A la tardor de 1965, el general Haji Muhammad Suharto va iniciar la matança de milers de persones acusades de comunistes a Indonèsia. Els Estats Units n’estaven al corrent, fins al punt que van lliurar a l’exèrcit de Suharto una llista d’activistes a qui calia eliminar. Segons el periodista estatunidenc Vincent Bevins, els assassinats a Indonèsia, que de la nit al dia va passar del bàndol anticolonial al prooccidental, van estendre’s cap a altres països del Sud i van permetre els Estats Units imposar-se a la guerra freda que mantenia amb la Unió Soviètica des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Vincent Bevins (Huntington Beach, Califòrnia, 1984) documenta aquests fets a El método Yakarta: la cruzada anticomunista y los asesinatos masivos que moldearon nuestro mundo (Capitán Swing, 2021), un llibre que repassa l’estratègia que va ordir la Casa Blanca per exterminar la dissidència i construir la seva hegemonia mundial.
Què et porta a investigar les massacres registrades durant la guerra freda?
L’any 2017, The Washington Post em va enviar a Jakarta per cobrir el sud-est asiàtic. Allà vaig adonar-me que no podia explicar la regió sense referir-me a l’extermini massiu de militants d’esquerres que havia tingut lloc a Indonèsia el 1965. Més enllà d’acadèmics i activistes indonesis, ningú no n’havia parlat, tot i la relació amb altres fets ocorreguts aquells anys a l’Amèrica del Sud.
Qui va planificar l’eliminació d’aquests sectors progressistes?
Diversos informes revelen que, a partir de 1954, funcionaris estatunidencs van ordenar a forces colpistes i grups afins en governs conservadors que acabessin físicament amb persones d’esquerres. Aquesta tàctica, que anomeno “mètode Jakarta”, es va produir amb l’objectiu de construir règims autoritaris al servei dels interessos geoestratègics dels EUA.
Quin abast va tenir el mètode Jakarta?
D’acord amb la documentació desclassificada, els funcionaris estatunidencs van lliurar a 23 països llistats de persones que havien de ser assassinades. Se’n van produir el 1954 a Guatemala, el 1963 a l’Iraq i el 1965 a Indonèsia, on les massacres van inspirar més tard diverses forces anticomunistes i països aliats dels Estats Units.
L’operació Còndor, la campanya de repressió orquestrada per Washington a l’Amèrica del Sud en la dècada dels setanta, és la continuació d’això?
“En la caiguda d’Allende, la dreta feia servir la paraula ‘Jakarta’ en al·lusió als assassinats d’Indonèsia”
És la mateixa croada. La dictadura militar sorgida al Brasil amb el seu suport va participar en la caiguda d’Allende, on la dreta feia servir la paraula Jakarta, en al·lusió als assassinats d’Indonèsia. Funcionaris brasilers van ser presents a l’Estadi Nacional de Santiago, convertit en un camp de concentració.
La repressió es va limitar als assassinats?
També va incloure la pressió econòmica, la desinformació, la propaganda i el suborn de funcionaris. Mesures que augmentaven l’agressivitat fins que s’aconseguia el resultat desitjat. Així va succeir a Indonèsia, on el mètode Jakarta, que va deixar un milió de morts, va executar-se després que les accions menys invasives no funcionessin.
A part d’Indonèsia i el Brasil, on es va aplicar?
A l’Argentina, l’Uruguai, Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, el Salvador, Nicaragua, Guatemala, Hondures, el Paraguai, les Filipines, Corea del Sud, Sri Lanka, el Sudan, l’Iraq, Taiwan, Tailàndia i el Vietnam. A llocs on es presentava l’esquerra com una amenaça pels interessos dels Estats Units. Les motivacions eren dues: la geopolítica (detenir la propagació del “comunisme”) i els beneficis de les corporacions estatunidenques.
La irrupció els últims anys de Donald Trump, Jair Bolsanaro i altres líders ultres és una herència d’aquesta cultura dissenyada aleshores?
Malauradament, és així. Bolsonaro en va donar pistes el 2017, quan en la campanya de suport a Carlos Brilhante Ustra, l’home que va torturar Dilma Rousseff durant la dictadura militar, va llançar un al·legat que desfeia la redemocratització pactada en acabar la guerra freda i tornava a l’anticomunisme com a força motora. Encarna aquesta ideologia, que tant compren l’eliminació física dels adversaris, com les sancions que els Estats Units imposen avui a l’Iran o a Veneçuela. No necessitem una nova guerra freda per a veure com el mètode Jakarta ha marcat el rumb del Sud Global.
