“Les obres incloses en el projecte compleixen les funcions requerides en relació amb la millora de la competitivitat del port de València en tràfic de mercaderies […] i assoleixen una fiabilitat tècnica”. Aquestes són les conclusions a les quals arriba Ports de l’Estat, organisme dependent del Ministeri de Transports espanyol, en l’informe favorable a l’ampliació del port de València. Publicat el 25 de març, l’estudi emet algunes recomanacions i ratifica que els efectes ambientals de l’ampliació seran “pràcticament inapreciables”. Tanmateix, fa constar que l’Autoritat Portuària de València (APV), com a òrgan promotor i substantiu des de març de 2021, serà qui decidisca si es necessita o no una nova declaració d’impacte ambiental (DIA). És així com el govern espanyol s’eximeix de possibles responsabilitats futures, derivades dels recursos judicials interposats, i alhora intenta aplanar el camí per a executar el projecte. Tot i això, l’APV encara ha de superar molts entrebancs judicials per guanyar la batalla.
La presentació de l’informe per part del president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, va estar acompanyada d’un seguit de titulars i notícies que informaven sobre el “vistiplau” del govern espanyol i una suposada imminent aprovació del projecte. Una interpretació molt allunyada de la realitat. “No entenem per què s’ha difós això. Per a res s’està donant llum verda”, aclareix Pau Monasterio, membre d’Ecologistes en Acció. “És cert —continua— que deixa l’APV soles en el seu empeny de tirar endavant el projecte malgrat les afeccions, però hi ha moltes qüestions pendents”.
El mes de desembre, l’Audiència Nacional admetia el recurs de la Comissió Ciutat-Port contra la resolució del Ministeri per a la Transició Ecològica que possibilitava l’APV a prendre la decisió de tramitar o no una nova declaració ambiental
Un d’aquests assumptes és, precisament, el poder atorgat pel govern espanyol a l’Autoritat Portuària, que a hores d’ara està sent investigat. El mes de desembre, l’Audiència Nacional admetia el recurs de la Comissió Ciutat-Port —que agrupa Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró, Per l’Horta, la Plataforma el Litoral per al Poble i l’Associació de Veïns i Veïnes del barri mariner de Natzaret— contra la resolució del Ministeri per a la Transició Ecològica que possibilitava l’APV a prendre la decisió de tramitar o no una nova declaració ambiental. Des de la comissió, la qualifiquen de “nul·la de ple dret” i “dictada en frau de llei”. “L’obstinació del Ministeri a posar-se de perfil pot estar relacionada amb les dificultats per a eludir una nova avaluació i prefereixen que l’APV els ‘enganye’ certificant l’impossible”, reflexiona Antonio Montiel, advocat de la Comissió Ciutat-Port.
Han passat més de tres mesos i una pròrroga de deu dies i les membres de la Comissió continuen esperant que el Ministeri de Transició Ecològica, en mans de Teresa Ribera (PSOE), envie a l’Audiència Nacional l’expedient sobre les noves funcions de l’Autoritat Portuària i, aleshores, poder exigir la suspensió cautelar. Des de la comissió, subratllen que aquesta demora dificulta la possibilitat de formalitzar la demanda i paralitzar qualsevol actuació que pretenga accelerar l’APV. Montiel incideix en els motius d’aquest retard: “Dubte molt que l’APV puga trobar algú que certifique que no cal una nova DIA, quan hi ha canvis substancials respecte del projecte de 2007”.
La validesa atorgada a una declaració ambiental elaborada en l’any 2007 ha estat una de les principals denúncies de les entitats veïnals i mediambientals articulades entorn de la Comissió Ciutat-Port. Fins i tot, el 27 de setembre de 2019, l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís), votava en contra de l’ampliació, i obligava així a la redacció d’una nova avaluació. Des de la plataforma, subratllen que les obres que pretén dur a terme l’APV són molt diferents de les autoritzades en 2007 i, a més, el context d’emergència climàtica i la crisi de la covid-19 fan repensar els reptes del port. En concret, recorden que el volum de materials de farciments supera en quasi quatre milions de metres cúbics els contemplats en 2007, es preveu demolir un contradic i el moll de creuers construïts en 2012, així com augmentar la mida dels dragatges i de les zones exteriors a la dàrsena actual, el que provocarà la desaparició progressiva de les platges del sud. En aquest sentit, Monasterio manifesta que, per ara, “no han fet cap estudi de la dinàmica del litoral, de com afectaran els corrents marins o l’extracció de sorra, en un context en què s’ha de protegir la costa de les tempestes i l’augment del nivell de la mar”.
