febrer, durant les protestes que es van produir a Barcelona arran de l’empresonament del raper Pablo Hasel.

En sengles escrits dirigits al Jutjat d’Instrucció 2 de la capital catalana, els lletrats al·ludeixen a un informe tècnic del servei de Bombers de Barcelona, elaborat per dos tècnics del cos a petició de la jutgessa instructora del cas, Maria Eugenia Canal Bedia. Ella mateixa va ser qui va ordenar la inspecció del vehicle policial –custodiat a les dependències de la Guàrdia Urbana (GUB) de la Zona Franca– per part dels especialistes, acompanyats per l’intendent cap de la GUB i membres de la Unitat Central d’Inspeccions Oculars dels Mossos d’Esquadra.

Segons els bombers, a la furgoneta Mercedes Benz model Sprinter “no s’aprecien deformacions ni carbonitzacions”

Segons els bombers, a la furgoneta Mercedes Benz model Sprinter “no s’aprecien deformacions ni carbonitzacions” i a les zones properes a l’incendi “no s’observa afectació rellevant a cap dels elements”. En el mateix informe, també es destaca que no hi ha afectacions interiors, motiu pel qual es conclou que, un cop analitzada tota la informació i documentació aportada, i tenint en compte que va ser un incendi de curta durada, “el risc per la vida i la integritat de l’agent que es trobava a l’interior va ser baix”.

La importància d’aquest informe rau en el fet que el delicte més greu de tots els que s’imputen a les sis persones empresonades és el d’homicidi en grau de temptativa, en considerar els Mossos i la jutgessa que la vida de l’agent antidisturbis de la GUB que es trobava a l’interior del vehicle havia estat en perill, contràriament al que ara demostra l’informe dels bombers. Malgrat això, els advocats de les anarquistes empresonades han arguït en tot moment “la impossibilitat de les persones que es trobaven a l’exterior de saber que a l’interior hi havia un agent”, de la mateixa forma que destaquen com el policia va poder sortir de la furgoneta pel seu propi peu.

Un retard injustificat

Eduardo Cáliz, advocat d’un dels investigats, assegura que aquest informe “necessariament ha de comportar la caiguda com objecte d’investigació del delicte de temptativa d’homicidi i la llibertat de les persones empresonades”. Tanmateix, el lletrat d’Arrels Advocats afirma que les defenses estan “sorpreses de què l’informe estigui en mans del jutjat des del 3 de setembre i no se’ns hagi donat trasllat fins ara, tot i demanar-ho expressament, això ha pogut comportar un empresonament encara més injust durant aquests 45 dies”.

Certament, segons ha comprovat la Directa, el citat informe té data d’entrada en el Jutjat d’Instrucció el 3 de setembre de 2021, però ha estat proveït el dia 13 d’octubre i notificat a data 19 d’octubre de 2021. A aquest retard cal sumar el fet que, segons els advocats, des de l’oficina judicial s’ha negat des de principis de setembre que l’informe estigués a la causa, malgrat la seva insistència a demanar-ho.

En els seus escrits de petició de llibertat provisional, les defenses al·ludeixen a la llei d’enjudiciament criminal, a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, al Conveni Europeu de Drets Humans, així com al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per manifestar que “no es donen els requisits per mantenir la greu mesura de presó provisional”. Així mateix, desmunten fil per randa els altres supòsits previstos a la Constitució Espanyola per sostenir l’aplicació de la presó preventiva abans de judici: l’existència de risc de fuga i el risc de reiteració delictiva.

Les defenses es mostren “sorpreses de què l’informe estigui en mans del jutjat des del 3 de setembre i no se’ns hagi donat trasllat fins ara, tot i demanar-ho expressament”

La jutgessa va acordar al principi de la instrucció deixar en llibertat una dona catalana i una altra francesa implicades en la mateixa causa, però manté els cinc homes italians i l’altra dona francesa entre reixes. La magistrada ha argumentat insistentment que la seva condició d'”estrangers” eleva les possibilitats que eludeixin l’acció de la justícia, malgrat la nombrosa documentació que totes elles han aportat per demostrar el seu arrelament i el fet que totes elles tenen ciutadania europea, motiu pel qual els seus estats estan dins del sistema d’euroordres.

En total, els delictes dels quals se les acusa són els de manifestació il·lícita, desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, delicte continuat de danys, homicidi en grau de temptativa i pertinença a grup criminal, tots ells penats amb anys de presó. Sobre aquest darrer delicte les defenses destaquen que “més que el fet de què visquessin junts, anessin a la manifestació junts i se’ls detingués junts, no s’aporta res més”. Al mateix temps que consideren descartats els delictes de temptativa d’homicidi i d’atemptat. Això deixaria la causa en una situació en la qual els únics presumptes delictes que se’ls podrien imputar serien el de desordres públics i el delicte continuat de danys, ja que el de manifestació il·lícita no té recorregut jurídic en aquest cas, segons confirmen fonts properes a la instrucció.