La validesa o no de la DIA no és l’única trava judicial. L’APV ha d’adaptar l’obra a les recomanacions del Ministeri i la direcció general de Costes i Mar encara ha d’emetre un informe sobre les afeccions ambientals. Un tràmit que podria tardar fins a sis mesos. A més a més, en cap moment s’ha publicat el projecte definitiu. “Estem parlant d’un avantprojecte, per tant, amb la proposta final s’hauria de tornar a obrir un període d’exposició pública, tot i que aleshores algunes decisions ja podrien tenir l’aval tècnic”, matisa l’advocat, qui també denuncia la manca de transparència i participació pública. “Només estem rebent informació sobre l’avantprojecte per algunes rodes de premsa que es fan. S’està fent un tractament molt fosc”.
Un nou cas Castor?
El que sí que va rebre el vistiplau va ser la proposta de construcció i explotació de la futura terminal de contenidors per part de Terminal Investment Limited (TIL), filial de la naviliera MSC, durant un període de màxim cinquanta anys. En l’any 2019, l’APV va seleccionar la seua oferta —l’única que es va presentar al concurs—, i es va fixar en huit mesos el termini de validesa de la proposta de la licitadora. Temps que va transcórrer i es va haver d’aprovar una pròrroga, fins al 4 de gener de 2021. Llavors, l’ampliació del port continuava varada. “En condicions normals, amb una concessió caducada, MSC ja s’hauria retirat, però sembla que ho té tot assegurat”, intueix Montiel.
En cas que l’APV arribara a executar la concessió sense publicar el projecte definitiu de l’ampliació i, després, els tribunals anul·laren l’operació, la ciutat de València es podria enfrontar a una situació similar a la del cas Castor, que va acabar suposant una pèrdua de 1.350 milions d’euros públics
En cas que l’APV arribara a executar la concessió sense publicar el projecte definitiu de l’ampliació i, després, els tribunals anul·laren l’operació, la ciutat de València es podria enfrontar a una situació similar a la del cas Castor, que va acabar suposant una pèrdua de 1.350 milions d’euros públics per indemnitzar Florentino Pérez. “Estem parlant d’indemnitzacions milionàries que es podrien demanar per lucre cessant. És molt arriscat”, adverteix Montiel, qui assegura que des de la Comissió Ciutat-Port no dubtaran a recórrer, quan siga oportú, tant l’aprovació de l’ampliació com les adjudicacions pertinents.
En els plans d’ampliació d’Aurelio Martínez també figura la creació d’una nova terminal de passatge, que es vol ubicar enfront del barri de Natzaret, en les antigues drassanes de Boluda Corporación Marítima SL —la companyia de transport marítim de l’empresari navilier Vicente Boluda. La nova infraestructura, que tindrà capacitat per a almenys quatre amarratges, es pretenia adjudicar a Baleària, l’única empresa que es va presentar al concurs. Però, l’adjudicació s’ha vist truncada per una investigació del Tribunal de Comptes i la Fiscalia Anticorrupció.
En aquesta operació, el gran beneficiat indirecte era Boluda. A canvi de les drassanes on es pretenia ubicar la nova terminal, les quals Boluda no utilitzava des de 2012 i la concessió de les quals expirava en 2027, el port li va atorgar una nova concessió de 35 anys per a ocupar uns terrenys de 4.700 metres quadrats amb dues torres d’oficines de tretze pisos i una zona d’aparcament. El port va taxar aquest rescat públic en quasi quatre milions d’euros. Ara, segons una investigació d’eldiario.es, l’Advocacia de l’Estat ha detectat fins a quatre irregularitats en la permuta de les concessions a Boluda. “No és tan fàcil”, considera l’advocat. “Per a poder adjudicar una obra —afegeix— el port ha de recuperar els terrenys que va cedir a Boluda. Tot això està en l’aire i l’obra no es pot fer tan senzillament”.
Actualització: primera victòria judicial contra l’ampliació
Segons les informacions publicades per El Salto Diario, el 9 de desembre de 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha suspès, de manera cautelar, la Resolució del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del 30 de març de 2021 mitjançant la qual se li donava a l’Autoritat Portuària de València (APV) la potestat de decidir sobre la declaració d’impacte ambiental del projecte d’ampliació del port, en el que ha suposat la primera victòria judicial de la ciutadania. Si bé es tracta d’una mesura cautelar, des de la Comissió la celebren per ser un suport a uns arguments que porten defensant des del començament de la lluita, donant així esperances i confiança en un esdevenir favorable dels esdeveniments.
